Consells de salut per als pacients amb malalties glomerulars complexes

Malalties glomerulars complexes a Vall d'Hebron

Les malalties glomerulars complexes o glomerulonefritis són una de les causes més freqüents d’insuficiència renal terminal. La mesura principal per combatre la insuficiència renal crònica és la prevenció, seguint unes pautes dietètiques, i el tractament precoç de les malalties o situacions que la poden provocar. A més, quan ja està instaurada i avançada, cal aplicar-hi tractaments que substitueixin de manera total o parcial les funcions dels ronyons, és a dir, un tractament substitutiu renal. 

Per centres

Hospital General

On es troba

Hospital Maternoinfantil

On es troba

Informació destacada

Què has de tenir en compte si tens una malaltia glomerular complexa o tens cura d’algú que la té?

 

D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cosa través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci. 

D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, lanecessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.

Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris. 

Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor,  això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.

Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:

  • L’hemodiàlisi
  • La diàlisi peritoneal
  • El trasplantament renal

Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà  a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.

La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:

  • Mantenint els nivells de glicèmia (sucre a la sang) i de pressió arterial dins dels límits de normalitat
  • Evitant els hàbits tòxics
  • Fent exercici físic moderat
  • Evitant l’obesitat

A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:

 

Mesures dietètiques que cal prendre

 

S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:

  • La sal. Com a substitutius es poden fer servir els elements següents per eliminar-ne o reduir-ne el consum:
    • Fer servir hortalisses per condimentar: api, all, porro, ceba, tomàquet, pastanaga.
    • Afegir herbes aromàtiques i espècies: si l’herba aromàtica és seca, és val més afegir-la-hi al final de la cocció, ja que se n’aprofitarà més el sabor.
    • Aromatitzar els olis.
  • El potassi. Es pot treure part del potassi dels aliments amb:
    • Aigua: un cop pelats i tallats els aliments, els posem en remull. Com més temps estiguin en remull i més petits en siguin els trossos, més potassi perdran. També es poden rentar diverses vegades, canviant l’aigua.
    • L’ebullició: en bullir els aliments els traiem el potassi, ja que aquest queda a l’aigua. Per tant, cal evitar consumir l’aigua de la cocció. És millor canviar l’aigua després de 10-15 minuts d’estar els aliments en ebullició per una aigua neta que també estigui bullint.
    • Aliments congelats: les verdures i hortalisses congelades tenen menys potassi que les fresques, tot i que conserven moltes de les seves propietats.
    • Aliments en conserva: com que estan en líquid, el potassi es queda al líquid de la conserva i l’aliment en conté menys. Aquest líquid s’ha de llençar.
  • Les proteïnes. Tot i que són necessàries per a la reparació i formació de cèl·lules i teixits així com per al bon funcionament del sistema immunitari:
    • Es desaconsella el consum de llegums i fruits secs perquè contenen molta quantitat de potassi.
  • Els líquids. Cal adequar les necessitats d’ingesta de líquids en cada cas particular:
    • Disminuint la sensació de set.
    • Bevent només quan es té set i fer-ho en un got petit.
    • No tenint l’hàbit de beure.
    • Prenent la medicació amb els líquids dels àpats i amb la menor quantitat possible.
    • Emprant rodanxes de cítrics per estimular la salivació i humitejar la boca.
    • Afegint unes gotes de vinagre a l’aigua.
    • Mastegant xiclet sense sucre.
    • Afegint unes gotes de llimona als glaçons abans de posar-los al congelador.
    • Congelant trossets de fruita.
    • Reduint el consum de refrescos tipus cola, taronjada, etc., i substituint-los per te fred o llimonada feta a casa.
    • Evitant la ingesta d’alcohol.

 

Mesures farmacològiques que cal prendre

 

  • És possible que els pacients hagin de prendre els mateixos medicaments que els pacients que fan tractament de diàlisi. Alguns dels fàrmacs poden ser:
    • Hipotensors: fàrmacs per disminuir la pressió arterial (inhibidors de l’enzim conversor de l’angiotensina o bloquejadors dels receptors d’angiotensina).
    • Corticosteroides: més coneguts com a esteroides, són medicaments antiinflamatoris.
    • Immunosupressors: fàrmacs que inhibeixen el sistema immunitari.
  • Es poden prendre medicaments que ajudin els pacients a alleujar els símptomes,  com ara la picor, els dolors, etc.
  • Es poden adoptar altres mesures, com ara:
    • Evitar el consum d’antiinflamatoris no esteroides (AINE).
    • Evitar el contacte amb dissolvents orgànics i substàncies contaminants, com ara el mercuri.

 

Altres educacions sanitàries vinculades

 

  • Cura de l’orifici i del catèter de diàlisi peritoneal (DP)
  • Cura del catèter central tunelitzat
  • Cura de la fístula arteriovenosa (FAVI)
  • Entrenament i educació sanitària en el pacient i cuidador en tractament de DP
  • Recomanacions a l’alta del pacient amb síndrome nefròtic
  • Recomanacions al pacient amb tractament immunosupressor 

 

    
Descobreix més
Embedded thumbnail for El Dia Mundial de l'ELA a Vall d'Hebron
El Dia Mundial de l'ELA a Vall d'Hebron
El Dia Mundial de l'ELA a Vall d'Hebron
21.06.2017