Consells de salut sobre restrenyiment

Restrenyiment a Vall d'Hebron

Els pacients amb restrenyiment han de conèixer els factors de risc que el provoquen i que estan relacionats amb l’estil de vida, com per exemple una dieta baixa en fibra, una escassa hidratació, per la manca d’hàbits higiènics regulars, per sedentarisme, etc. Aquests factors són potencialment modificables.

Informació destacada

Què has de tenir en compte si tens restrenyiment?

 

El professional d’infermeria té un paper molt important en la prevenció del restrenyiment, ja que du a terme una educació sanitària per promoure hàbits de vida saludables.

D’aquesta manera, és important fomentar els canvis en l’estil de vida aconsellant mesures i recomanacions higièniques i dietètiques, i s’ha evitar l’estrès i l’ansietat.  Amb aquesta prevenció del restrenyiment s’aconseguiran deposicions sense dificultat d’evacuació, que milloraran la consistència i el volum de la femta.

Per evitar el restrenyiment es poden seguir una sèrie de recomanacions.

  • Recomanacions dietètiques:
    • Cal mantenir un horari regular dels àpats i una bona masticació es important per afavorir la funció intestinal.
    • S’ha d’augmentar la ingesta d’aliments rics en fibra soluble, com ara la fruita, la verdura, els llegums, els fruits secs, el pa de sègol..., i d’oli d’oliva.
    • L’augment d’aliments rics en fibra s’ha de dur a terme de manera gradual per aconseguir una bona adaptació intestinal, ja que si hi ha un trànsit lent de la femta pot provocar la distensió abdominal.
    • Cal limitar la ingesta d’aliments que afavoreixen el restrenyiment, com ara l’arròs, la xocolata, el plàtan, la poma, els productes de brioixeria industrial...
    • S’ha de fer una ingesta diària de líquids (1,5-2 litres), i evitar l’excés de begudes astringents i ensucrades.
  • Recomanacions de la pràctica de l’exercici i l’activitat física:
    • La inactivitat física provoca un augment del temps de trànsit intestinal.
    • Es recomana fer una activitat física regular (caminar, anar en bicicleta, nedar, ballar, córrer...) tenint en compte els propis límits i les capacitats.

 

Factors de l’entorn que podem modificar per prevenir el restrenyiment

 

  • S’ha d’anar al lavabo després dels àpats i aprofitar el reflex gastrocòlic: el millor moment és després d’esmorzar.
  • Procurar intimitat, espai i temps quan s’està evacuant.
  • S’ha d’aconseguir crear l’hàbit horari diari i sense presses.
  • No s’ha de reprimir mai el desig o la necessitat d’evacuar.
  • Cal que l’inodor tingui una alçada adequada, es poden fer servir elevadors o tamborets si és necessari.
  • S’ha d’evitar fer un esforç excessiu en l’evacuació.
  • Cal adoptar una postura que afavoreixi l’evacuació, s’ha de seure amb les cames flexionades de manera que els genolls estiguin més alts que la pelvis.

També s’aconsella evitar l’ús de laxants irritants, ja que poden produir alteracions  intestinals i crear dependència. Si aquests són necessaris, s’han de prendre seguint les instruccions mèdiques.