Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària

El Dr. Josep Sánchez de Toledo Codina, cap del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques, parla d’un servei que ha posat les bases de l’especialitat a l’Estat. I recorda l’evolució del trasplantament de progenitors hematopoètics, des dels seus inicis, comprant el material a una botiga del centre de Barcelona, als més de 1.200 trasplantaments ja realitzats.

Fermín Fernández Álvarez, coordinador dels Zeladors, explica la importància de la tasca d’aquests professionals a l’Hospital. Després de 36 anys a Vall d’Hebron, un autèntic màster de la vida com diu ell mateix, assegura que el zelador ha d’unir humilitat, discreció i seguretat amb un únic objectiu, que els pacients rebin un tracte humà i proper.

L’excap del Servei de Cirurgia Toràcica, la Dra. Mercè Canela, recentment jubilada, recorda la important evolució del servei fins a convertir-se en referència a l’Estat i en pioner en trasplantament pulmonar. Una tasca que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb professionals d’altres serveis, un valor afegit en l’àmbit personal i d’equip.

El Dr. Francesc Bosch, cap del Servei d’Hematologia, parla de la complexitat d’aquest servei, que ha convertit Vall d’Hebron en un centre de referència en Hematologia gràcies a la seva aposta pel trasplantament i a l’ús de nous tractaments. Hi ajuda la tasca de la unitat d’assajos clínics, que dóna accés a tractaments per tractar pacients complexos.

L’Andrés Hinarejos, pacient de l’Hospital des de fa dècades, explica com va superar el greu accident que el va portar a Vall d’Hebron, on va trobar una segona família per recuperar-se.

La Núria i la Marta ara es persegueixen a la plaça Messi, però en néixer la seva vida era molt diferent. I és que van néixer unides per l’abdomen. La seva mare, la Meritxell Feliu, explica el procés que va viure la família, des del diagnòstic fins a la intervenció.

La Rosalia Moure va arribar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron l’any 1967. Durant tota la seva vida laboral va treballar a la llenceria, depenent de la direcció d’Hoteleria. La Rosalia Moure ha viscut les grans transformacions de l’Hospital, de la dictadura a la democràcia i dels sistemes analògics a la digitalització.

La multidisciplinarietat és un dels principals aspectes del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La seva tasca se centra a fomentar la coordinació entre els diferents professionals implicats per aconseguir una assistència que millori la qualitat de vida dels pacients.

La cuina de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron serveix més de 1.000 àpats diaris, dues vegades cada dia, sense comptar els esmorzars. Una realitat que coneixen molt bé José Parrilla i Carmina Esteban.De tres cuines a una i del carbó al gas. Aquesta ha estat l’evolució del servei de cuines de l’Hospital. Un lloc on s’han de tenir en compte les necessitats de tots els pacients i on també hi ha lloc per a petites i sucoses anècdotes.

“El primer que van fer va ser treure’m les pors”. És el que destaca la periodista Joana Morillas, pacient de la Unitat de Patologia Mamària, englobada al Centre de Mama Vall d’Hebron. Una experiència dura, però durant la qual, la Joana assegura que ha rigut molt.

Els zeladors són una peça vital de l’Hospital, també al torn de nit. Un horari dur, en el qual es treballa al mateix ritme que la resta del dia, com reconeix José Luis Rivas, encarregat del torn de nit.

La recerca constant de l’excel·lència forma part de la naturalesa de l’Hospital Vall d’Hebron. El primer hospital de Catalunya en volum i capdavanter en molts camps, que des de febrer del 2015 dirigeix, el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, amb una estreta vinculació personal i professional amb el centre. El Dr. Martínez Ibáñez afirma que si Vall d’Hebron no existís, caldria inventar-lo. L’actual gerent es va formar a l’Hospital, on va ser un dels protagonistes d’un moment històric, el primer trasplantament hepàtic pediàtric de l’Estat. Ara, aposta per continuar aquesta línia i assolir l’excel·lència de la mà de tots els treballadors i posant, sempre, el pacient primer.