“Treballem per i per al pacient”

A l’Hospital Vall d’Hebron hi ha més de 3.000 infermeres i auxiliars d’infermeria. Fan una feina vital dins el centre i són referents tant en cures infermeres com en recerca. Però per arribar fins aquest punt ha calgut una gran evolució, que recorden Mariona Creus, antiga directora d’Infermeria, i Mª Àngels Barba, l’actual directora.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és un centre de referència en el tractament del pacient amb traumatismes. Un dels homes que han ajudat a aconseguir-ho és el Dr. Antonio Navarro, antic director de l’Hospital de Traumatologia i Rehabilitació, que explica en aquest vídeo l'evolució viscuda en les últimes dècades.

El Servei d’Endoscòpia Digestiva Vall d’Hebron, encapçalat ara pel Dr. Joan Dot, successor de la tasca del Dr. Josep Ramon Armengol, que dirigeix l’Institut WIDER-Barcelona, atén cada dia uns 70 pacients amb procediments complexos i és un dels centres que lidera el programa de cribratge de càncer de còlon.

En Jordi Fernández, estudiant de Dret i responsable del Teatre Tívoli de Barcelona, va néixer amb una cardiopatia congènita. Tota la seva vida ha estat pacient de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, un dels centres més avançats de l’Estat en el diagnòstic i tractament de cardiopaties congènites, gràcies a l’equip de professionals del Servei de Cardiologia Pediàtrica i Cirurgia Cardíaca Pediàtrica liderat pel Dr. Raúl Abella i el Dr. Ferran Rosés i Noguer.

L’UCI Pediàtrica Vall d’Hebron es va posar en marxa l’any 1968. El Dr. Joan Sauleda, qui va ser el seu primer cap, recorda l’evolució viscuda per crear una Unitat de Cures Intensives pionera, que avui, dirigida pel Dr. Joan Balcells, és encara la més gran de Catalunya.

“El primer que van fer va ser treure’m les pors”. És el que destaca la periodista Joana Morillas, pacient de la Unitat de Patologia Mamària, englobada al Centre de Mama Vall d’Hebron. Una experiència dura, però durant la qual, la Joana assegura que ha rigut molt.

Les infermeres i els infermers que treballen a l’horari nocturn compaginen la tasca assistencial i la necessitat de subministrar els tractaments amb el dret al descans dels pacients. És el cas del Daniel Cencerrado, referent de seguretat de pacients i infermer assistencial a la desena planta senars de l’Àrea General i a Vall d’Hebron des de fa quatre anys.I com s’aconsegueix? Comptant amb un equip on tothom té la seva tasca. Treballar de nit per al Daniel té els seus inconvenients, com l’obligació de tenir uns hàbits rígids a l’hora d’anar a dormir. Però també té avantatges. Encara que algun cop et llevis i no sàpigues quin dia és.

La cuina de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron serveix més de 1.000 àpats diaris, dues vegades cada dia, sense comptar els esmorzars. Una realitat que coneixen molt bé José Parrilla i Carmina Esteban.De tres cuines a una i del carbó al gas. Aquesta ha estat l’evolució del servei de cuines de l’Hospital. Un lloc on s’han de tenir en compte les necessitats de tots els pacients i on també hi ha lloc per a petites i sucoses anècdotes.