L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

El Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees ja ha realitzat 686 avaluacions a 305 pacients

dilluns, 6 setembre, 2021

El Comitè  Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees valora la situació clínica dels pacients de manera individualitzada i permet un abordatge totalment integral. Està format per professionals de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments; Oncologia Mèdica; Endoscòpia Digestiva; Gastroenterologia i Aparell Digestiu; Radiologia; Radiologia Intervencionista; Anatomia Patològica; Nutrició i Oncologia Radioteràpica.

Les cèl·lules canceroses juguen amb tenir una aparença normal, amb la diferència que proliferen de manera desenfrenada. Precisament, aquesta aparença fa que a vegades el  sistema immunitari no sigui capaç de detectar-les i no generi cap resposta inflamatòria com faria amb qualsevol altre agent estrany. Això provoca que, en les primeres etapes, molts tumors són invisibles i indolors. El càncer de pàncrees és especialment silent. Creix sense deixar empremta i en molts casos, quan avisa, es detecta en estadi avançat. Actualment, és el tercer tumor més letal a l’Estat i al món, i les perspectives són que la pròxima dècada passi a ser la segona causa de mort per càncer. Tot i els avenços en el diagnòstic i els nous tractaments, la supervivència global a cinc anys és d’un 9%. 

A l’Estat es diagnostiquen cada any 8.300 casos de càncer de pàncrees, 1.300 a Catalunya. Aproximadament, només un 20% es pot operar. El 40% dels pacients ha fet metàstasi i l’altre 40% té el tumor localitzat, però en estadi localment avançat a causa de l’afectació d’artèries i venes. Els adenocarcinomes localment avançats són inoperables amb les tècniques tradicionals i fins ara s’oferia quimioteràpia pal·liativa. En aquesta etapa inicial, és fonamental l’avaluació multidisciplinària del pacient, on convergeixen cirurgians, oncòlegs, radiòlegs i anatomopatòlegs experts en tumors pancreàtics. 

“L’objectiu del Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és estudiar cada cas de manera individualitzada per part d’experts de diferents camps”, assenyala el Dr. Joaquim Balsells, cap clínic de la Unitat de Cirurgia Pancreàtica del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de Vall d’Hebron i investigador de l’Àrea de Malalties Digestives i Hepàtiques del Vall d'Hebron Institut d’Investigació (VHIR). El comitè està format per professionals de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments, Oncologia Mèdica; Endoscòpia Digestiva; Gastroenterologia i Aparell Digestiu; Radiologia; Radiologia Intervencionista; Anatomia Patològica; Nutrició i Oncologia Radioteràpica. Junts consensuen la millor opció terapèutica, tant en el casos operables com en els no operables, és a dir, els localment avançats i els metastàtics. 

Entre gener de 2019 i juliol de 2021, el Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees ha realitzat 686 avaluacions a un global de 305 pacients. “Entre un 50 i 60% d’aquests pacients buscaven una segona opinió”, destaca la Dra. Elizabeth Pando, adjunta de la Unitat de Cirurgia Pancreàtica del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments i investigadora de l’Àrea de Malalties Digestives i Hepàtiques del VHIR. “Un 40% es va incloure dins un assaig clínic i un 30% va poder passar per quiròfan”, afegeix la Dra. Teresa Macarulla, cap de la Unitat del Programa de Càncer Gastrointestinal del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).  

Davant d’un càncer de pàncrees localment avançat, l’abordatge multidisciplinari és important. “No s’ha de descartar cap oportunitat  de controlar la malaltia, més enllà de la quimioteràpia sistèmica”, destaca la Dra. Elizabeth Pando. “Podem estudiar la inclusió en assajos clínics en fase III o tractaments de teràpia personalitzada, i en el millor dels diagnòstics, l’extirpació quirúrgica del tumor amb tècniques avançades com reseccions vasculars complexes –en casos seleccionats que presenten estabilitat o resposta al tractament sistèmic–. També tractaments complementaris dins un assaig clínic, com la radiofreqüència o la radioteràpia en casos no resecables, o altres opcions d’assajos clínic en casos de progressió del tumor”, afegeix. 

A diferència d’altres tumors, aquest càncer és difícil de tractar perquè està amagat dins l’estroma, un teixit fibrós que protegeix i alimenta les cèl·lules tumorals, que dificulta l’entrada de fàrmacs. Aquest teixit a més té cèl·lules immunosupressores que bloquegen l’entrada de les cèl·lules del propi sistema immune que han de defensar l’organisme dels agents malignes. “Un dels reptes és desenvolupar noves tècniques per traspassar aquest escut i arribar al tumor”, admet la Dra. Teresa Macarulla. 

 

Confiança en la recerca 

Un aspecte clau del Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees és la recerca. En els casos en què el pacient no es pot beneficiar d’algun dels tractaments aprovats, el Comitè avalua si es pot beneficiar d’algun tractament en fase d’estudi i això es vehiculitza a través d’una Task Force coordinada pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Com explica la Dra. Elisabeth Pando, “els assajos clínics obren la porta a noves estratègies terapèutiques per a un dels tumors més agressius”. La col·laboració dins el Campus Vall d’Hebron entre l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) permet fer una investigació traslacional, és a dir, una recerca que té una aplicació i benefici directes en els pacients. “Una peça clau en aquest procés són la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch, el Programa de Preescrening Molecular i el Grup de Genòmica del Càncer, tots liderats pel VHIO, que són referents  per a l’estudi de la genòmica tumoral”, apunta la Dra. Helena Verdaguer, adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica i investigadora del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Tot això, converteix Vall d’Hebron en un centre que combina una àmplia oferta assistencial i investigació d’alta qualitat, per a pacients amb càncer de pàncrees. 

Un dels principals assajos clínics en què participa aquest equip multidisciplinari amb un adenocarcinoma de pàncrees localment avançat és una cirurgia pionera amb radiofreqüència intraoperatòria (assaig PELICAN). “Amb aquesta tècnica, l’agulla aconsegueix trencar l’escut de l’estroma i permet aplicar temperatures de 80 graus directament a la zona tumoral. Aquestes temperatures cremen el tumor i maten les cèl·lules malignes amb l’objectiu de reduir el volum tumoral i estimular la resposta immunitària”, explica la Dra. Elizabeth Pando. Fins ara, 27 pacients han estat avaluats com a candidats potencials per a aquest tractament en què participa Vall d’Hebron: “És un estudi únic, perquè no s’ha realitzat fins ara un assaig en fase III que compari una tècnica d’ablació afegida a la quimioteràpia amb quimioteràpia sola”, explica la Dra. Elizabeth Pando. El Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees hi ha inclòs 11 pacients en aquest assaig que permet millorar el pronòstic d’aquest tumor. Cap va tenir complicacions quirúrgiques. L’estudi segueix en actiu i s’espera que finalitzi aquest desembre. “Si confirmem que aquesta teràpia ofereix beneficis als pacients amb adenocarcinoma de pàncrees avançat, podríem tenir una tècnica que millori el pronòstic d’aquest tumor”,  apunta la Dra. Elizabeth Pando. 

Un altre exemple de la rellevància de la recerca en aquest Comitè és l’assaig en fase II que porta per nom COMBAT, que obre la porta a tractar aquest tumor amb immunoteràpia. Recentment, s’ha publicat un estudi a la revista Nature amb bons resultats. “És el primer cop que una immunoteràpia respon davant d’aquest tumor”, explica la Dra. Teresa Macarulla, que participa en aquest estudi multicèntric. Actualment, Vall d’Hebron és el centre de l’Estat amb més assajos clínics en marxa per a pacients amb càncer de pàncrees localment avançat 

El càncer de pàncrees és un tumor que sol aparèixer a partir dels 65 anys. Els casos augmenten amb l’edat i tendeix a presentar-se més en homes. Es pot reduir el risc portant un estil de vida saludable, amb exercici rutinari,hàbits alimentaris equilibrats, amb poc consum de carns vermelles i greixos animals, així com evitant el consum d’alcohol i de tabac. Tot i així, en un percentatge de casos hi ha mutacions genètiques germinals que poden predisposar a desenvolupar aquest tipus de tumor en edats més primerenques.

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Josep
Tabernero Caturla
Cap de Servei
Oncologia Mèdica
Dra. Cristina
Saura Manich
Cap d'Unitat
Oncologia Mèdica
Investigador Clínic
Grup de càncer de mama i melanoma
Sra. Adela
Amat Huerta
Supervisora d'Infermeria
Urologia
Dra. Itxarone
Bilbao Aguirre
Cap de Secció
Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments
Trasplantaments Digestius
Dr. Joan
Carles Galcerán
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dr. César
Serrano García
Metge/ssa
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dra. Enriqueta
Felip
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Grup de tumors toràcics i càncer de cap i coll
Dr. Joaquim
Balsells Valls
Cap d'Unitat
Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments
Dra. Maria Jesus
Mañas Garcia
Metge/ssa
Oncologia Radioteràpica
Dra. Elizabeth
Pando Rau
Metge/ssa
Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments
Dra. Cristina
Dopazo Taboada
Metge/ssa
Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments
Dra. Laia
Blanco Cusó
Metge/ssa
Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments
Dra. Teresa
Macarulla Mercadé
Cap d'Unitat
Oncologia Mèdica
Notícies i activitats
Descobreix més