L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

El VHIO i l’Obra Social “la Caixa” organitzen un simposi internacional per a l’optimització de l’ús dels models de recerca de tractaments contra el càncer

dijous, 26 maig, 2016

L’Obra Social “la Caixa” impulsa aquest simposi, en què es debatrà sobre les capacitats i limitacions dels models preclínics actuals amb què s’investiguen tractaments experimentals contra el càncer.
El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha convocat els propers dies 26 i 27 de maig a Barcelona experts internacionals de primer nivell per abordar aquest gran desafiament en la lluita contra el càncer.
La recerca en models predictius contra el càncer és clau per a poder administrar el millor tractament a cada pacient.
Nature Reviews Cancer és el patrocinador dels dos premis per als pòsters científics, que es triaran d’entre els més de 50 que s’hi han presentat.

El Dr. Joaquín Arribas, director del Programa de Recerca Preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), la Dra. Laura Soucek, investigadora principal del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO han inaugurat avui el simposi sobre els models experimentals més utilitzats en la recerca en cáncer que presideixen. El simposi,  co-organitzat perl VHIO i l’Obra Social “la Caixa”, que se celebra avui i demà a Barcelona, reunirà els millors experts en aquest camp i busca poder debatre, des de diversos punts de vista, com els diferents models que es fan servir per investigar les teràpies experimentals contra el càncer poden contribuir a aconseguir els millors resultats per als pacients.

Els models preclínics en càncer són eines crítiques per identificar quins factors influiran en el creixement d'un tumor, per poder-ne predir l’evolució i provar la resposta a determinats tractaments. Encara avui hi ha un ampli debat sobre la capacitat de predicció dels models preclínics actuals, per la qual cosa la seva utilitat s’ha posat sovint en entredit, especialment després de comprovar que alguns tractaments antitumorals que mostraven gran eficàcia en estudis preclínics van fallar en última instància en assajos sobre pacients en fase primerenca. “Ara per ara no hi ha consens sobre quin és el millor model per a l'estudi del càncer, però la comunitat científica sí que està d'acord que els models actuals es poden millorar”, exposa el Dr. Joaquín Arribas. I la Dra. Laura Soucek hi afegeix: "El problema amb què ens trobem és que sovint els resultats experimentals no prediuen correctament el resultat clínic d'algunes teràpies”. Els dos experts coincideixen en la necessitat urgent d'obrir espais de debat per discutir sobre aquest aspecte crític al voltant del qual pivota tota la recerca oncològica i els seus resultats, i poder consensuar la manera d'evitar que els fracassos arribin en els assajos clínics.

Segons una anàlisi recent, per exemple, que analitza tots els estudis publicats realitzats amb sunitinib –un inhibidor de tirosina-cinasa– en models animals, s’evidencia que les recerques que aportaven pocs o cap efecte contra el càncer no s’havien publicat i això va portar a sobreestimar els efectes d’aquest fàrmac contra el càncer fins a un 45%.

Per als presidents del Simposi, “sens dubte predir quin fàrmac o combinació de fàrmacs serà més eficaç continua sent un enorme desafiament", apunta la Dra. Soucek, “per tant és imprescindible buscar totes les sinergies possibles entre els diferents models experimentals i establir col·laboracions entre els grups de recerca experts en cadascun d'aquests models, per tenir la informació més completa sobre el mateix fàrmac o la mateixa malaltia”.

Per al Dr. Arribas “no és qüestió de triar a quin model donar-li la medalla, sinó de centrar les nostres energies a ampliar i potenciar el nostre armament contra el càncer”. Els investigadors del VHIO creuen que cada model té els seus punts forts i les seves limitacions i que, per definició, cap model experimental no reprodueix perfectament les malalties humanes en totes les seves fases de desenvolupament. “Alguns investigadors defensen l'ús de peixos zebra, altres de la mosca del vinagre i altres els models en ratolí. Cada grup de recerca és expert en el seu propi model, al qual li treu més rendiment. Es tracta de poder compartir aquest coneixement", sosté el Dr. Arribas.

 

Models cada cop més humanitzats

Algunes de les xerrades més destacades del Simposi se centraran en el disseny d'estudis futurs i en la manera de millorar els sistemes d'informació i validació, així com la forma de compartir els resultats perquè hi hagi progressos en tots els models explorats. El Simposi aborda les últimes recerques i evidencia l’“intent, prova i validació” d'una gran varietat de sistemes de modelització i la combinació de diversos enfocaments per a diferents tipus de tumors, així com dades d'avantguarda sobre models organoides i PDX, coneguts de vegades com a “ratolins avatar”, perquè són models de tumors procedents del mateix pacient. Soucek afegeix: “Aquests ratolins es caracteritzen per ser immunodeficients, per tal de no generar rebuig contra les cèl·lules del pacient que se'ls s'implanten, i estan en evolució constant per adaptar-se a les necessitats dels investigadors”. En aquest context, el Dr. Arribas també posa de manifest algunes limitacions d'aquests models per a estudis d'immunoteràpia, i afegeix: “hi ha una ferma aposta per models cada dia més humanitzats, per exemple, amb el sistema immunitari del mateix pacient”.

 

Nous horitzons i reptes

En el Simposi també es debatrà sobre com les dades de models preclínics poden ser complementàries a les proves genètiques del tumor mateix i així ampliar els límits de la perspectiva basada en la seqüenciació. I això té una importància especial quan parlem de les resistències als tractaments oncològics, una realitat creixent que un gran percentatge dels pacients desenvoluparà. “Com a investigadors tenim l'obligació de tenir models animals per a aquestes resistències", afirma la Dra. Soucek. “Per això hem après que hem de fer estudis a llarg termini i dissenyar protocols experimentals que donin l'oportunitat al model de desenvolupar resistències als tractaments”.

Així, el Simposi se centrarà en l'empoderament dels models de càncer predictius actuals, posant en comú els coneixements, intercanviant punts de vista i fent que la comunitat avanci de forma més ràpida i més cost-efectiva en la medicina de precisió contra el càncer. En l'era actual de l'oncologia de precisió, els avenços en la ciència translacional del càncer i la medicina arriben de bracet de les col·laboracions multidisciplinàries. En la lluita col·lectiva contra el càncer les solucions s'aborden de manera conjunta però des de diferents angles, fent servir diferents enfocaments i sobretot des dels diversos punts de vista que poden aportar investigadors i metges en el seu treball diari. Gràcies a aquesta fórmula i al treball en equip, s'ha aconseguit que els coneixements i descobriments arribin als pacients com més aviat possible, d'una forma que mai abans no s'havia aconseguit.

Comparteix aquest contingut