L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

El XXV Curs d’Actualització de Vacunes 2021 de Vall d’Hebron ha debatut les novetats dels vaccins contra la COVID-19

dimarts, 23 novembre, 2021

Més enllà de la COVID-19, s'han presentat nous vaccins per combatre la grip, l’herpes zòster, els meningococs o els pneumococs

El Curs d’Actualització Vacunes 2021 ha arribat aquest any a la seva XXV edició amb la voluntat de posar negre sobre blanc a les preguntes que acompanyen la vacunació de la COVID-19. I més enllà de la COVID-19, ha presentat noves vacunes i recomanacions per fer front a altres microbis, com els que causen l’herpes zòster, la grip, els meningococs o els pneumococs.

La vacuna contra la COVID-19 ha canviat el curs de la pandèmia en el darrer any. El novembre passat, quan es va celebrar l’anterior edició del curs d’actualització de vacunes, onze projectes estaven en fase 3 o a punt d’entrar. Però no seria fins al 27 de desembre que l’Agència Europea del Medicament (EMA) aprovaria el primer vaccí, de Pfizer i BioNTech. Des d’aleshores, l’Estat ha aprovat quatre vacunes. Precisament, una de les qüestions que ha abordat el curs és l’administració de pautes combinades. “Hem exposat diferents estratègies de vacunació heteròlogues, acompanyades dels estudis corresponents”, explica la Dra. Magda Campins, investigadora del grup d’Epidemiologia i Salut Pública de Vall d’Hebron Recerca i moderadora del curs junt amb el Dr. Fernando Moraga Llop, pediatra durant més de 40 anys a Vall d’Hebron i actualment, vicepresident primer de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV).

Estudis ja publicats avalen pautes combinades. Si després de tenir els resultats de l’estudi Combivacs, en què va participar l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, es va donar llum verda a administrar la pauta combinada d’AstraZeneca i Pfizer, ara, es té el vistiplau per combinar Janssen amb altres vacunes, així com terceres dosis o fins i tot quartes o cinquenes amb diferents fòrmules. Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa/IGTP, Hospital Germans Trias i Pujol, ha estat la persona encarregada de liderar d’aquesta ponència. Per monitoritzar els efectes adversos de les vacunes i la combinació de diferents fòrmules, són indispensables els sistemes de farmacovigilancia, dels que ha parlat el catedràtic de Fàrmaco-Epidemiologia de la Universitat d’Oxford, Daniel Prieto-Alhambra. “Sabem que les vacunes de vectors, com AstraZeneca o Janssen, s’han associat a quadres de  trombosis i les vacunes de ARN missatger amb miocarditis o pericarditis”, explica la Dra. Magda Campins.

De l’efectivitat vacunal davant les variants del SARS-CoV-2, un tema de debat en l’actualitat, que ha exposat el Dr. Josep M. Miró Meda, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, la Dra. Magda Campins constata que “les vacunes actuals són eficaces contra la malaltia greu, però no tant per evitar la infecció”. Un estudi de l’Institut de Salut Pública de Navarra, elaborat entre l’abril i l’octubre i que ha comptat amb la participació de 30.000 persones, revela que les vacunes actuals permeten prevenir les hospitalitzacions i les morts, però no tant la infecció lleu o assimptomàtica. A mesura que passa el temps des que s’inocula la segona dosi, la protecció contra un contagi va disminuint. Es calcula que al quart mes, l’efectivitat cau a un 59%.

Aquests estudis han obert les portes a administrar una tercera dosi. Sobre com, quan i a qui administrar-la ha parlat el Dr. Raúl Ortiz de Lejarazu, director emèrit del Centre Nacional de Grip. Com a microbiòleg expert en grip ha reflexionat si en el futur, la vacuna contra la COVID-19 es plantejarà  com a tercera, quarta o cinquena dosi, si posarem dosis de record només dirigides a persones vulnerables o a tota la població.

Per la seva part, la Dra. Isabel Ruiz Camps, del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron, ha tractat la vacunació en el pacient immunodeprimit. Mentre que la Dra. Montse Martínez, del Servei de Medicina Preventiva, Subdirectora General de Promoció de la Salut, ha exposat estratègies de captació de grups especials perquè es vacunin. Actualment, el 89% de la població de l’Estat major de 12 anys està vacunada.

Les altres noves vacunes: herpes zòster,  grip o meningococs

Aquesta edició ha parlat d’altres novetats en vacunes més enllà de la COVID-19. El Dr. Fernando Moraga-Llop ha fet un resum de les novetats més destacades. La primera és la nova vacuna inactivada adjuvada per combatre l’herpes zòster. Fins ara, existia una vacuna atenuada amb limitacions, perquè no es podia administrar a les persones immunodeprimides, que són les que més ho necessiten. “La nova vacuna porta un adjuvant, substància que incrementa la resposta immunitària”, explica el Dr. Fernando Moraga Llop. Està pensada per a majors de 18 anys amb problemes d’immunosupressió greu i per a majors de 50 anys de forma sistemàtica.

Una altra novetat a Espanya es la vacuna antigripal atenuada intranasal. El Dr. Fernando Moraga-Llop planteja la possibilitat d’administrar-la als nens, que en el cas de la grip, són els principals transmissors.

També s’han presentat dues vacunes antipneumocòcciques conjugades: la 15-valente i la 20-valente. Inclou dos i set serotips més, respectivament, que la Prevenar 13 i està previst que la EMA les autoritzi al llarg de 2022.  

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dra. Magda
Campins Martí
Cap de Servei
Medicina Preventiva i Epidemiologia
Epidemiologia i Salut Pública
Sra. Carmen
Ferrer Barbera
Supervisora d'Infermeria
Malalties Infeccioses
Notícies i activitats
Descobreix més