L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Investigadors de Vall d’Hebron descobreixen un dels mecanismes de resistència del càncer de mama triple negatiu

dilluns, 16 setembre, 2019

El càncer de mama triple negatiu –un dels més agressius, amb més mal pronòstic i sense teràpia dirigida– té l’ADN molt compactat, i això condiciona la resistència als fàrmacs. La inhibició de l’enzim LOXL2 evitaria que es produís aquesta compactació.

Un dels principals obstacles en el tractament del càncer de mama triple negatiu és l’adquisició de resistència de les cèl·lules tumorals als fàrmacs convencionals de quimioteràpia. Ara, un nou treball dirigit per la Dra. Sandra Peiró, investigadora principal del Grup de Dinàmica de la Cromatina en Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha descobert que l’ADN de les cèl·lules tumorals d’aquest tipus de càncer està molt més compactat del que és habitual en comparació amb altres tipus de cèl·lules tumorals, fet que provoca més resistència a la quimioteràpia. Aquest treball assenyala com la descompactació de la cromatina podria ajudar a millorar l’eficàcia d’aquests fàrmacs. El treball ha estat publicat en accés obert a la revista Oncogene.

En la investigació, la Dra. Sandra Peiró i el seu equip han pogut comprovar com l’oxidació de la histona H3 és clau en la inducció de la compactació de l’ADN i com aquesta compactació estaria relacionada amb la resistència a tractaments. “Això fa que sigui més difícil que els fàrmacs basats en el dany de l’ADN tinguin accés a aquest ADN, i es produeix, per tant, una resistència a aquest tipus de tractaments”, continua la Dra. Peiró.

També han descobert que la inhibició de l’enzim LOXL2 evitaria que es produís aquesta compactació, que s’ha vist que és molt habitual en el càncer de mama triple negatiu, i que dificultava l’accés dels fàrmacs al nucli de les cèl·lules tumorals. “Això es produeix en diferents tipus de tumor, però hem vist que en els de mama triple negatiu, que són dels més resistents als fàrmacs convencionals, aquest enzim LOXL2 es dona en una gran quantitat. Això podria indicar que és un dels mecanismes de resistència d’aquests tumors”, va explicar la Dra. Sandra Peiró.

 

Desenvolupar un inhibidor de LOXL2

Encara que de moment només s’ha pogut provar en cèl·lules in vitro i en models de ratolí, les dades obtingudes assenyalen que una inhibició de LOXL2 en combinació amb fàrmacs de quimioteràpia convencional podria tenir resultats rellevants en el tractament del càncer de mama triple negatiu.

Per dur a terme la investigació, i davant la inexistència, per ara, de fàrmacs que inhibeixin de manera específica la funció nuclear de LOXL2, l’equip de la Dra. Peiró va emprar azacitidina, un agent que desmetila l’ADN i provoca que s’“obri” l’ADN. Encara que aquest mecanisme no està relacionat en absolut amb LOXL2, sí que s’assembla al que seria la descompactació d’aquesta cromatina. “No obstant això, el desenvolupament d’un fàrmac específic contra l’activitat nuclear de LOXL2, cosa que es podria fer, en principi, ens permetria actuar directament contra l’origen del problema i aconseguir resultats millors dels tractaments”, va finalitzar la Dra. Peiró.

Aquest treball, liderat per la Dra. Peiró i el seu equip del Grup de Dinàmica de la Cromatina en Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha estat fruit d’una col·laboració entre diversos grups de recerca. Hi han participat investigadors de la UPF com David Andreu, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, o Travis Stracker, de l’IRB Barcelona, ​​entre altres. Del VHIO, hi ha participat el Grup de Factors de Creixement, que lidera el Dr. Joaquín Arribas, també director científic de CIBERONC. A banda, ha rebut finançament de l’Instituto Carlos III, a través de les seves ajudes FIS, de la Fundació La Marató de TV3 i de l’AECC, entre altres.

 

Comparteix aquest contingut