L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Investigadors del VHIR descriuen una via per aturar la progressió de la malaltia de Parkinson i revertir la simptomatologia

dimecres, 11 abril, 2018

Un estudi liderat pel grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat per primera vegada que la sobreexpresió de TFEB (factor de transcripció EB) en neurones dopaminèrgiques té un efecte neurotròfic i neuroprotector en un model de ratolins amb la malaltia de Parkinson. S’obre així una via per aturar la progressió de la malaltia i per revertir la simptomatologia. L’estudi ha estat publicat a la revista Molecular Therapy.

L’efecte neurotròfic comporta el creixement neuronal, l’activació de les vies de supervivència que confereixen neuroprotecció i el restabliment de les neurones afectades. “I aquest efecte neurotròfic no només és capaç de prevenir la mort neuronal sinó que també és capaç de rescatar neurones que han quedat afectades per la malaltia”, afirmael Dr. Jordi Bové, investigador principal del grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del VHIR que lidera el Dr. Miquel Vila. És a dir, les neurones que pateixen una disfunció, una atròfia, amb la sobreexpressió  de TFEB recuperen la seva mida normal i la seva funcionalitat. I això, “sumat a què la sobreexpressió de TEFB és capaç d'incrementar els nivells de dopamina, tenim un efecte triple: neuroprotector, de neurorescat i de restabliment dels nivells de dopamina”, afegeix.

La malaltia de Parkinson cursa amb un dèficit lisosomal i una acumulació d'agregats proteics com és el cas dels cossos de Lewy. Coneixent que TFEB coordina l'expressió de proteïnes involucrades en els lisosomes i en la degradació d'autofàgia, els investigadors van testar aquesta estratègia descobrint que l'efecte neuroprotector de TFEB va més enllà de l'efecte d'activació del sistema autofàgic lisosomal. D’aquesta manera van comprovar que “la sobreexpressió de TFEB en neurones dopaminèrgiques comportava un efecte neurotròfic, és a dir, un efecte a nivell de creixement neuronal, de l’activació de vies de supervivència i dels mecanismes antiapoptòpics”, comenta el Dr. Bové, responsable de l’estudi.

En relació amb aquest efecte neurotròfic van veure que l’efecte era el mateix que ja s’havia descrit amb altres factors neurotròfics. Els factors neurotròfics s'han testat en assaigs clínics i una de les possibles explicacions del fracàs en la malaltia de Parkinson és que el fet que podia haver-hi una disminució en la regulació dels receptors pels quals actuen el que faria que no tinguessin efecte. I el que permet la sobrexpressió de TEFB és activar els mecanismes de supervivència intrínsecs, de dins de la cèl·lula, sense necessitat de receptors i evitant el fracàs.

A part d'aquest increment de les vies de supervivència que confereixen neuroprotecció, un altre aspecte important que es descriu en aquest estudi és la capacitat de modular el metabolisme de la dopamina. “Hem vist que TFEB no només incrementa els enzims involucrats en la síntesi de la dopamina, sinó que també augmenta la quantitat de  dopamina que es pot alliberar”, comenta el Dr. Bové. Estem parlant doncs, d’una estratègia neuroprotectora i també d’una estratègia per restablir els nivells de dopamina. “I aquest efecte és molt important a nivell en el control de la simptomatologia de la malaltia”, afegeix.

 

Una via per aturar la progressió de la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson es caracteritza per la mort de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra pars compacta que implica una disminució dels nivells de dopamina a l'estriat. És cert que es veuen afectades altres zones del cervell, però la principal simptomatologia, sobretot a nivell motor és deguda a aquesta mort de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra pars compacta.

Avui dia encara es desconeix la causa exacta per la qual  moren les neurones i el tractament farmacològic es basa en el restabliment dels nivells de dopamina. Malgrat que permet revertir inicialment la simptomatologia (disminució dels moviments, inestabilitat postural, tremolor en repòs, etc.) arriba un moment en què deixa de funcionar i apareixen altres complicacions. Per tant, “és molt important establir estratègies neuroprotectores que aturin la progressió de la malaltia”, afirma el Dr. Bové.

“En aquest sentit, nosaltres plantegem la sobreexpressió de TFEB com una estratègia que es pot translacionar a la clínica perquè hem vist que funciona en un model de Parkinson en ratolins. La proposem com una alternativa als factors neurotròfics, ja que podrien evitar els motius pels quals aquests fracassen. Tot i que no és descartable la teràpia gènica per aconseguir la sobreexpressió de TFEB, nosaltres apostem per l’activació farmacològica”, conclou.

 

Comparteix aquest contingut
 
Notícies i activitats
Descobreix més