El passat 17 d'octubre es van lliurar les beques FSETH 2019 de la Societat Espanyola de Transplantament Hepàtic (SETH) en el marc del 27° Congrés SETH a Sevilla.
La línia de recerca en Transplantaments digestius del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i transplantament de l'Hospital Vall d'Hebron liderat pel Dr. Ramon Charco ha sigut premiat amb una beca de 12.000 euros pel projecte "Perfil de microRNA com a biomarcador de dany hepàtic en diferents tipus de donants de fetge" presentat per la doctora resident Mar Dalmau i la Dra. Concepción Gómez.
L'objectiu d'aquesta beca és servir d'ajuda als programes de trasplantament hepàtic i col·laborar amb la investigació i la formació de professionals de diferents especialitats relacionades amb el trasplantament hepàtic a l'Estat.
Determinats microRNAs han aparegut com potencials biomarcadors precoços de dany hepàtic agut en context de trasplantament hepàtic. En aquest sentit, el projecte té l'objectiu d'analitzar els nivells de microRNA en els diferents tipus de donant hepàtic (donant en mort encefàlica, donant en asistòlia controlada i donant viu) amb la finalitat de trobar un perfil d'expressió del microRNA que diferenciï els diferents donants.
Un donant amb mort encefàlica no té activitat cerebral, el cos segueix responent a un automatisme perquè el cor segueix bategant i per tant els òrgans segueixen perfosos. Habitualment són pacients de major edat i més comorbiditats. En canvi, els donants d'asistòlia controlada són més joves, tenen menys comorbiditats i acostumen a tenir lesió cerebral amb pronòstic infaust. Aquests malalts no han passat una mort encefàlica i encara que el dany cerebral és molt greu, aparentment, podrien semblar-se més a un donant viu que a un donant en mort encefàlica.
El Dr. Charco explica que "avui en dia no hi ha cap indicador que durant el manteniment del donant ens informi del dany que està patint el fetge. L'objectiu és trobar un biomarcador objectiu que ens indiqui quin és el dany hepàtic i veure si hi ha diferències entre donant en mort encefàlica, donant viu o donant en asistòlia controlada. Això permetria ser més lliberals a l'hora de decidir si un donant en asistòlia controlada s'accepta com a donant"
