L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

La Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer - Fundació "la Caixa" del VHIO inclou 1.262 pacients en assajos clínics de fases primerenques durant 2020

foto
dilluns, 1 febrer, 2021

Malgrat el context generat per la pandèmia i les restriccions que se’n derivaven a l'hospital, es va aconseguir mantenir l'activitat i fins i tot incrementar-la per donar resposta a aquests pacients. El assajos clínics en fases primerenques (I i II) permeten a molts pacients accedir a teràpies més innovadores quan ja han provat altres tractaments estàndard sense èxit, i obren la porta a l'aprovació de nous fàrmacs. Des que es va posar en marxa la Unitat ja s'han aprovat més de 30 medicaments.

Els assaigs clínics són per a molts pacients oncològics l'única oportunitat de tractament de què disposen per a la seva malaltia, especialment en aquells casos en què ja s'han provat diverses teràpies prèvies sense èxit. Per tant, mantenir l'activitat en aquesta àrea i fins i tot augmentar el nombre de pacients que han pogut participar en assajos clínics, tot i l'impacte que ha tingut la Covid-19 en el sistema sanitari, ha permès a molts pacients accedir a tractaments que realment poden suposar un canvi en el curs de la seva malaltia i per als quals una aturada hauria tingut conseqüències nefastes. A més, el fet que s'hagi mantingut l'activitat també ha permès continuar amb l'aprovació de fàrmacs que estaven pendents i no paralitzar-ne el procés administratiu.

La Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) - Fundació "la Caixa" del VHIO, integrada dins del Campus Vall d'Hebron, coordina i realitza tots els assaigs clínics complexos amb medicaments en desenvolupament primerenc –Fase I i els primers assajos de Fase II–, centrats en objectius innovadors. En aquesta Unitat, des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de 2020, es van incloure 1.262 pacients, 560 dels quals eren nous pacients que començaven un assaig clínic, i es van realitzar 256 assajos clínics, 74 dels quals es van iniciar en aquest període. Si ho comparem amb el mateix període de l'any anterior, el 2019, es van incloure 1.122 pacients, 499 dels quals eren nous pacients que iniciaven un assaig clínic, i es van realitzar 219 assajos clínics, 54 dels quals es van iniciar en aquest període de temps. Per tant, no només es va mantenir l'activitat, sinó que es va aconseguir augmentar-la per poder donar servei a un nombre de pacients més elevat.

«Els pacients tractats en aquesta unitat, que provenen tant de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron com de la resta de Catalunya, d’Espanya i d’altres països, també s'han pogut beneficiar, durant aquesta situació de pandèmia, de les teràpies experimentals més innovadores i prometedores, vinculades a la medicina de precisió», comenta la Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) - Fundació" la Caixa".

A més, també es van mantenir els tractaments de tots aquells pacients que estaven participant en un assaig clínic –de qualsevol fase– d'oncologia o hematologia, als quals s'estava fent un seguiment. Així mateix, malgrat la pandèmia, a tot el Campus Vall d'Hebron (que inclou com a centres d'investigació el VHIO i el Vall d'Hebron Institut de Recerca -VHIR-), durant el 2020 es va arribar a la xifra rècord en assajos clínics actius (1.365) i en assajos clínics nous (319). El 2019 hi havia 1.313 assajos clínics actius i se'n van posar en marxa 317 de nous.

El Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron i l'Oficina d'Assaigs Clínics del VHIO van reorganitzar tots els circuits perquè els pacients que havien de començar un estudi o aquells que ja hi participaven no notessin l'impacte de la Covid-19 i poguessin continuar el tractament. En aquest sentit, es van potenciar les reunions diàries internes organitzatives i les reunions telemàtiques setmanals de l'equip mèdic amb coordinació per valorar l'estat dels pacients inclosos o candidats per a un assaig clínic. «També es van programar visites telemàtiques i enviament de medicació oral a domicili, es va facilitar allotjament als pacients, ja que pràcticament tots els hotels de Barcelona estaven tancats, i es va crear una sala de monitorització de dades externa a l'hospital que va permetre mantenir l'activitat de monitorització. Es va potenciar la realització de visites de selecció i d'inici telemàtiques i es va treballar amb els principals espònsors, amb l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i amb l'Agència de Protecció de Dades per establir el marc que permetés la verificació de dades font», comenta Marta Beltrán, coordinadora de l'Oficina d'Assaigs Clínics.

UITM- Fundació "la Caixa": més d'una dècada oferint els assajos clínics més innovadors

Des del 2012 i arran dels assajos duts a terme a la UITM - "la Caixa", l'FDA ha aprovat 30 nous fàrmacs per al tractament de certes tipologies de càncer cada dia més específiques, gràcies a la medicina personalitzada. Aquests fàrmacs són medicaments de nova creació o medicaments ja aprovats per als quals s'ha detectat eficàcia provada en una altra tipologia de tumors.

Els assajos Fase I són cada vegada més importants, atès que no només validen la toxicitat dels medicaments, sinó que, avui, aquests assajos incideixen també en la selecció del pacient i, com a conseqüència, en validen la resposta i l’eficàcia en el tractament del tumor. Durant els més de 10 anys de camí, a la UITM - "la Caixa" s'han fet gairebé 1.320 assajos Fase I –medicaments que es testen per primera vegada per a una patologia concreta– i assajos Basket –tal com s’anomenen els assajos que inclouen pacients amb diferents tipus de tumor amb una alteració molecular comuna, que són tractats amb una teràpia reincident–, i 1.076 assajos Fase II. Al llarg d'aquesta dècada, s'han inclòs més de 7.800 pacients en assajos clínics. La medicina personalitzada, les teràpies dirigides, la selecció molecular de pacients i la immunoteràpia són claus per continuar avançant.

«Els temps totals de desenvolupament i d’aprovació dels fàrmacs s'han aconseguit reduir, ja que s'ha passat d'entre 8 i 10 anys de mitjana a entre 2 i 5 anys. I tot això té beneficis directes per al pacient, que pot disposar de nous tractaments als quals, d'una altra manera, no tindria accés», comenta el Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron i director de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Comparteix aquest contingut