L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

L’AECC de Barcelona concedeix tres beques de Recerca en Oncologia a tres investigadores de Vall d’Hebron

Beques AECC
divendres, 8 juny, 2018

Tres investigadores de Vall d’Hebron han estat premiades amb tres beques pels seus projectes de recerca. Són les doctores Anna Santamaria Margalef i Roberta Antonelli del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Dra. Maria Abad Méndez del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). 

Per sisè any consecutiu, la Junta de Barcelona de l’AECC-Catalunya contra el Càncer ha celebrat la gala solidària en què ha lliurat les beques anuals de Recerca en Oncologia que premien projectes de recerca innovadors.

Tres investigadores de Vall d’Hebron han estat premiades amb tres beques pels seus projectes de recerca. Són les doctores Anna Santamaria Margalef i Roberta Antonelli del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Dra. Maria Abad Méndez del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Aquestes ajudes tenen un import de 35.000 euros cadascuna.

Des de fa sis anys la Junta Provincial de Barcelona de l'AECC celebra la seva Nit Solidària que compta amb la complicitat i el suport de representants del món de la ciència, la cultura, l'empresa i la societat civil. Aquest any s’ha celebrat a les Reials Drassanes.  

Els tres projectes de recerca són:

“Nous enfocaments terapèutics per al càncer de pròstata hormono-refractari basats en la kinesina KIF11", de la Dra. Anna Santamaria Margalef, investigadora principal del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR. 

En aquest projecte es pretén estudiar el possible valor pronòstic de l'expressió de KIF11, en tumors de pròstata amb MYC amplificat / sobreexpressat. A més, explorarem el valor terapèutic de KIF11 en models preclínics i models derivats de pacients que recapitulen més fidelment la malaltia (objectiu principal d'aquesta proposta).

La deprivació hormonal és la primera línia de tractament per al càncer de pròstata en estadis avançats; però, amb el temps, els tumors desenvolupen resistència i disseminen provocant un increment en la morbimortalitat associada a la malaltia. En aquest punt, les teràpies hormonals de segona línia només aconsegueixen una taxa de resposta del 20-30%. Les kinesines, proteïnes crucials per a la divisió de les cèl·lules, han sorgit com a noves dianes d'intervenció quimioterapèutica. Els resultats preliminars de la investigació suggereixen que KIF11 podria ser una diana terapèutica important per al tractament dels tumors hormono-refractaris de pròstata, especialment els que presenten amplificació o sobreexpressió de l'oncogen MYC.

"Bloqueig de la comunicació cervell-tumor per al tractament de l’ependimoma (SPINE)", de la Dra. Roberta Antonelli, investigadora principal del grup de Recerca Translacional en Càncer en la Infancia i l’Adolescència del VHIR. 

Els tumors pediàtrics del sistema nerviós central són el tipus de càncer més comú en els nens i la principal causa de mort relacionada amb el càncer. L’ependimoma (EPN) és el tercer tumor cerebral pediàtric més comú i és incurable en fins a 40% dels casos. Els tractaments amb cirurgia i radiació estan limitats per la ubicació del tumor i el risc de danyar estructures vitals del cervell, i no s'han demostrat beneficis clars amb la quimioteràpia, la qual cosa posa de manifest la necessitat de desenvolupar noves teràpies.
Recentment s'ha demostrat que el teixit on apareix el tumor, en aquest cas el cervell, juga un paper molt important en el creixement tumoral. Per tant, entendre la interacció i la comunicació entre les cèl·lules cerebrals i les cèl·lules tumorals permetrà obrir noves vies per al tractament d'aquest tipus de tumors enfocades a bloquejar la interacció cervell-tumor.

"Els micro-pèptids com a font de noves dianes terapèutiques i biomarcadors per al tractament del càncer", de la Dra. Maria Abad Méndez, investigadora Principal del Grup de la Plasticitat Cel·lular i Càncer del VHIO.

Aquest projecte se centra en el càncer de pàncrees, un dels tumors més mortals per al que actualment no hi ha un tractament eficaç, i es proposa estudiar quatre nous micro-pèptids que s'han identificat al laboratori. Els primers resultats apunten que aquests micro-pèptids tenen un paper clau en la plasticitat de les cèl·lules tumorals. L'objectiu és seguir estudiant-los i conèixer el paper que tenen en càncer de pàncrees, per augmentar el coneixement de la malaltia, i entendre per què fracassen les teràpies actuals en pacients. A més, els micro-pèptids poden constituir noves eines de diagnòstic o pronòstic, i ser la base de nous tractaments contra el càncer pancreàtic. 

Comparteix aquest contingut
 
Descobreix més