L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Nous estudis obren la porta a canvis en els tractaments estàndard del càncer de mama triple negatiu i en fases precoces de la malaltia

vhio
dilluns, 21 setembre, 2020

Vall d'Hebron presenta a ESMO les novetats en investigació del càncer de mama.

Els inhibidors de les cinases dependents de ciclina 4/6 (iCDK4/6) són fàrmacs que actualment ja s’han aprovat per al tractament de càncer de mama metastàtic amb receptor hormonal positiu i HER2 negatiu. Actuen sobre el cicle cel·lular frenant la divisió i la proliferació de les cèl·lules tumorals. Al congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) s'han presentat, per primera vegada, resultats de dos estudis, Monarch-E i PALLAS, en què ha participat el Campus Vall d'Hebron, que avaluen la utilitat de diferents CDK4/6 en fases precoces de la malaltia, com a teràpia adjuvant que eviti les recaigudes en les pacients de càncer de mama.

La Dra. Meritxell Bellet, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO i oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, s'ha encarregat del reclutament de les pacients de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i ha coordinat aquesta tasca a escala estatal a l'estudi PALLAS a través del grup SOLTI, un grup acadèmic de recerca de referència en l’oncologia. “Es tracta d'estudis molt rellevants, no només pels seus resultats, sinó perquè ens permeten provar, per primera vegada, aquests inhibidors en un context d’adjuvància, i això pot suposar un canvi substancial en la pràctica clínica del càncer de mama precoç”, comenta la Dra. Bellet. “Els dos inhibidors que s'han testat en aquest estudis actuen bloquejant l'activitat dels enzims CDK4 i CDK6, de manera que frenen la divisió i el creixement cel·lular, evitant que el càncer continuï estenent-se”, afegeix.

Estudis Monarch-E i PALLAS: cara i creu dels inhibidors de les ciclines en fases precoces

L'estudi Monarch-E, presentat a l’ESMO, és l’únic que ha demostrat, fins avui, resultats prometedors en la teràpia amb iCDK4/6 en fases precoces del càncer de mama. Aquest assaig clínic avaluava l'eficàcia de l’abemaciclib combinada amb la teràpia hormonal estàndard en pacients amb càncer de mama amb alt risc de recaiguda. Aquesta combinació terapèutica va demostrar més eficàcia comparada amb la teràpia estàndard, la qual cosa es tradueix en una taxa de supervivència lliure de la malaltia del 92,2% al cap de dos anys amb la teràpia combinada, enfront del 88,7% de la teràpia hormonal estàndard. A més, es va observar un benefici constant en tots els subgrups de pacients que van participar a l'estudi i la tolerància al fàrmac és molt bona, amb molt pocs efectes secundaris.

“L’abemaciclib és el primer inhibidor de CDK4/6 que demostra una millora estadísticament significativa en la supervivència lliure de malaltia en pacients amb HR+, HER2- i càncer de mama precoç d'alt risc. Aquests resultats podrien suposar un canvi important en la pràctica clínica”, explica el Dr. Javier Cortés, investigador translacional del VHIO i un dels autors que han participat en aquest estudi.

En canvi els resultats del palbociclib, un altre CDK4/6 que s'ha desenvolupat recentment, no han estat tan positius. És el que es desprèn de l'estudi PALLAS, en el qual es van incloure pacients amb menys risc de recaiguda i en el qual no s'ha aconseguit demostrar un benefici en afegir aquesta teràpia durant dos anys en combinació amb el tractament hormonal habitual enfront del tractament hormonal sol. Les dades de supervivència lliure de malaltia gairebé es poden superposar en ambdós grups de tractament –88,2% vosaltres 88,5% al cap de dos anys de seguiment. En l'anàlisi per subgrups, i en base a criteris clínics, no es va identificar cap població que pogués beneficiar específicament d'aquest tractament. “Queda per veure si els estudis biològics que es realitzaran tant en mostres tumorals com en sang són capaços d'identificar algun subgrup de pacients per als quals l'addició de palbociclib pugui suposar un benefici pronòstic”,  afegeix la Dra. Meritxell Bellet.

Nou estàndard per al càncer de mama triple negatiu

Entre les presentacions destacades a l’ESMO relacionades amb la investigació del càncer de mama, no podem deixar de parlar de l'assaig de fase III ASCENT, en què han participat la Dra. Mafalda Oliveira, del Grup de Càncer de Mama del VHIO i oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Dr Javier Cortés. Els resultats d’aquest assaig avancen un possible canvi en la pràctica clínica de les pacients de càncer de mama metastàtic triple negatiu, una població amb un pronòstic pitjor i amb pocs tractaments aprovats.

En aquest assaig es va avaluar un nou fàrmac, el sacituzumab govitecan, davant d'un tractament estàndard escollit per l'investigador en pacients amb càncer de mama triple negatiu amb progressió prèvia a dos o més tractaments per malaltia metastàtica. “El sacituzumab govitecan és una fusió d'un anticòs que reconeix una proteïna expressada per les cèl·lules de càncer de mama, coneguda com a Trop2 i SN-38, una quimioteràpia que consisteix en el metabòlit actiu d'un medicament de quimioteràpia, l’irinotecan. Aquest anticòs s'encarrega d'administrar preferentment l’SN-38 a la cèl·lula tumoral, preservant les cèl·lules sanes en el procés”, explica la Dra. Mafalda Oliveira.

En aquest assaig, en el qual han participat 529 pacients, el tractament amb sacituzumab govitecan va augmentar la supervivència lliure de progressió de 1,7 mesos a 5,5 mesos, i la supervivència global de 6,7 mesos a 12,1 mesos en les pacients tractades amb sacituzumab govitecan. “Ara aquest fàrmac, que podria portar a un canvi en el tractament estàndard d'aquestes pacients, també s'està avaluant en estats més precoços de la malaltia, incloent-lo com a teràpia neoadjuvant o adjuvant, en combinació amb altres teràpies dirigides i en pacients amb càncer de mama RH+”, finalitza la Dra. Oliveira.

Comparteix aquest contingut