L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Noves estratègies comunitàries de promoció de la salut i cribratge per la micro-eliminació de l’hepatitis C en migrants

HepC-link
divendres, 18 setembre, 2020

La validació s’ha centrat en la població migrant paquistanesa a Barcelona, i ara s’estendrà a migrants d’altres països endèmics i al cribratge, també, de l'hepatitis B.

Segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha 71 milions de persones al món amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC). Els nous tractaments antivírics poden curar més del 95% dels casos d’infecció pel VHC, i l’OMS s’ha fixat com a objectiu l’eliminació de la malaltia com a problema de salut pública el 2030. Però, per a molts col·lectius, el coneixement sobre aquesta malaltia i l’accés al diagnòstic i tractament són limitats. Per això són clau les estratègies de micro-eliminació, com la que ha liderat l’equip de la Dra. Elisa Martró des de l’Hospital i Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), amb la col·laboració de l’equip del Dr. Jordi Gómez i Prat de l’Equip de Salut Pública i Comunitària del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, posant el focus en apropar-se a grups de població coneguts com a vulnerables.

El projecte, anomenat HepC-link, és un estudi prospectiu amb mostreig basat en accions realitzades en la comunitat. S’ha actuat en 520 persones migrants del Pakistan a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La població d’origen paquistanès és la cinquena més comú a Catalunya i és un dels països en que l’hepatitis C és endèmica; el reclutament s’ha fet entre els mesos de març de 2019 i febrer de 2020. Els resultats s’han presentat al Digital International Liver Congress (ILC2020).

HepC-link combina dues estratègies, ja validades prèviament pels mateixos investigadors, per afavorir l’accés al tractament de l’hepatitis C. D’una banda, l’equip de la Dra. Elisa Martró, a l’Institut i Hospital Germans Trias i Pujol, treballa des de 2015 en simplificar el diagnòstic de l’hepatitis C desenvolupant i validant una estratègia de cribratge en poblacions vulnerables que combina una prova ràpida d’anticossos seguida d’una prova de laboratori per la detecció de l’RNA del virus a partir d’unes gotes de sang seca. Aquesta estratègia simplificada de diagnòstic s’ha sumat a una estratègia a la comunitat, de detecció, educació i promoció de la salut en les hepatitis víriques, i sensibilització envers el seu diagnòstic i tractament desenvolupada a Vall d’Hebron, amb el Dr. Jordi Gómez Prat al capdavant. Es tracta de l’eina educativa dinàmica HEPARJOC, que s’havia provat com a vàlida sobre l’hepatitis B en migrants de l’Àfrica Subsahariana, el Pakistan i el Marroc, principalment. Per al projecte HepC-link s’ha traduït a l’urdú, la llengua comú al Pakistan, i s’ha validat la seva eficàcia per a augmentar els coneixements sobre l’hepatitis C.

“El joc, que s’introdueix en sessions a la comunitat, acaba amb la reproducció d’un vídeo que anima a que  es facin la prova per saber si estan infectats pel virus de l’hepatitis”, explica el Dr. Gómez i Prat. “La novetat del projecte HepC-link és que oferim directament la prova ràpida allà mateix, en acabar la sessió, mitjançant una punxada al dit”, afegeix la Dra. Martró. En el cas que la mostra resulti positiva per als anticossos enfront el VHC, es pren una mostra de sang seca, també del dit, per comprovar si la persona és virèmica i, en cas de ser positiu, se’ls deriva directament a fer el tractament. “Sabem que per arribar als pacients que no estan diagnosticats els hem d’anar a buscar, amb aquest estudi hem fet un pas més per apropar-nos-hi”, apunta el Dr. Jordi Gómez i Prat.

“Hem vist que prop del 35% dels participants no sabien què era l’hepatitis C i que el 99,4% dels participants van acceptar fer-se la prova ràpida després de les sessions”, detalla Martró. “Del total de tests ràpids, 23 (4,6%) van resultar positiu d’anticossos, dels quals 6 eren virèmics (1,2%). El ràpid enllaç al tractament ens va permetre seguir i tractar 5 d’aquests pacients”, afegeix. Unes xifres que els investigadors consideren que justifiquen el cribratge dirigit a aquest col·lectiu. “Aquesta estratègia ha estat molt ben acceptada per la comunitat i, per tant, cal considerar la seva implementació de manera regular a les accions comunitàries”, afirma el Dr. Gómez i Prat. Així, ara s’aplicarà l’estratègia a migrants d’altres països endèmics i s’ampliarà a la detecció, també, de l’hepatitis B.

Els dos grups de recerca han treballat en una col·laboració amb professionals del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) i el Servei d'Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, amb el suport de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

El tractament més a l’abast

El projecte HepC-link ha anat un pas més enllà de ser proactius amb l’educació comunitària i apropar el diagnòstic. “En moltes ocasions, les persones no van al centre de salut per fer-se un cribratge com aquest, així que acostar-nos a ells per explicar la importància de la detecció i oferir-los la prova fa que aquest projecte hagi tingut tant èxit”, explica Tahir Rafi, agent comunitari de salut del Servei de Medicina Preventiva de Vall d’Hebron.

A més, han apropat el tractament antivíric per aquells pacients que havien donat positiu a l’estudi. “Habitualment és un tractament de dispensació hospitalària, hem format personal a la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d'Hebron, per facilitar l’accés dels migrants al tractament i el seu seguiment fins a la curació”, conclou la Dra. Maria Buti, que també ha col·laborat al projecte des del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Vall Hebron.

A més, la Dra. Martró ha treballat amb investigadors del CEEISCAT per comparar les dades d’aquesta estratègia comunitària amb les de persones paquistaneses que han estat ateses a l’atenció primària, acompanyat d’un estudi de costos. Aquesta informació es valorarà de manera conjunta per tot l’equip, juntament amb l’ASPCAT, de cara a la seva futura implementació dins el Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C a Catalunya.

Comparteix aquest contingut