L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un de cada quatre pacients ingressats amb COVID-19 a l'UCI pateix una trombosi, en molts casos asimptomàtica

foto
dimarts, 12 gener, 2021

Durant la primera onada de la pandèmia, un 26,5% dels pacients amb COVID-19 ingressats a l'UCI tenien algun tipus de trombosis venosa o pulmonar, però un 62,3% d’aquests eren asimptomàtics.

Un estudi dels Hospitals Universitaris Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol, portat a terme a l’abril de 2020, va descriure que un de cada quatre pacients greus amb COVID-19 que ingressen a l'UCI patien una trombosi venosa o pulmonar. Tanmateix, aquesta era asimptomàtica en un 62% dels pacients. Amb aquesta elevada freqüència de trombosis, els investigadors consideren clau administrar dosis més elevades d’anticoagulants en pacients en UCI per reduir el risc de complicacions. Els resultats han estat publicats a European Journal of Vascular and Endovascular Surgery, la revista científica més prestigiosa en cirurgia vascular.

El treball va néixer a la primera onada de la pandèmia, quan els professionals dels hospitals van començar a rebre molts pacients greus amb COVID-19 amb sospita d’algun tipus de trombosi. Amb l’objectiu de conèixer quin era el risc de patir aquest tipus de complicacions i establir quin seguiment necessiten aquests pacients, els Serveis d’Angiologia i Cirurgia Vascular dels hospitals Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol van posar en marxa un estudi amb els 230 pacients ingressats en un dia concret d’abril en les UCI d’ambdós hospitals. Es tracta de la sèrie de pacients amb COVID-19 i trombosi a l’UCI més gran publicada fins ara. L’estudi es va portar a terme en col·laboració amb els Serveis de Medicina Intensiva i d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de Vall d’Hebron, i el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Els investigadors van realitzar una ecografia a cadascun dels 230 pacients ingressats a les UCI, en un interval de temps de 48-72h en total. Aquestes proves es van fer en poc temps per minimitzar l’exposició dels professionals sanitaris a la COVID-19 en un moment complicat de la pandèmia respecte a casos i disponibilitat d’equips de protecció individual. L’objectiu va ser determinar si aquests pacients tenien complicacions tromboembòliques com ara trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar.

En el moment de l’ecografia, es van detectar 58 pacients (un 25,2%) que tenien trombosis venoses i/o embòlies pulmonars. D’aquests, només un 32,8% (la qual cosa suposa un 7% del total de pacients) eren simptomàtics. Els pacients es van seguir durant una setmana per comprovar la seva evolució i veure si es desenvolupaven noves complicacions. En aquest seguiment no es van realitzar ecografies addicionals als casos asimptomàtics sinó que es basava en l’aparició d’esdeveniments amb símptomes o de troballes casuals. Així, al cap de set dies s’havien detectat nous casos de trombosis fins a arribar a 61 pacients (un 26,5%). D’aquests, un 37,7% (23 pacients, un 8,3% del total) tenien símptomes. En concret, 38 eren asimptomàtics, 7 tenien trombosi venosa simptomàtica a les cames, 8 tenien embòlia pulmonar simptomàtica i 8 van tenir tant trombosi venosa com embòlia pulmonar amb símptomes.

L’estudi també mostra que els pacients amb tromboembolismes venosos a les cames tenien una estada més llarga a l'UCI (22 dies de mitjana en els casos amb trombes i 17 dies en els casos sense trombes), tot i que no hi havia diferències en la mortalitat.

“Hem comprovat que els pacients amb COVID-19 greu tenen un risc incrementat de tromboembolisme venós. Això és degut a la pròpia infecció per SARS-CoV-2 i també a causa de la immobilització dels pacients i el tractament que necessiten, com ara la implantació de catèters”, explica el Dr. Sergi Bellmunt, cap del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En relació a l’alt percentatge d’asimptomàtics, el Dr. Bellmunt raona que “pot ser a causa de que són pacients que en moltes ocasions estan intubats i no poden expressar bé si noten algun símptoma. A més, el fet d’estar estirat al llit evita que es produeixi edema, és a dir, que s’infli la cama, un símptoma molt característic de la trombosi venosa i sense el qual pot ser que passi desapercebuda”.

El fet de que en moltes ocasions la trombosi no es manifesti com a simptomàtica és important pel risc de complicacions que comporta. Per exemple, un trombe que estigui a les venes de la cama, si no es tracta, podria viatjar cap al pulmó i allà produir una embòlia pulmonar, que és molt més greu. Conèixer aquest risc pot ajudar a prevenir la seva aparició.

En base als resultats de l’estudi, els autors consideren necessari administrar dosis més elevades de tractament anticoagulant, com l’heparina, com a profilaxis en els pacients amb COVID-19 greu a l’UCI. “Sabent que tenen un risc elevat de trombosis, i tenint en compte que hem observat pocs casos amb hemorràgia, seria necessari administrar heparina en dosis més elevades de l’habitual en aquests pacients ja des del moment de l’ingrés, per tal d’evitar que hi hagi complicacions greus més endavant”, destaca el Dr. Secundino Llagostera, cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Actualment, existeixen assaigs clínics en marxa, on participen els hospitals Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol, que permetran valorar la dosi d’heparina més adequada en aquests pacients, per tal d’equilibrar el risc de trombosi i el d’hemorràgia.

Finalment, el treball també va estudiar els nivells de D-dímer en sang en els pacients, un marcador que es relaciona amb la presència de trombosis. Els resultats van mostrar que uns nivells més alts de 1500 ng/mL de D-dímer permetrien distingir aquells pacients amb tromboembolisme venós i amb més risc de desenvolupar complicacions. Aquesta anàlisi requereix prudència a l’hora d’interpretar-la, ja que el fet que estigui augmentat no significa necessàriament que hi hagi una trombosi, sinó que ha d’anar acompanyat per una sospita clínica.

La principal limitació de l’estudi que expliquen els autors és el fet de que es va portar a terme en un moment crític de la pandèmia que va dificultar fer un seguiment en profunditat de tots els pacients durant la seva estada a l’hospital.

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Sergio
Bellmunt Montoya
Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular
Dr. Ricard
Ferrer Roca
Cap de Servei
Medicina Intensiva
Sra. Pilar
Giron Espot
Supervisora d'Infermeria
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Sra. Tatiana
Acero Bailen
Dr. Juan Carlos
Ruiz Rodríguez
Metge/ssa
Medicina Intensiva
Investigador Principal
Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació
Dr. Marcos
Pérez Carrasco
Metge/ssa
Medicina Intensiva
Dr. Jordi
Riera del Brío
Metge/ssa
Medicina Intensiva
Investigador Principal
Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació
Dr. Álvaro
García Del Campo
Metge/ssa
Medicina Intensiva
Sr. Cristian
Torres Salguero
Infermer/a
Medicina Intensiva
Sr. Víctor
López Barrientos
Infermer/a
Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular
Notícies i activitats