L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un estudi amb participació del VHIR, publicat a ‘Nature’

dilluns, 13 novembre, 2017

Un estudi conjunt de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB ha trobat defectes en un dels bacteris més utilitzats en els laboratoris de microbiologia. El treball s’ha publicat a la revista Nature.

El cep PAO1 del bacteri Pseudomonas aeruginosa, s’empra com a referència en la majoria dels laboratoris clínics i de recerca. Un enzim essencial per a la divisió cel·lular de la PAO1 és la ribonucleòtid reductasa RNR, que subministra els monòmers necessaris per a la síntesi i reparació de l’ADN. P. aeruginosa és un dels pocs microorganismes que codifica tres classes diferents de RNR en el seu genoma, la qual cosa li permet créixer i adaptar-se a diverses condicions ambientals, fins i tot durant la infecció, raó per la qual s’ha tornat tan omnipresent en els laboratoris de microbiologia. 

Els investigadors van descobrir que l’absència d’activitat de la RNR condueix a l’elongació cel·lular en el cep PAO1, la qual cosa indica falta de creixement. A més, l’expressió gènica de la RNR durant la anaerobiosis – processos que ocorren en absència d’oxigen – difereix entre els ceps clínics de P. aeruginosa i els emprats al laboratori, doncs la RNR de classe III s’expressa molt més en aïllats clínics de P. aeruginosa en comparació del cep de laboratori. 

“Sembla que PAO1 s’ha adaptat a les condicions de laboratori, una mica com quan els nostres cossos es tornen resistents als antibiòtics”, explica Eduard Torrents, investigador principal de l’IBEC. Durant la infecció, la P. aeruginosa clínica actua en condicions on l’oxigen no està present, però el cep de laboratori PAO1 de P. aeruginosa no pot créixer de la mateixa manera sota aquestes condicions.

En aquest treball s’ha identificat que una sola mutació a la regió promotora de la RNR de classe III del cep PAO1 interromp la seva transcripció anaeròbica, disminuint la seva virulència. Això significa que PAO1 no és el cep adequat per a la recerca en condicions anaeròbiques o d’infecció, ni per a la cerca de nous compostos antimicrobians. 

El descobriment es va fer mentre es desenvolupaven noves estratègies per combatre infeccions bacterianes i possibles dianes terapèutiques, la qual cosa està fortament relacionada amb la fibrosi quística.

Aquesta recerca ha estat finançada parcialment per la Fundació Española de Fibrosi Quística i per Obra Social “la Caixa”, i duta a terme per Eduard Torrents, investigador principal al’IBEC i l’estudiant de doctorat Anna Crespo en col·laboració amb el Dr. Joan Gavaldà, coordinador del Laboratori de Resistències Antibiòtiques del Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.