L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un estudi amb participació Vall d'Hebron revela noves vies d'exposició a elements que poden provocar malalties pulmonars

Dr. Xavier Muñoz, adjunt del Servei de Pneumologia
dijous, 23 març, 2017

Ho destaca la revisió més actualitzada disponible fins ara sobre patologies respiratòries vinculades al lloc de treball. L’ha publicat la revista The Lancet. Treballar fabricant pantalles de cristall líquid o extraient gas o petroli utilitzant la tècnica de la fractura hidràulica, incrementa les possibilitats de desenvolupar càncer de pulmó o malalties inflamatòries d’aquest òrgan. L’estudi alerta que les noves tecnologies introdueixen noves amenaces al lloc de treball i que aquestes patologies estan infradiagnosticades.

Les noves tecnologies estan introduint noves amenaces per a la salut respiratòria dels treballadors. Així ho destaca un estudi publicat el passat mes de gener per la revista Servei de Pneumologia Vall d’Hebron i investigador del grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un dels signants de l’estudi i l’únic d’un centre de l’Estat.

L’article destaca que, tot i que es coneixen les causes i les formes d’evitar moltes de les malalties pulmonars amb origen al lloc de treball, a moltes zones del món l’exposició ocupacional continua provocant un nombre elevat de morts. Sobretot als països que viuen un ràpid creixement econòmic, on no s’han implementat mesures de control per evitar les formes d’exposició. Un fenomen que s’accentua amb la implementació de les noves tecnologies, que afegeixen noves amenaces als llocs de treball.

Els autors han treballat durant un any i mig per identificar les vies conegudes fins ara d’exposició a elements que poden provocar malalties respiratòries al lloc de treball, però també les noves formes d’exposició. Una de les més habituals és l’asbest, present a materials de la construcció ara prohibits a la Unió Europea però que encara s’utilitza a molts països. Encara hi ha 125 milions de persones al món exposades a aquest element. Una altra és la sílice, causa principal de malalties respiratòries ocupacionals a causa de les vies no convencionals d’exposició. Una d’elles és la seva presència als materials de construcció que s’utilitzen en substitució del marbre a cuines i lavabos.

 

Noves vies d’exposició

Un dels aspectes més destacats de l’estudi i que el converteix en “una revisió de referència”, segons el Dr. Muñoz, és l’anàlisi de les noves formes d’exposició a agents químics o material inorgànic. És el cas dels treballadors encarregats de la decoloració del teixit per fabricar texans. Per fer-ho s’utilitza un raig de sorra, que provoca partícules volàtils que poden acabar als pulmons de la persona que manipula el material, provocant silicosi severa i deteriorament de la funció pulmonar després d’exposicions breus. Tot i la prohibició d’aquesta tècnica a molts països, encara s’utilitza a la Xina, Bangladesh i Pakistan. 

La tècnica de la fractura hidràulica per extreure gas i petroli del subsòl també pot provocar problemes respiratoris als operaris. La injecció de materials a pressió els pot exposar a ells i a les persones que viuen a prop de les explotacions a sílice, elements orgànics i altres productes que poden provocar un ampli ventall de problemes respiratoris, com ara asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i càncer de pulmó. 

La fabricació de pantalles de cristall líquid també és una de les noves vies d’exposició destacades. En aquest procés s’utilitza òxid d’indi, un producte que l’any 2003 es va associar per primera vegada a un cas de pneumonitis intersticial al Japó. Un altre grup de treballadors exposats a elements que poden provocar patologies respiratòries és el dels encarregats de la fabricació de crispetes de blat de moro. L’any 2000, es van diagnosticar 8 casos de bronquiolitis obliterant a l’estat de Missouri, als Estats Units. El culpable, un producte utilitzat com a condiment, el diacetil. Ja s’han implantat mesures per reduir l’exposició a aquest element, que també s’utilitza en altres indústries del sector de l’alimentació.

També s’ha detectat que l’exposició a nanopartícules i a productes químics, com ara compostos orgànics volàtils generats durant la combustió de derivats del petroli, poden provocar problemes respiratoris. És el cas dels venedors que omplen encenedors als carrers de l’Índia o de les persones que treballen a benzineres.

 

Estratègies de prevenció

Pel Dr. Muñoz, les estratègies de prevenció guanyen importància tenint en compte aquestes noves amenaces. Es divideixen en tres, primàries, secundàries i terciàries. En el cas de les estratègies primàries, ajuden a reduir la incidència de les malalties, són responsabilitat dels higienistes i obliguen a documentar-se bé sobre els possibles agents químics i buscar alternatives o mesures per reduir l’exposició dels treballadors a aquests elements.

Les estratègies secundàries permeten disminuir la progressió de les malalties i la seva severitat a través de mecanismes de vigilància. En aquest camp “hi ha molta discussió sobre com s’han d’implementar”, apunta. Les terciàries, com ara el diagnòstic precoç, s’apliquen en detectar la malaltia, i serveixen per reduir-ne les complicacions i conseqüències.

 

Les malalties pulmonars

Segons estimacions de l’Organització Mundial del Treball, cada any moren per accidents laborals o malaltia 2 milions de treballadors d’una població de 2,5 bilions. Una tercera part dels que perden la vida per malaltia, pateixen càncer de pulmó o l’anomenada malaltia pulmonar intersticial. A Catalunya i l’Estat no es disposa de dades contrastades, ja que no es tracta de malalties de declaració obligatòria a les autoritats sanitàries. 

Diverses estimacions xifren en més de 300 els casos de patologia respiratòria ocupacional que es poden declarar en un any a Catalunya, la meitat d’ells d’asma ocupacional. De fet, el lloc de treball és la causa d’1 de cada 4 casos d’asma que debuta en edat adulta. Malgrat tot, el Dr. Xavier Muñoz assegura que es tracta de patologies “molt infradiagnosticades, en aquest camp, la situació és deplorable”.

Professionals relacionats
Dr. Jaume Joan
Ferrer Sancho
Cap de Servei
Pneumologia
Dr. Maria Luiza
De Souza Galvão
Coordinador Mèdic
Pneumologia
Dr. Mario
Culebras Amigo
Sra. Laia
Vilalta Amblàs
Infermer/a
Pneumologia