L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un estudi de Vall d’Hebron conclou que la transmissió del SARS-CoV-2 dels menors d’edat amb COVID-19 als adults amb qui conviuen és baixa

Estudi pediatria covid
dilluns, 31 agost, 2020

L’estudi s’ha fet a partir de 163 pacients pediàtrics, tots els que van tenir un diagnòstic confirmat de COVID-19 durant el confinament.

Només un 3,4% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic de COVID-19 confirmat a Catalunya entre l’1 de març i el 31 de maig (en ple confinament) van ser els transmissors del SARS-CoV-2 a la resta de membres del seu nucli familiar. Així ho conclou l’estudi preliminar ‘Paper dels nens i les nenes en la transmissió intrafamiliar del SARS-CoV-2 (COPEDI-CAT)’liderat per Vall d’Hebron, que té per objectiu estudiar la seqüència de contagis entre els menors de 18 anys amb COVID-19 i els adults amb qui conviuen. Després de l’estudi de contactes, només en tres casos s’ha identificat clarament el menor d’edat com a desencadenant del brot familiar.

L’estudi de contactes s’ha pogut completar en un total de 89 de les 163 famílies potencialment candidates. En un total de 36 famílies (40,4%) no s’ha pogut definir el patró de transmissió. En 50 de les famílies en les quals diversos membres van patir la COVID-19, s’ha identificat un altre membre de la família o de fora amb PCR positiva que clarament tenia símptomes o havia estat diagnosticat abans o al mateix temps que el menor d’edat, i que seria el transmissor (un 56,2%). Aquest estudi s’ha portat a terme gràcies a la col·laboració de la Secretaria de Salut Pública de Catalunya i la Societat Catalana de Pediatria.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha posat en valor la importància d’aquest treball, perquè forma part del procés de construcció d’evidències científiques d’aquesta epidèmia inicialment desconeguda arreu. “Ens serveix per augmentar coneixement, per prendre decisions més segures, per a tenir respostes més modulades, per a reforçar la prevenció”, ha dit Vergés abans de llançar un nou missatge a la ciutadania a 14 dies de l’inici del curs escolar: “Demà comença un mes de retorn. Enguany no hi ha la normalitat tal com l’havíem conegut, però sí que ha d’haver-hi retorn –a l’escola, a la feina-. Cal seguir baixant la incidència a la comunitat, i tenim dues setmanes clau per baixar el ritme, per reduir la interacció, per tallar cadenes de transmissió possible. Allò que fem avui ens ajudarà molt en 15 dies i l’esforç s’ho val”, ha emfatitzat la consellera. En aquesta línia, el secretari de Salut Pública i director de l’Institut Català de la Salut (ICS), Dr. Josep Maria Argimon, ha destacat que “nosaltres basem les nostres decisions de salut pública en ciència i evidència, i aquest estudi que avui presentem ens dóna informació molt valuosa per prendre decisions”.

“Els resultats de l’estudi realitzat de l’1 de març al 31 de maig ens confirmen que els nens i les nenes han patit la malaltia amb quadres inespecífics i poc greus i que són menys transmissors del SARS-CoV-2 que els adults en l’entorn familiar, un àmbit de molta proximitat i on és difícil mantenir les mesures de seguretat”, apunta el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron. “En una segona fase estem realitzant un estudi prospectiu, conjuntament amb els pediatres d’Atenció Primària, en el qual ja hi ha inclosos 357 pacients pediàtrics diagnosticats de COVID-19 de l’1 de juny al 26 d’agost i més de mil contactes intrafamiliars, amb l’objectiu d’analitzar la seqüència de contagis dels casos diagnosticats després del confinament”, afegeix el Dr. Pere Soler.

A partir de tots els pacients pediàtrics amb COVID-19 de Catalunya de l’1 de març al 31 de maig que consten al registre d’AQuAS, Vall d’Hebron va realitzar en primer lloc una enquesta telefònica a les famílies per tal de conèixer les dades clíniques i epidemiològiques de la COVID-19 d’aquests pacients pediàtrics, els factors de risc o les comorbiditats. També va avaluar els contactes que van establir els menors amb els convivents al nucli familiar i les persones amb les quals van mantenir contacte freqüent (diari o com a mínim d’un cop a la setmana, com ara cangurs o avis), així com l’afectació pel virus que han tingut aquests adults. Els participants d’aquest estudi epidemiològic que no van tenir confirmació prèvia de la infecció van poder sotmetre’s a un estudi serològic, per tal de conèixer si s’havien infectat per SARS-COV-2. També es va oferir als familiars de pacients pediàtrics amb indicis de tenir una infecció activa de SARS-CoV-2 l’opció de realitzar-se una PCR en mostra respiratòria.

Només 31 dels 163 pacients pediàtrics amb COVID-19 inclosos a l’estudi van requerir hospitalització (un 19%). El 81% (132 pacients) van presentar quadres clínics inespecífics i poc greus que no van fer necessari l’ingrés. I de les 89 famílies en què es va poder completar l’estudi de contactes, un 21,4% dels menors d’edat (19) van ser asimptomàtics. Els símptomes més freqüents de la COVID-19 en infants són la febre (59,6%) i la tos (49,4%), seguides de fatiga (40,5%) i dificultat respiratòria (31,5%). “Els menors d’edat no acostumen a fer quadres greus de COVID-19, confirma l’estudi, que detecta com a grups de risc de la malaltia els pacients pediàtrics que pateixen cardiopaties congènites i pneumopaties greus, excloent-hi l’asma”, exposa el Dr. Antoni Soriano, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria. “A més, al llarg dels mesos s’ha demostrat un descens progressiu dels ingressos hospitalaris per la COVID-19 que han passat de gairebé el 30% al mes de març al 0,3% des de l’inici de l’agost, tot i l’augment de nous casos d’infecció per SARS-CoV-2 a causa d’una realització més gran de PCR”, afegeix el Dr. Antoni Soriano.

Un percentatge molt significatiu de menors d’edat infectats per SARS-CoV-2 se situen en una franja d’edat a partir dels 12 anys, amb 42 casos entre 12 i 16 anys i altres 42 casos entre 16 i 18 anys. Una trentena de pacients pediàtrics tenien entre 6 i 12 anys en el moment de patir la COVID-19, 19 entre 3 i 6 anys i 30 entre zero i tres anys. No obstant això, el gruix dels menors d’edat que van requerir ingrés hospitalari es concentren a la franja de menors de tres anys (un 33%, deu d’un total de 31 de totes les edats que han requerit hospitalització). “Als nadons i els nens i les nenes de molt curta edat se’ls considera clàssicament pacients de risc més alt des d’un primer moment, en ser més vulnerables, i aquest grup presentava un percentatge més gran de cardiopaties congènites i pneumopaties greus”, contextualitza el Dr. Pere Soler. Per territoris, la majoria dels casos de menors d’edat infectats pel SARS-CoV-2 van registrar-se a les regions sanitàries de Barcelona, amb un total de 92, i Girona (48 casos).

Més pacients pediàtrics amb COVID-19 després del confinament

El nombre de pacients menors de 18 anys amb un diagnòstic confirmat de COVID-19 ha augmentat de forma exponencial a Catalunya després del confinament. Si de l’1 de març al 31 de maig els pacients pediàtrics amb COVID-19 a Catalunya van ser 163, només al mes de juny van registrar-se 250 casos, al juliol 2.602 i, de l’l al 23 d’agost, 2.419 casos, segons les dades de pacients pediàtrics amb COVID-19 facilitades per AQuAS de les quals parteix l’estudi prospectiu, que té per objectiu estudiar la transmissió comunitària després del confinament. Cal destacar que molts d’aquests casos són asimptomàtics o presenten símptomes lleus. “Durant aquests mesos s’han realitzat moltes més proves PCR, mentre que al confinament les proves es van realitzar només als nens i les nenes amb símptomes importants i als hospitalitzats. Ara la capacitat per fer PCR és més alta i es detecten més casos de COVID-19, tant pediàtrics com en adults, encara que la lliure circulació de menors d’edat pugui també haver-se traduït en més contagis”, assenyala la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron.

“Aquest estudi ha estat una oportunitat per ampliar la informació sobre el SARS-CoV-2 en l’àmbit de la població pediàtrica, escassa des del punt de vista microbiològic”, exposa la Dra. Juliana Esperalba, del Servei de Microbiologia de Vall d’Hebron, qui, amb el Dr. Andrés Antón, lidera la realització d’estudis serològics i proves PCR de l’estudi. 

L'estudi, amb dades definitives de la part descriptiva i preliminars de l'apartat de transmissió i que serà enviat en breu a publicació, es presenta en aquest moment atès l'interès de les seves dades a dues setmanes de l'inici escolar i la situació d'incertesa generada per l'epidèmia de la COVID-19.

Com tots els estudis, presenta una sèrie de limitacions metodològiques que s'exposen a continuació.

Durant els mesos de confinament que abraça l’estudi, només es van realitzar PCRs als nens amb símptomes greus i hospitalitzats pel que el nombre de nens infectats pot haver-se infraestimat, ja que no es feien PCRs als asimptomàtics. Quan es disposi de la totalitat dels estudis serològics dels contactes, s’evitarà infraestimar la possible presència de contactes asimptomàtics dels pacients pediàtrics infectats que no han estat testats per PCR o serologia. De la mateixa manera,  a l’hora d’establir la cadena de transmissió existeix un component d’interpretació de la informació per part de l’entrevistador que s’evita, en part, amb els resultats serològics i s'ha fet servir la data de la PCR com a referència de la infecció pel que no s’ha pogut considerar la presència de contactes amb símptomes o asimptomàtics amb resultats de PCR i/o serologia amb dates posteriors a les del cas índex. En ser un estudi retrospectiu, hi ha un biaix de memòria que pot sobreestimar les proporcions de símptomes i les dates d'inici de la malaltia. La quantitat de casos analitzats és petita, fet que limita definir de manera precisa l’especte de gravetat de la malaltia. Finalment, no s’ha recollit informació sobre el nivell d’exposició al SARS-CoV-2 ni el seguiment de les mesures preventives a les llars. 

Comparteix aquest contingut