L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un estudi de Vall d’Hebron mostra que més de la meitat de les embarassades van patir símptomes de depressió o ansietat durant el confinament

Hospital Infantil i de la Dona Vall d'Hebron
divendres, 5 febrer, 2021

Durant el confinament, un 38% de les embarassades tenia símptomes de depressió i un 59% tenia símptomes d’ansietat, un percentatge molt més elevat que el que s’ha demostrat en la població general.

Durant el confinament de la primavera de 2020 a causa de la pandèmia per SARS-CoV-2, la depressió i l’ansietat en la població general es van incrementar. En el cas de les dones embarassades, fins ara aquest impacte en la salut mental no havia estat estudiat en profunditat. Ara, un estudi de Vall d’Hebron ha demostrat que aquest impacte negatiu va ser molt més notable, especialment en el cas de les gestants sense un suport social adequat. Es tracta d’un treball conjunt entre els Serveis d’Obstetrícia i de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i els grups de recerca en Medicina Materna i Fetal i en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que ha estat publicat a la revista Acta Obstetricia et Gynecologica Scandinavica.

En l’estudi van participar 204 dones embarassades durant les seves visites a l’Hospital Vall d’Hebron entre el 27 de març i el 4 de maig de 2020, és a dir, durant el confinament en la primera onada de la pandèmia. Les dones van respondre uns qüestionaris que van permetre als investigadors mesurar els seus nivells de depressió i ansietat i el suport social (interaccions socials, així com suport emocional o afectiu). En concret, van trobar que un 38% de les embarassades tenia símptomes de depressió i un 59% tenia símptomes d’ansietat, mentre que altres estudis portats a terme durant el confinament han demostrat que en la població general aquestes xifres són del 18,7% i del 21,6%, respectivament. Els investigadors van observar, per tant, que l’impacte emocional negatiu durant el confinament està molt agreujat en el cas de les embarassades.

L’estudi va profunditzar en la situació d’aquestes dones per tal de trobar factors que augmentessin el risc de patir ansietat o depressió. “Conèixer aquests factors ens ajuda a tenir-los en compte en el futur i desenvolupar estratègies per millorar l’estat de salut de les pacients de forma més primerenca”, explica la Dra. Maia Brik, especialista del Servei d’Obstetrícia i investigadora del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Per una banda, es va comprovar que aquests símptomes eren més freqüents durant el primer i el segon trimestre de l’embaràs, i no tant durant el tercer trimestre. “Probablement això es relacioni amb què, en aquestes etapes primerenques de la gestació, hi ha més risc de perdre el fetus”, raona la Dra. Brik.

Per altra banda, l’estudi també mostra que no rebre suport social durant l’embaràs es relaciona amb el desenvolupament d’ansietat i depressió en situació de pandèmia. En aquest sentit, el Dr. Miguel Sandonis, psiquiatre adjunt del Programa de Salut Mental Perinatal del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, recomana que “seria important la implementació de programes que oferissin suport social addicional durant l’embaràs per tal de reduir l’ansietat i la depressió, especialment en una situació excepcional com la que estem vivint amb la pandèmia. Això també ajudaria a disminuir l’estrès i els riscos de complicacions o d’un part prematur”. Aquest suport podria consistira facilitar l’accés a ajudes econòmiques, a recursos socials per a la maternitat, etc.

Amb relació a la presència de problemes previs de salut mental, la investigació va demostrar que l’impacte del confinament va ser menor, de mitjana, en aquelles dones que ja tenien símptomes previs a la pandèmia. Els investigadors expliquen que aquest fet podria ser perquè un terç d’elles ja rebien tractament farmacològic per aquesta causa i, a més, perquè les persones amb aquest tipus de trastorns ja poden haver desenvolupat una certa resiliència que serviria com a factor protector envers una situació estressant com és el confinament.

Finalment, l’estudi va analitzar l’efecte de l’índex de massa corporal de les dones en el desenvolupament de depressió o ansietat. Com s’havia demostrat en estudis previs en aquest sentit, es va demostrar que l’augment de l’índex de massa corporal s’associava a un major risc de presentar símptomes de depressió.  

 

Vall d'Hebron ofereix suport emocional a les embarassades

Des del Servei d’Obstetrícia de Vall d’Hebron, es va oferir a les embarassades un seguiment pel Programa de Salut Mental Perinatal del Servei de Psiquiatria si ho necessitaven. En aquests casos es va intensificar el seguiment des de la part de salut mental, amb visites més freqüents i fins i tot telemàtiques en els casos en què anar a l’hospital suposava una por elevada o un augment dels símptomes d’ansietat respecte de la por a poder-se infectar pel SARS-CoV-2.

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Josep Antoni
Ramos Quiroga
Cap de Servei
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Psiquiatria
Dra. Anna
Suy Franch
Cap de Secció
Obstetrícia
Investigador Principal
Medicina Materna i Fetal
Dra. M. Elena
Carreras Moratonas
Cap de Servei
Obstetrícia
Investigadora Principal
Medicina Materna i Fetal
Dr. Marc
Ferrer Vinardell
Cap de Secció
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Dra. Silvia
Arévalo Martínez
Cap de Secció
Obstetrícia
Dr. Julio
Herrero García
Cap de Secció
Obstetrícia
Sra. Mercedes
Rodríguez Fernández
Supervisora d'Infermeria
Dra. Gemma
Parramon Puig
Cap de Secció
Psiquiatria
Dr. Pablo
García Manau
Metge/ssa
Obstetrícia
Dra. Raquel
Vidal Estrada
Dra. Gemma
Nieva Rifà
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dr. Manel
Mendoza
Metge/ssa
Obstetrícia
Investigador
Medicina Materna i Fetal
Dra. Erika
Bonacina
Metge/ssa
Obstetrícia
Notícies i activitats
Descobreix més