L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un estudi identifica quins pacients amb càncer de pròstata avançat es beneficien més del tractament amb olaparib

dijous, 26 agost, 2021

Els resultats d'aquest estudi, en el qual han participat el Dr. Joaquin Mateo i la Dra. Violeta Serra del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), permeten avançar en la identificació de biomarcadors per saber quins pacients es poden beneficiar d'un tractament dirigit a les característiques moleculars del seu tumor. Aquest fàrmac, que inhibeix l'enzim PARP, està indicat per a pacients amb defectes en la reparació de l'ADN, però no en tots ells s'aconsegueix la mateixa eficàcia.

L'ús de tractaments dirigits a característiques moleculars dels tumors està cada vegada més estès. Un d'aquests tractaments consisteix a inhibir la poli-(ADP-ribosa)-olimerasa o PARP, i l’olaparib és un dels fàrmacs que ho aconsegueixen. Recentment se n’ha aprovat l’ús per al tractament d'alguns casos de càncers de pròstata avançats amb mutacions en gens concrets que reparen el dany a l'ADN. No obstant això, no tots aquests pacients obtenen un benefici similar de la inhibició de PARP. Ara, un estudi en què ha participat el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, aprofundeix en la identificació de biomarcadors predictius que ajudin a estratificar els pacients. Els resultats acaben de publicar-se a la revista Cancer Discovery.

Analitzant mostres de l'assaig clínic fase II TOPARP-B, s'ha pogut identificar que en general els pacients amb deleció completa –un tipus de mutació en el qual es perd tota la seqüència d'un gen, en comptes de tenir un canvi puntual en el seu codi– de BRCA2 responen de manera excepcional a aquest tractament, amb respostes molt duradores. També s'aporta més enteniment sobre quins tumors amb mutacions en gens com PALB2 o ATM poden beneficiar-se d'aquest tractament. “Aquestes dades poden ajudar a refinar les estratègies d'estratificació en la pràctica clínica, per tal d’identificar els pacients amb càncer de pròstata que es poden beneficiar d'aquesta classe de tractament dirigit a característiques moleculars”, explica el Dr. Joaquín Mateo, cap del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata del VHIO i oncòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ha estat un dels supervisors de l'estudi publicat recentment.

 

Necessitat d'identificar millor els pacients

Una proporció del 20-25% de pacients amb càncer de pròstata avançat presenta diferents alteracions genòmiques en les vies de reparació del dany de l'ADN, inclosos els gens de reparació per recombinació homòloga. Això fa que alguns d'aquests tumors siguin vulnerables als inhibidors de PARP com l’olaparib. En assaigs previs d'aquests fàrmacs ja s'havia demostrat que alguns subgrups de pacients aconseguien resultats millors. “Però, si bé aquests assajos donaven suport a la implementació de l'estratificació molecular del càncer de pròstata avançat en la pràctica clínica, es necessitava una comprensió més precisa de la sensibilitat als inhibidors de PARP”, apunta la Dra. Violeta Serra, cap del Grup de Terapèutica Experimental del VHIO, que també ha participat en l'estudi.

Per avançar en aquest sentit, es va buscar una caracterització molecular més profunda de les mostres adquirides en l'assaig TOPARP-B, integrant diferents tècniques de seqüenciació i d'immunohistoquímica per caracteritzar millor els casos que responen i els que no responen al fàrmac. “D'aquesta manera es va estudiar l’exoma i el genoma complet, així com anàlisis d’immunohistoquímica que ens han permès fer múltiples troballes clínicament importants que poden millorar l'atenció al pacient”, comenta el Dr. Joaquín Mateo.

 

Validació de RAD51 PREDICT

Un dels grans reptes en el tractament del càncer és identificar els pacients que es beneficien més de cada teràpia. D'aquesta manera es pretén avançar en el camí d'una medicina personalitzada, que respongui més adequadament a les característiques de cada tumor. En aquest sentit s'emmarquen els esforços realitzats des del Grup de Teràpies Experimentals del VHIO que dirigeix la Dra. Violeta Serra per desenvolupar una eina que utilitzi la proteïna RAD51 com un biomarcador tumoral.

Així és com ha nascut RAD51 PREDICT, desenvolupat íntegrament al VHIO, un test que permet identificar de manera precisa i ràpida les pacients de càncer de mama i ovari que es puguin beneficiar dels inhibidors de PARP, i també seleccionar pacients per a assajos clínics que avaluïn l'eficàcia d'aquests fàrmacs en altres tipus de tumors. Aquest estudi, els resultats del qual s'acaben de publicar, també ha servit per demostrar que l'eina RAD51 PREDICT podria ajudar a complementar les proves genòmiques en la pràctica clínica també en el càncer de pròstata, ja que és capaç d'identificar tant les alteracions BRCA com les mutacions de PALB2, discriminant en aquest últim cas si aquestes són bialèliques o monoalèliques. “Això últim té una especial transcendència, ja que hem vist en aquest estudi que només els pacients amb mutacions bialèliques de PALB2 aconseguien un benefici amb el tractament d’olaparib”, continua explicant la Dra. Violeta Serra.

També s'ha vist com aquesta eina és capaç d'identificar variants genòmiques menys comunes que impacten en la recombinació homòloga i que sensibilitzen la inhibició de PARP. “Aquest primer estudi del test RAD51 PREDICT per al tractament amb inhibidors de PARP en càncer de pròstata mostra resultats molt prometedors, per la qual cosa hem iniciat estudis de validació en altres cohorts de pacients”, afegeix la Dra. Violeta Serra.

Comparteix aquest contingut