L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un fàrmac millora la supervivència en càncer d’ovari avançat

Anna Oaknin Vall d'Hebron
dilluns, 22 octubre, 2018

Vall d’Hebron ha participat en un estudi amb olaparib, un inhibidor de PARP que ha aconseguit, per primera vegada, mantenir lliures de progressió més del 50% de les pacients incloses en aquest estudi fins a 3 anys, la qual cosa constitueix uns resultats sense precedents. Els resultats s’han presentat al Congrés Europeu d’Oncologia ESMO 2018.

La Dra. Ana Oaknin, de la Unitat d’Oncologia Ginecològica, del Servei d’Oncologia Mèdica, i investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), és coautora de l’estudi SOLO-1 , que s’acaba de presentar al Congrés Europeu d’Oncologia ESMO 2018. L’estudi SOLO-1, un estudi multicèntric i internacional, el primer autor del qual és K. Moore, de l’Stephenson Oklahoma Cancer Center dels EUA, demostra que el fàrmac oolaparib ha aconseguit reduir fins a un 70% el risc de progressió del càncer d’ovari i mantenir lliures de progressió més del 50% de les pacients incloses en l’estudi durant més de 3 anys, xifra que supera qualsevol dada prèvia amb els tractaments existents fins al moment per a les pacients amb càncer d’ovari avançat. Aquests resultats s’acaben de publicar a la revista New England Journal of Medicine, coincidint amb la seva presentació al congrés ESMO, per la seva enorme rellevància clínica i el gran impacte per a les pacients, ja que aquests resultats, amb alta probabilitat canviaran la pràctica clínica i el maneig de les pacients amb càncer d’ovari avançat.

El càncer d’ovari es diagnostica a Espanya a més de 3.200 dones cada any. Tot i no ser el tumor més freqüent és un dels de pitjor pronòstic. Es tracta d’un tumor per al qual no hi ha mètodes de cribratge poblacional i es diagnostica en el 80% dels casos en fases avançades. Cal destacar que fins a un 20% dels casos les pacients diagnosticades amb un càncer epitelial d’ovari són portadores d’una mutació en els gens BRCA1/2.

En les pacients a les quals se’ls detecta un càncer d’ovari d’alt grau, generalment en estadi III o IV (la majoria dels diagnòstics arriben en aquestes fases avançades de la malaltia) se les tracta mitjançant cirurgia citoreductora, és a dir, cirurgia que té com a finalitat eliminar la màxima quantitat de tumor possible, i posteriorment reben tractament de quimioteràpia basada en carboplatí / paclitaxel +/- bevacizumab, que constitueix l’abordatge del tractament estàndard. Tot i que la majoria de les pacients presenten una resposta inicial al tractament, lamentablement el 70-80% de les pacients presentaran una recaiguda de la malaltia en els 3 anys següents al diagnòstic.  

Atenent a l’alt risc de recurrència que presenten aquestes pacients, el fet de disposar d’un tractament de manteniment capaç de reduir el risc de recaiguda fins a tal magnitud, suposa un canvi de paradigma en el tractament i pronòstic de les pacients amb càncer d’ovari avançat portadores de mutacions en els gens BRCA1/2.

“El fet de poder oferir a les nostres pacients amb càncer epitelial d’ovari portadores d’una mutació en els gens BRCA1 o BRCA2 un tractament de manteniment amb l’inhibidor de PARP olaparib després del seu tractament inicial amb cirurgia i quimioteràpia, que pugui mantenir-les lliures de progressió durant més de 3 anys, constitueix una fita sense precedents. La recaiguda de la malaltia és sempre devastadora per a les pacients, per tant, el fet de poder evitar-la o endarrerir-la fins a 3 anys des de la finalització del tractament inicial és un gran pas cap endavant per a les nostres pacients”, comenta la Dra. Ana Oaknin.

L’estudi, aleatoritzat i doble cec, fase III, ha comparat l’administració oral d’olaparib davant de placebo en 391 pacients seguides durant una mitjana de 41 mesos. Els resultats mostren una reducció de fins al 70% en el risc de progressió de la malaltia en les pacients que prenien olaparib enfront de les que eren al grup placebo, i ho fan de manera estadísticament molt significativa.

 

Els inhibidors de PARP, una oportunitat per a les pacients amb mutacions BRCA

Els gens BRCA1 i BRCA2 s’encarreguen de codificar dues proteïnes essencials per a la reparació de l’ADN. Quan aquests gens pateixen una mutació, es produeix una inestabilitat genètica i s’incrementa el risc de patir un càncer d’ovari o de mama en edats primerenques, a causa, precisament, de la dificultat de reparació de danys en l’ADN. Els inhibidors de PARP (poli ADP ribosa polimerasa) són un tipus de teràpia que va orientada a impedir l’acció d’un enzim (PARP) que repara l’ADN. Impedir aquesta acció en cèl·lules tumorals causa la mort d’aquestes cèl·lules i no de les sanes, i d’aquí ve l’efecte d’aquests inhibidors de PARP com a teràpia dirigida.

Olaparib va ​​ser el primer inhibidor de PARP i el primer tractament dirigit per aprofitar les deficiències de la via de resposta al dany de l’ADN (DDR), com les mutacions BRCA, i eliminar de manera selectiva les cèl·lules canceroses. Els estudis in vitro han demostrat que la citotoxicitat induïda per olaparib pot suposar la inhibició de l’activitat enzimàtica de PARP i l’augment de la formació de complexos d’ADN-PARP, fet del qual resulta un dany a l’ADN i la mort de les cèl·lules tumorals. L’olaparib està aprovat per al càncer d'ovari avançat i el càncer de mama metastàtic i s'ha utilitzat en més de 20.000 pacients a tot el món

Actualment hi ha altres estudis en marxa que complementen SOLO-1 per poder evidenciar que aquesta teràpia amb inhibidors de PARP pot ser útil per al càncer d’ovari avançat, independentment de si hi ha mutació de BRCA o no, de manera que el fet de poder saber si les pacients que no són portadores de mutacions de BRCA també es podrien beneficiar d’aquesta teràpia de manteniment serà molt important. Haurem de continuar treballant en la investigació clínica per a les nostres pacients, ja que és la base de la millora contínua del seu pronòstic, conclou la Dra. Oaknin.

Comparteix aquest contingut