L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un treball liderat per Vall d’Hebron demostra la relació entre les malalties inflamatòries immunomediades i els canvis en la dieta

Reumatologia VHIR
dilluns, 7 juny, 2021

L’estudi, portat a terme amb més de 11.000 pacients, té com a objectiu entendre l’efecte dels aliments en aquest tipus de malalties per donar recomanacions basades en l’evidència.

Les malalties inflamatòries immunomediades (IMID) es produeixen per una activació del sistema immunitari que provoca una inflamació persistent en òrgans del cos determinats. Són malalties complexes i en el seu desenvolupament intervenen tant factors genètics com ambientals. Un treball liderat pel Grup de Recerca en Reumatologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estudiat el paper que té la dieta en aquest tipus de malalties, ja que fins ara no es coneix en profunditat, per exemple, quins aliments són més adequats que altres en una malaltia concreta. L’estudi, publicat a la revista European Journal of Clinical Nutrition, s’ha portat a terme en el marc del Consorci per les Malalties Inflamatòries Immunomediades (Consorci IMID) i hi han participat 73 serveis hospitalaris de tot l’Estat.

11.230 pacients amb alguna malaltia inflamatòria immunomediada (IMID) van formar part de l’estudi, juntament amb 2.050 persones sanes que van servir com a control. Els investigadors del treball van realitzar qüestionaris als participants durant les seves visites a l’hospital sobre els seus hàbits alimentaris. En concret, se’ls va preguntar sobre el consum de fins a 13 categories d’aliments, com ara carn, peix, pasta, fruita, verdura, alcohol, etc.

Es van estudiar sis IMID, que es troben entre les més prevalents i que afecten fins a un 4% de la població en total: artritis reumatoide, artritis psoriàsica, psoriasi, lupus eritematós sistèmic, malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. “És l’estudi més gran que s’ha fet fins ara que compara la dieta de pacients amb IMID entre les diferents malalties i també amb controls. A més, el fet de comparar fins a sis malalties amb tants pacients al mateix temps fa que l’estudi tingui molta més força i permeti observar característiques que estudis més reduïts no ens permeten”, explica el Dr. Toni Julià, cap del Grup de Reumatologia del VHIR.

Els resultats mostren que, tot i que hi havia una alta heterogeneïtat, en totes les malalties IMID estudiades la dieta estava afectada en determinat grau, no només en el cas de les malalties digestives. I, a més, es va observar que la ingesta de determinats aliments es relacionava amb la gravetat de la malaltia. “És important conèixer quin impacte té l’alimentació en el desenvolupament d’aquestes malalties, ja que fer modificacions en la dieta dels pacients, si es demostra que són efectives, és més fàcil i té un cost més baix que prendre molta medicació”, raona la Dra. Sara Marsal, Cap i Directora Científica del Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Coordinadora del Consorci IMID.

Relació entre l’alimentació i les malalties inflamatòries immunomediades

Gràcies a un tipus d’anàlisi conegut com a aleatorització Mendeliana, els investigadors van distingir si els canvis en la dieta eren causa o conseqüència de la malaltia. Entre les observacions de l’estudi destaca, per exemple, que en el cas de les malalties inflamatòries intestinals hi ha un major consum de carn. En colitis ulcerosa, es va veure per primera vegada que els pacients consumeixen més fruita, quelcom que podria ajudar a la reduir l’impacte sobre la mucosa intestinal.

També es va observar que els pacients amb malaltia de Crohn redueixen el seu consum de vegetals. Això és degut a les recomanacions mèdiques que es fan davant el diagnòstic i també a la sensació dels propis pacients al trobar-se malament després de consumir-los, sobretot en les fases agudes de la malaltia. Cal destacar que, tot i que en colitis ulcerosa les recomanacions mèdiques són les mateixes quant al consum de vegetals, els resultats d’aquest estudi no mostren que prendre verdures sigui perjudicial per a ells. Per tant, a diferència dels pacients amb Crohn, els de colitis ulcerosa en podrien prendre amb normalitat per aconseguir els nutrients i vitamines que aporten.

Aquests canvis en la dieta no només s’observen en el cas de les malalties digestives, sinó que, per exemple, també es va observar que els pacients amb psoriasi més greu consumeixen més llegums, arròs o pasta.

Així, la importància del treball recau en entendre l’efecte dels aliments per donar recomanacions basades en l’evidència. A partir d’ara, els investigadors esperen fer estudis prospectius per saber exactament quins són els compostos que augmenten la inflamació en cada malaltia. “Identificar aquests factors alimentaris ajudarà a dissenyar estratègies preventives i terapèutiques per millorar l’evolució dels pacients”, explica el Dr. Julià.

Aquests resultats reforcen la relació entre les IMID i la dieta. Per entendre aquest efecte, els investigadors expliquen que la dieta pot tenir un efecte directe en la modulació de l’activitat immunològica. L’alimentació també pot afectar el tipus de microbiota intestinal de cada persona, i estudis previs han demostrat que la microbiota pot interactuar amb el sistema immunitari.

Per analitzar els resultats, l’equip va fer els ajustos necessaris per evitar variables que poguessin confondre els resultats, com ara l’edat, el sexe, l’origen geogràfic, l’època de l’any en què es passava el qüestionari o el nivell educatiu. Això ha estat possible gràcies a la gran mida de la mostra que s’ha estudiat.

En l’estudi, liderat pel Grup de Recerca en Reumatologia del VHIR, han participat l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Clínic de Barcelona - IDIBAPS, l’Hospital Universitario de Guadalajara, l’Hospital Universitario de La Princesa - IIS-IP, l’Hospital Regional Universitario de Málaga, l’Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela, l’Hospital del Mar de Barcelona, l’Hospital Universitario Central de Asturias, l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón, el Consorcio Hospital General Universitario de Valencia, l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, l’Hospital Virgen de la Vega de Salamanca, l’Hospital Universitario Virgen Macarena de Sevilla, el Complejo Asistencial Universitario de León, Complejo Hospitalario Juan Canalejo d’A Corunya, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Universitario Doce de Octubre, l’Hospital Universitario Reina Sofía, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Parc Taulí, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla, l’ Hospital Universitario de Salamanca, Hospital Clínico Universitario de Zaragoza, l’Hospital General de Alicante, l’Hospital de Alcorcón, l’ Hospital Monte Naranco, l’Hospital Universitario Puerta de Hierro, l’Hospital Universitario Infanta Leonor (Madrid), l’Hospital la Fe, l’Hospital Infanta Sofía, l’Hospital clínico Virgen de la Victoria, l’Hospital de Valme, el CAE de Cornellà, l’Hospital Universitario Ramón y Cajal, la Mútua de Terrasa, l’Hospital comarcal d'Amposta, l’Hospital do Meixoeiro, l’Hospital de Cabueñes, l’Hospital Universitario A Coruña, el Centro de Salud Virgen de los Reyes, l’Hospital Complejo Asistencial Universitario de León, l’Hospital General La Mancha Centro, el Complexo Hospitalario de Ourense i el Complejo Hospitalario Hospital Provincial de Pontevedra.

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Xabier
Michelena Vegas
Dra. Andrea
Pluma Sanjurjo
Dra. Josefina
Cortés Hernández
Metge/ssa
Medicina Interna
Malalties Sistèmiques
Sr. Salvador
Campos Badia
Dra. Helena
Borrell Paños
Metge/ssa
Reumatologia
Dra. Mireia
Lopez Corbeto
Dra. Mireia
Barceló Bru
Dra. Miriam
Almirall Bernabé
Metge/ssa
Medicina Interna
Dr. Juan Jose
de Agustin de Oro
Sra. Marta
Muste Diaz
Dr. Ramon
Sanmartín Sentañes
Dr. Gustavo
Añez Sturchio
Investigador
Malalties Immunomediades i Teràpies Innovadores, Malalties Sistèmiques
Dra. Maria
Pascual Pastor
Notícies i activitats