L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d'Hebron aporta avenços per a tumors poc comuns i amb poques alternatives de tractament al congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO)

dimarts, 21 setembre, 2021

Professionals de Vall d'Hebron i el VHIO presenten un nou inhibidor per al càncer de tiroides i noves dianes contra els tumors neuroendocrins. El Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins (GETNE), que presideix el Dr. Jaume Capdevila, responsable de la Unitat de Tumors Neuroendocrins de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, ha explicat els resultats positius de dos estudis independents de la indústria farmacèutica.

Els tumors més habituals, com els de pulmó, de pròstata o de mama, centren una bona part dels esforços de la comunitat investigadora, i permeten desenvolupar un ampli arsenal per afrontar aquest tipus de neoplàsies. No obstant això, altres càncers menys habituals de vegades es poden veure orfes de tractament, la qual cosa n’empitjora significativament el pronòstic. Afortunadament, en els últims anys també s'ha posat el focus en aquest altre tipus de tumors i comencen a sorgir noves alternatives. Al congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) s'han presentat els resultats de diferents estudis que suposen grans avenços en aquest sentit i en els quals el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha tingut un paper destacat.

 

Un nou inhibidor per al càncer de tiroide 

El càncer de tiroide diferenciat és el tumor endocrí més freqüent, amb bon pronòstic i supervivències superiors al 85%, i l'extirpació del tumor amb cirurgia és el principal tractament per a la majoria d'aquests càncers. No obstant això, en alguns pacients que presenten disseminació als ganglis limfàtics o a llocs distants és necessari l'ús de iode radioactiu. Alguns d'aquests pacients, però, acaben no responent a aquest tractament i el tumor torna a créixer. 

L'estudi de fase III COSMIC-311, que el Dr. Jaume Capdevila, responsable de la Unitat de Tumors Neuroendocrins de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) , dins el Campus Vall d'Hebron, ha coliderat amb investigadors de referència mundial en càncer de tiroide, ha servit per demostrar l'activitat deñ cabozantinib, un fàrmac inhibidor multicinasa, en aquests pacients. Ara al congrés de l’ESMO se’n presenten les dades finals. «Encara que al congrés de la Societat Americana d'Oncologia Clínica es van avançar resultats preliminars d'aquest estudi, ara ja disposem de dades més completes que també ens han permès sol·licitar-ne l’aprovació com a tractament davant l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units i davant l'Agència Europea del Medicament», comenta el Dr. Jaume Capdevila. 

Finalment, han participat a l'estudi 258 pacients, una xifra significativa tenint en compte la incidència i la prevalença d'aquesta malaltia, amb un seguiment mitjà d'una mica més de 10 mesos del tractament. Els pacients es van estratificar atenent a si havien estat tractats prèviament amb lenvatinib i si tenien més o menys de 65 anys, tots dos factors pronòstics ben definits. Tots els participants a l'estudi presentaven un càncer diferenciat de tiroide refractari al radioiode i prèviament havien rebut tractament amb inhibidors de VEGFR. «Aquestes dades confirmen els resultats preliminars, on s'havia vist una important taxa de resposta objectiva. Ara hem pogut constatar que el cabozantinib aconsegueix una reducció del 80% en el risc de progressió de la malaltia, i això suposarà un canvi de pràctica clínica en aquesta població de pacients de càncer, cosa que no es veia des de feia més de vuit anys», recalca el Dr. Jaume Capdevila.

 

Immunoteràpia per als tumors neuroendocrins 

En els tumors neuroendocrins, els tractaments d'immunoteràpia fins ara no havien aconseguit resultats gaire bons. No obstant això, combinat tant amb diferents tractaments d'immunoteràpia com juntament amb quimioteràpia, sembla que pot fer que se superi aquesta barrera i que també comenci a convertir-se en una alternativa en el camp de les neoplàsies neuroendocrines. Així es presentaran els resultats de diversos estudis del Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins (GETNE), que presideix el Dr. Jaume Capdevila, durant el congrés de ESMO. 

 És el ca de l’estudi DUNE, dirigit pel Dr. Jaume Capdevila, els resultats del qual han estat presentats pel Dr. Jorge Hernando, metge oncòleg del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO. En aquest estudi, en el qual es va incloure 123 pacients amb tumors neuroendocrins de diferents orígens, es va avaluar la resposta a una combinació de durvalumab, un anticòs monoclonal anti-PD-L1, i tremelimumab, un altre anticòs monoclonal que podria impedir l'acció de la proteïna CTLA-4 per ajudar el sistema immunitari a eliminar les cèl·lules canceroses. 

«De manera destacable, els pacients amb tumors d'alt grau van presentar una supervivència lliure de progressió, taxes de resposta i supervivència global superiors a les esperables en aquest subgrup», destaca el Dr. Jorge Hernando, que assenyala com aquests tractaments amb immunoteràpia poden tenir un efecte sobre els pacients que millori l'eficàcia del tractament posterior. El Dr. Hernando conclou que aquest estudi planteja un concepte que obre la porta al desenvolupament de nous assajos clínics de seqüencialitat en tumors neuroendocrins, incloent-hi la immunoteràpia.

 

Nova diana contra els tumors neuroendocrins

Un altre estudi que explora les possibilitats de la immunoteràpia en els tumors neuroendocrins és el NICE-NEC. Es tracta d'un assaig de fase II en el qual es va avaluar la combinació de nivolumab, un anticòs monoclonal anti-PD1, juntament amb quimioteràpia en neoplàsies neuroendocrines localment avançades o metastàtiques irresecables. «És la primera vegada que s'avalua una combinació de quimioteràpia i immunoteràpia en aquest tipus de càncer, un camí fins ara inexplorat», explica el Dr. Capdevila. 

Les dades preliminars que s'han presentat a l’ESMO mostren una activitat prometedora quan s'afegeix nivolumab a la quimioteràpia com a teràpia de primera línia en aquests tumors, i s’aconsegueix fins a un 84% de taxa de resposta a la malaltia i una taxa de resposta objectiva del 50%. També s'ha pogut observar que la mitjana de supervivència lliure de progressió va ser de 5,7 mesos i que al cap de sis mesos un 39% dels pacients continuaven lliures de progressió. «També és important que l'addició de nivolumab no ha suposat un increment de la toxicitat del tractament estàndard de quimioteràpia, però encara estem esperant per conèixer els resultats finals de supervivència, ja que els estudis transaccionals estan en marxa».

 

Inhibició de VEGFR-1,2,3 en tumors neuroendocrins

En els tumors neuroendocrins avançats extrapancreàtics les opcions terapèutiques efectives que hi ha avui dia són limitades. Tenint en compte que en aquest tipus de tumors hi juga un paper important l'angiogènesi o formació de vasos sanguinis, els investigadors del grup GETNE van pensar que podria resultar efectiu emprar el fàrmac axitinib, un inhibidor de VEGFR-1,2,3 potent i selectiu amb activitat provada en altres tumors sòlids vascular dependents. 

Per comprovar aquesta hipòtesi el grup GETNE va desenvolupar l'estudi AXINET, per comprovar si l'addició d'aquest inhibidor a octeotride LAR, el tractament estàndard en aquests pacients, podia millorar els resultats. Per a això es va comptar amb 1.256 pacients que es van distribuir en dos braços, un que rebia la combinació i un altre al qual es va administrar un placebo juntament amb octeotride LAR. «En el grup dels tumors neuroendocrins ben diferenciats gastrointestinals i pulmonars es va aconseguir una taxa de resposta millor i més temps lliure de progressió de la malaltia», explica el Dr. Jaume Capdevila. En concret, les dades obtingudes van mostrar que el grup que va rebre el tractament combinat va aconseguir una mitjana de 16,6 mesos de supervivència lliure de progressió envers 9,9 mesos del grup de control i un 13,2% de taxa de resposta objectiva enfront del 3,2% del grup amb placebo. «Aquestes dades positives ens fan ser optimistes i justifiquen que es continuï investigant en aquesta línia, un fet important tenint en compte la manca d'alternatives terapèutiques en aquest tipus de tumors», conclou el Dr. Capdevila. 

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Josep
Tabernero Caturla
Cap de Servei
Oncologia Mèdica
Dr. César
Serrano García
Metge/ssa
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dr. Joan
Carles Galcerán
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dra. Enriqueta
Felip
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Grup de tumors toràcics i càncer de cap i coll
Dra. Cristina
Saura Manich
Cap d'Unitat
Oncologia Mèdica
Investigador Clínic
Grup de càncer de mama i melanoma
Dra. Teresa
Macarulla Mercadé
Cap d'Unitat
Oncologia Mèdica
Sr. Lluís
Peña Garcia
Administració
Oncologia Mèdica
Notícies i activitats
Descobreix més