L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d'Hebron assaja una intervenció pionera per tractar el prolapse genital

divendres, 13 maig, 2016
  • El Dr. Karl Günter Noé de la Frauenklinik des Kreiskrankenhauses de Dormagen, a Alemanya, ha intervingut dues pacients afectades per aquesta patologia amb una nova tècnica quirúrgica, que redueix el temps d’intervenció.
  • La Unitat de Patologia Benigna i Sòl Pelvià Vall d’Hebron estudiarà la tècnica per incorporar-la al tractament del prolapse genital.

El passat 11 de maig, el Dr. Karl Günter Noé de la Frauenklinik des Kreiskrankenhauses de Dormagen, Universitat de Colònia, va intervenir dues pacients a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per corregir el prolapse genital que patien. Ho va fer utilitzant, per primer cop a l’Estat, una tècnica que permet reduir el temps d’intervenció assegurant el mateix nivell d’èxit que la tècnica tradicional.

La intervenció quirúrgica practicada pel Dr. Noé, una pectopexia, consisteix a fixar la vagina o el cèrvix uterí de la pacient al lligament pectini amb una malla, i no a l’os sacre com es fa amb la tècnica convencional, la colposacropexia. El cap de la Unitat de Patologia Benigna i Sòl Pelvià Vall d’Hebron, el Dr. José Luis Poza, ha explicat que cal “confirmar si és tan eficaç i si és reproduïble tal com l’ha publicada el Dr. Noé al seu estudi comparatiu i randomitzat a 80 pacients abans de prendre la decisió d’aplicar-la a les nostres pacients”. La nova tècnica és “més senzilla i retalla el temps de la cirurgia”, però “cal que garanteixi la mateixa eficàcia” que l’alternativa actual. Totes dues tècniques utilitzen la via laparoscòpica.

El prolapse genital

El prolapse genital el provoca la manca de força de la musculatura-fàscies i lligaments pèlvics que subjecten les vísceres a l’interior de la pelvis, la qual cosa fa que caiguin sobre la vagina. Aquesta patologia pot provocar problemes d’incontinència urinària i fecal, així com dificultar mantenir relacions sexuals amb normalitat. Aquesta patologia pot tenir diversos orígens, entre ells, complicacions derivades del part, hiperlaxitut derivada d’alteracions al teixit connectiu, cirurgia ginecològica prèvia o bé de la repetició d’exercicis que obliguin a fer molta pressió a l’abdomen a l’activitat diària.

Es tracta d’una patologia creixent, que afecta sobretot dones amb edats entre els 50 i els 70 anys. El Dr. Poza ha assegurat que “la correcció del prolapse es realitza de forma habitual per via vagina. Però en els casos de prolapses severs o recidives a pacients joves, es requereixen tècniques laparoscòpiques que permetin una fixació vaginal-uterina ferma i, d’aquesta forma, mantenir la funció sexual de la pacient”. El cap de la Unitat de Patologia Benigna i Sòl Pelvià ha explicat que aquestes pacients reben tractament a Vall d’Hebron “des de l’any 2001 mitjançant colposacropexia. En el cas de les dues pacients intervingudes pel Dr. Noé, la colposacropexia clàssica no es podia realitzar, una d’elles per presentar espina bífida sacra i l’altra per presentar un prolapse recidivat després d’una colposacropexia no efectiva”.