L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron col·labora decisivament per identificar la primera víctima desapareguda de la Guerra Civil

Identificació genètica
dimarts, 24 juliol, 2018

El Campus Vall d’Hebron forma part des de fa un any del Programa d’Identificació Genètica (PIG) de la Generalitat per identificar els desapareguts durant la Guerra Civil espanyola. Les tasques que es duen a terme des de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular, liderada pel Dr. Eduardo Tizzano, són principalment les que fan referència als estudis genètics dels familiars dels desapareguts. 

El procés s’inicia amb una visita dels familiars, en la qual s’obtenen tant les mostres d’ADN com els arbres genealògics, dades històriques, anatòmiques i clíniques dels desapareguts. Posteriorment, es realitza un perfil genètic de totes les mostres obtingudes que s’emmagatzema en una base de dades, creada per a poder encreuar amb els perfils de les restes obtingudes dins el programa del Pla de Fosses de la Generalitat. Després d’un any i mig de programa ja s’han visitat prop de 14.00 familiars. 

Els arqueòlegs han exhumat  les restes de 146 individus a la Fossa del vell cementiri del Soleràs. L’estudi conjunt de les dades antropològiques d’una de les restes trobades a la fossa comú i el creuament de les dades genètiques del desaparegut i dels familiars disponibles (nét matern i nebot nét patern) estudiades a Vall d’Hebron han permès trobar la primera coincidència del programa, identificant al desaparegut Leandro Preixens.  

Leandro Preixens Torrebadella va morir víctima de l’ona expansiva d’un obús, durant un bombardeig el 1938. Era un civil de 60 anys, veí del Soleràs i localitzat a la fossa de la mateixa localitat, que és la més gran de totes les que s’han obert fins ara a Catalunya. Després de 80 anys, el Govern de la Generalitat l’ha identificat gràcies, en gran part, gràcies a l’estudi de Vall d’Hebron de les mostres d’ADN dels seus familiars , que es van acollir al PIG. La consellera de Justícia, Ester Capella, va entregar fa uns dies personalment l’anàlisi genètic que certifica la identitat de les despulles al nét de Leandro Preixens, Josep Maria Ruestes. 

La Generalitat ha obert les dues fosses més grans excavades fins ara a Catalunya pel que fa a nombre d’individus. Es tracta de la fossa del Soleràs (Les Garrigues) i de la fossa de Pernafeites de Miravet (Ribera d’Ebre). Els arqueòlegs han exhumat  les restes de 146 individus del Soleràs, mentre que a Miravet  han exhumat les restes d’un centenar de persones. Un any després de la posada en marxa del Pla de Fosses, el Govern ha multiplicat per quatre el nombre de despulles recuperades des de la Transició. En nombres absoluts, des del 1977, a Catalunya s’han exhumat les restes de 339 persones. Entre elles, les 281 que s’han produït aquest últim any.

Comparteix aquest contingut