L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron dissenya un protocol que millora la detecció d'una de les principals causes de l’ictus greu

Jorge Pagola i Jesús Juega
dimecres, 10 gener, 2018

Experts de la Unitat d’Ictus de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, en col·laboració amb la Unitat d'Arítmies del mateix centre, han dissenyat un protocol diagnòstic amb un textile wearable Holter (una armilla Holter de tela) que detecta la causa de l’ictus en un grup de pacients en els quals fins ara aquesta era desconeguda.

En un de cada tres casos d’ictus greu, els experts no aconsegueixen identificar la causa d'aquest tipus d'accident cerebrovascular. D'aquesta manera es corre el risc de patir un nou ictus al no aplicar el tractament preventiu més adequat, la qual cosa genera incertesa en el pacient. Ara, neuròlegs de la Unitat d’Ictus de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron en col·laboració amb la Unitat d'Arítmies del mateix centre i experts del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han liderat un projecte de recerca multicèntric becat per l'Institut Carlos III que implementa una nova tècnica diagnòstica, el textile wearable Holter Nuubo® (armilla Holter de tela), per al seu ús en la pràctica clínica diària. En el projecte col·laboren les unitats d’Ictus de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid i els Hospitals Universitaris Virgen de la Macarena i Virgen del Rocío de Sevilla. Com descriuen els resultats del projecte, publicats a la revista International Journal of Cardiology, gràcies a aquest nou protocol es millora de forma considerable la detecció de la fibril·lació auricular paroxística, una de les principals causes de l’ictus greu. 

Com explica el Dr. Jorge Pagola, investigador principal de l'estudi, metge adjunt de la Unitat d’Ictus de Vall d’Hebron i investigador del grup de recerca en Malalties Neurovasculars del VHIR, “en un de cada tres pacients que pateixen un ictus greu no aconseguim detectar la causa. Però s'estima que, en la meitat dels casos, la causa és la fibril·lació auricular paroxística, un tipus d'arítmia que és molt complicada de detectar amb els protocols convencionals perquè apareix i desapareix”. 

Quan es produeix una ratxa de fibril·lació auricular paroxística, les aurícules del cor no es contreuen de forma adequada, la qual cosa facilita la formació de trombes que van al cervell i provoquen l’ictus. Per detectar-la s'ha utilitzat clàssicament el Holter que el pacient porta durant només 24 hores, que “únicament aconsegueix detectar fins al 2% de les fibril·lacions auriculars paroxístiques que estan darrere d'un ictus greu”, assenyala el Dr. Pagola. Per realitzar monitoratges més perllongats existeixen dos tipus de dispositius: el Holter implantable i el registrador extern. El Holter implantable és un dispositiu electrònic de petita mida que, de manera similar a un marcapassos, s'implanta sota la pell i registra l'activitat elèctrica del cor. Exigeix cirurgia i presenta un elevat preu. D'altra banda, els registradors externs requereixen d'elements adhesius enganxats a la pell que freqüentment provoquen irritació, fet que dificulta mantenir el monitoratge més d'una setmana. 

Per a l'estudi amb el protocol dissenyat pels experts de Vall d’Hebron, el primer que es realitza a tot el món amb un Holter de tela, es va seleccionar un grup de 215 pacients que van portar l'armilla Holter de tela durant 30 dies. “El pacient porta el Holter com si fos una armilla, per sota de la roba, durant 30 dies –explica el Dr. Pagola–. Al cap de dues setmanes i al final dels 30 dies, ve a l'hospital perquè llegim la informació registrada i comprovar si presenta fibril·lació auricular paroxística, encara que també pot enviar-nos aquesta informació directament des del Holter a través d'una app en el seu telèfon mòbil”. Els experts han comprovat que, “amb el textile wearable Holter es detecten fins al 20% dels casos d'aquest tipus de fibril·lació auricular, ja que a l’estar basat en una armilla sense adhesius no provoca irritacions en la pell i el compliment del pacient és molt més adequat –assenyala el Dr. Pagola–. Aquesta és una de les principals claus del protocol, ja que el fet que els pacients tolerin l'armilla durant 30 dies permet registrar un major nombre de fibril·lacions auriculars i realitzar una lectura molt més fiable de les dades”. 

Detectar la causa de l’ictus és fonamental per aplicar el tractament correcte. “Se sap que el tractament estàndard de l’ictus, que és aspirina 100 mil·ligrams cada dia, no és eficaç en el cas que l'accident cerebrovascular es degui a la presència de fibril·lació auricular paroxística –remarca el Dr. Pagola–. En aquest cas és preferible optar per un anticoagulant oral clàssic o per un nou anticoagulant oral d'acció directa”.

Comparteix aquest contingut