L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d'Hebron és el centre amb més projectes impulsats per La Marató de 2020 per a la recerca en Covid-19

La Marató 2020
divendres, 11 juny, 2021

Són un total de 6 projectes coordinats, que lideren per part del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) Maria José Buzón, Meritxell Genescà, Maria José Soler, Matilde Lleonart i Antonio Soriano; i, per part del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Paolo Nuciforo. Hem de sumar també la participació de professionals de Vall d'Hebron en projectes que coordinen altres centres de recerca.

 

 

L'edició 2020 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada a la Covid-19, ha recaptat 13.864.073€ que es distribuiran entre els 36 projectes de recerca científica d'excel·lència que han estat seleccionats per un grup de 95 científics d'àmbit internacional especialistes en aquesta matèria en funció de la seva qualitat, metodologia i rellevància. La gestió de l'avaluació la va dur a terme l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, del Departament de Salut.

L'emergència sanitària provocada per la pandèmia i la necessitat urgent de disposar de més recursos per a la recerca del SARS-CoV-2 va fer que de manera excepcional, la convocatòria d'ajudes de la Fundació es fes entre els mesos de desembre i gener. I també ha motivat que s'hagi avançat i accelerat tot el procés d'adjudicació dels fons recaptats. En total s'hi van presentar 229 projectes.

Aquesta recerca impulsada per la solidaritat del conjunt de la ciutadania contribuirà de manera imminent a conèixer amb més profunditat el nou coronavirus, a trobar eines de prevenció i de diagnòstic i a dissenyar nous tractaments per fer front a la Covid-19.

Aquesta informació s'ha fet pública en una edició especial del programa "Al Cotxe", emesa aquest vespre a TV3. Un dels moments més emotius del programa ha arribat amb l'aparició de les 36 investigadores i investigadors que lideraran els treballs premiats, que han agraït la confiança que els han dipositat, un cop més, els ciutadans.

Entre aquests 36 investigadors, n'hi ha 5 del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR): Maria José Buzón, Meritxell Genescà, Maria José Soler, Matilde Lleonart i Antonio Soriano; i un del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Paolo Nuciforo.

Maria José Buzón – Redirecció de la immunitat innata al pulmó per controlar la Covid-19 (REDINCOV)

Fins al moment diversos estudis s'han centrat en les respostes immunitàries adaptatives protectores de les cèl·lules T i B en sang després d'una infecció o vacunació. No obstant això, se sap molt menys sobre les respostes immunitàries innates desregulades que podrien participar activament en l'inici de la síndrome de destret respiratori agut (SDRA) i contribuir a la inflamació incontrolada, l'esgotament immunològic i la propagació d'infeccions cròniques. El projecte REDINCOV pretén descriure els mecanismes de detecció viral i les alteracions patogèniques que operen a les cèl·lules innates i que condueixen a funcions efectores antivirals desregulades i una major susceptibilitat cel·lular al SARS-CoV-2. També estudiaran com es podrien manipular les vies innates per potenciar les opcions terapèutiques.

"Amb aquest projecte esperem avançar en la comprensió de les xarxes innates desregulades que orquestren la immunitat efectora, la replicació del SARS-CoV-2 i l'eficàcia dels medicaments en el pulmó, el que potencialment identificarà noves eines terapèutiques per tractar de manera més eficient la Covid-19 greu", afirma la Dra. Maria José Buzón, coordinadora del projecte i responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.



Meritxell Genescà - Identificació dels factors cel·lulars essencials per l'entrada del SARS-CoV-2 en diferents teixits humans

Conèixer fins a quin punt el SARS-CoV-2 pot ingressar a diferents tipus cel·lulars de diferents teixits serà fonamental per a comprendre la patogènesi i tractar els pacients de manera més eficaç. Per això, l'objectiu general del projecte és identificar i caracteritzar cèl·lules humanes de diferents teixits rellevants susceptibles a l'entrada viral i definir les molècules d'entrada involucrades.

"Els nostres resultats seran de naturalesa innovadora, proporcionant una imatge completa de les característiques individuals que defineixen les cèl·lules diana susceptibles a l'entrada viral dins d'un fenotip cel·lular particular i característiques comunes a través de cèl·lules permissives de diferents teixits", comenta la Dra. Meritxell Genescà, coordinadora del projecte i investigadora principal del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

En aquest projecte també participa el Dr. Joaquín Burgos Cibrián, metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del grup Malalties Infeccioses del VHIR.

 

Antoni Soriano - SARS-CoV-2 i altres virus respiratoris en la infància: diferents enfocaments per definir models predictius per al seu diagnòstic i evolució epidemiològica

La majoria dels nens amb COVID-19 tenen símptomes lleus, però alguns poden desenvolupar una síndrome inflamatòria multisistèmica. No obstant això, les seves característiques clíniques no són específiques del SARS-CoV-2 i s'observen en altres infeccions virals respiratòries (RVI). A més, es desconeix com serà en els pròxims anys la interacció epidemiològica del SARS-CoV-2 amb altres RVI. Per tant, els nostres objectius són determinar els nous patrons epidemiològics de COVID-19 i altres RVI per comprendre la seva dinàmica proporcionant models predictius per al seu seguiment i maneig; i elaborar un perfil clínic, virològic, immunològic i de gravetat dels nens amb COVID-19 per diferenciar-lo d'altres RVI.

"Els models predictius epidemiològics i clínics seran eines útils per al maneig de futures epidèmies, la capacitat hospitalària i les perspectives de Salut Pública", destaca el Dr. Antoni Soriano, coordinador del projecte, membre de la Unitat de Malalties Infeccioses i Immunodeficiències Pediàtriques de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del grup de recerca en Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit del VHIR.



Matilde Lleonart - Noves aproximacions terapèutiques contra la Covid-19

Les mutacions en les proteïnes estructurals del SARS-CoV-2 són el principal obstacle per a la prevenció i el control de la Covid-19. Actualment, ens centrem en l'evolució de la proteïna de l'embolcall (E), una de les proteïnes més enigmàtiques i menys estudiades entre les quatre proteïnes estructurals del virus. La proteïna E és una proteïna de membrana integral que participa en diversos aspectes del cicle de vida del virus, com l'assemblatge, la gemmació, la formació de l'embolcall i la patogènesi.
Aquest projecte pretén bloquejar la interacció de la proteïna E amb la sintenina, una proteïna multifuncional present en algunes cèl·lules humanes que és utilitzada pel virus per a provocar una important resposta inflamatòria.

"Com que la proteïna E s'uneix a la sintenina al domini PDZ, pretenem descobrir fàrmacs que bloquegin el domini PDZ de la sintenina per evitar la resposta inflamatòria incontrolada dels pacients infectats", explica la Dra. Matilde Lleonart, coordinadora del projecte i cap del grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer.



Maria José Soler - La interacció entre els sistemes ACE2 i AXL per predir la gravetat i els resultats de la Covid-19

La identificació de subjectes en risc de desenvolupar formes greus d'infecció per SARS-CoV-2 i el descobriment de noves dianes terapèutiques contra el virus segueix sent una prioritat clínica. Els avenços recents suggereixen que, a més d'ACE2, altres receptors com AXL poden estar involucrats en la susceptibilitat a la infecció viral i la consegüent cascada inflamatòria. ACE2AXL-COVID19 és un projecte innovador dissenyat per explorar la diafonia entre aquests dos sistemes amb un enfocament multidisciplinari i translacional.

"Esperem desxifrar la importància d'AXL i ACE2 (receptors del SARS-CoV-2) a l'entrada de cèl·lules virals i la resposta immune", afirma la Dra. Maria José Soler, coordinadora del projecte, nefròloga del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal al grup de recerca en Nefrologia del VHIR.

 

El VHIO i altres professionals de Vall d'Hebron

D'altra banda, volem destacar el projecte concedit al Dr. Paolo Nuciforo, cap del grup d'Oncologia Molecular del VHIO: Composició de la microbiota com a predictor de riscos en pacients amb càncer infectats amb el coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2).

I també la participació de professionals de Vall d'Hebron en projectes que coordinen altres centres de recerca com són:

Manuel López Paredes i Susana Gómez Ollés que participen en el projecte 'Monitorització Immunològica Funcional de la Resposta Cel·lular T i B específica enfront de la vacuna del virus SARS-CoV-2 en pacients Trasplantats d'Òrgan Sòlid (MoniToR)', coordinat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de l'Hospital Universitari de Bellvitge (IDIBELL). La Dra. Susana Gómez Ollés és membre del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de recerca en Pneumologia del VHIR. El Dr. Manuel López Paredes és cap del Servei de Cirurgia Pedriàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup de recerca CIBBIM-Nanomedicina. Bioenginyeria, Teràpia Cel·lular i Cirurgia en Malformacions Congènites del VHIR.

• Melchor Carbonell Socias, que participa en el projecte 'Funció reproductiva masculina en pacients Covid-19', que coordina la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (FCRB). El Dr. Melchor Carbonell Socias és coordinador de la Unitat de Preservació de la Fertilitat en pacients amb endometriosi de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i membre del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del VHIR.

 

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Antoni
Soriano Arandes
Notícies i activitats