L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron i ”la Caixa” presenten un espai pioner per estudiar el cervell dels pacients amb migranya

dijous, 3 octubre, 2019

El Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i la Dra. Patricia Pozo-Rosich, responsable del Migraine Adaptive Brain Center, han presentat avui aquest espai únic a l’Estat espanyol, on es conjuga la investigació clínica, l’activitat assistencial, la formació i l’educació dels pacients

El Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i la Dra. Patricia Pozo-Rosich, responsable del Migraine Adaptive Brain Center, han presentat aquest matí aquest nou espai de tractament i recerca. El centre, liderat per la Dra. Pozo-Rosich, permetrà aprofundir en l’estudi de la resposta del cervell a l’entorn, per avançar en la comprensió del funcionament del cervell migranyós i trobar nous tractaments per millorar la vida de les persones afectades per aquesta malaltia silenciosa. En aquest centre també s’hi tractaran els pacients, que podran participar, si ho desitgen, en els projectes de recerca que s’hi desenvoluparan. De fet, un dels objectius d’aquest centre és, justament, ser capaços de donar estratègies als pacients per predir els atacs de migranya i per conviure amb aquesta patologia millorant al màxim la seva qualitat de vida.

La migranya és una malaltia del cervell que es presenta amb atacs episòdics i recurrents de mal de cap associat a altres símptomes (hipersensibilitat a la llum, al soroll i al moviment, nàusees i alteració de la cognició). Els atacs duren entre 4 i 72 hores i impedeixen desenvolupar les activitats diàries. Durant un atac de migranya es produeix una inflamació de les meninges com a conseqüència de l’alliberament de substàncies inflamatòries del nervi trigemin. El dolor, que és el símptoma més incapacitant de la migranya, està causat per la inflamació de les meninges. Aquest tipus de mal de cap es pot presentar des d’un cop a l’any fins a diverses vegades a la setmana. Segons l’OMS, la migranya és la sisena malaltia que produeix més discapacitat, pels anys perduts, el patiment i la pèrdua de productivitat. Per exemple, una persona que pateix un atac de migranya setmanal des dels 14 anys fins als 50 ha perdut quatre anys i mig de la seva vida. Pot afectar infants i adults, i, sobretot, les dones. A l’Estat, més de 4,5 milions de persones pateixen migranyes (tres dones per cada home). El cost de la malaltia supera els 1.800 milions d’euros a l’any a l’Estat i els 111.000 milions a la Unió Europea.

Com explica la Dra. Patricia Pozo-Rosich, que també és cap de la Unitat de Cefalea de Vall d’Hebron i cap del Grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), «gràcies a aquest nou Migraine Adaptive Brain Center podrem entendre molt millor com funciona el cervell de les persones amb migranya i posar en marxa estudis per trobar nous tractaments». Això es durà a terme amb un abordatge interdisciplinari i complementari, a través de l’estudi de la genètica, la neurofisiologia i la neuroimatge, amb un interès especial per l’educació dels pacients. Aquest centre inclou neuròlegs, psicòlegs, neurocientífics, biotecnòlegs, informàtics, biòlegs i bioestadístics.

«Invertim en recerca perquè creiem que és invertir en el benestar futur de les persones i perquè una persona que pateix, avui, una malaltia, és una persona que té menys oportunitats. En tots els sentits.  Per això, no tenim cap dubte que promoure la salut és una manera de promoure la igualtat d’oportunitats i, en definitiva, el progrés i el benestar social»,ha subratllat Jaume Giró.

 

Un centre pioner a l’Estat i de referència a tot Europa

El concepte del Migraine Adaptive Brain Center és totalment innovador per diversos motius. Un dels més importants és que combina la tasca assistencial amb la recerca clínica per entendre i millorar la salut de les persones amb migranya. A més, no sols s’hi duran a terme estudis per millorar la salut de les persones amb migranya, sinó que també s’hi faran estudis sobre el cervell dels pacients per entendre com el cervell ens permet adaptar-nos a l’entorn. Aquestes descobertes es podran traslladar a millorar la salut també de la resta de la població.

De la mateixa manera que els investigadors estudien el cervell de les persones amb Alzheimer per aprendre com funciona la memòria o la cognició, al Migraine Adaptive Brain Center s’estudiarà per què el cervell amb migranya reacciona de forma exagerada a certs estímuls, com la llum o el soroll. El cervell d’una persona sense migranya s’adapta a l’entorn, mentre que el cervell d’una persona amb migranya té més dificultats per adaptar-se als canvis bruscos. Per exemple, una llum massa intensa o un soroll repetitiu poden semblar només una molèstia per a la majoria de la població, però, en canvi, poden desencadenar un atac de migranya en els pacients. És com un ordinador que es bloqueja perquè té massa programes en funcionament. Entendre com el cervell d’una persona amb migranya se sincronitza (o hipersincronitza) amb l’entorn pot tenir també derivacions pràctiques per millorar la qualitat de vida de la resta de les persones. Per exemple, per promoure als llocs de feina condicions d’il·luminació i soroll saludables per al cervell de tots els treballadors.

D’altra banda, el Migraine Adaptive Brain Center està concebut també com un espai per apoderar els pacients. El centre disposa, tot just a l’entrada, de tres tauletes tàctils on els pacients poden informar sobre diferents aspectes del seu estat de salut i la seva qualitat de vida, com per exemple el nombre de migranyes que han patit en els darrers dies, la intensitat, què estaven fent quan van patir els atacs… És un espai pensat per educar els pacients sobre els aspectes principals que han de tenir en compte per entendre la seva malaltia. I, com que són ells mateixos els qui proporcionen moltes de les dades, poden ser més responsables de l’atenció a la seva malaltia.

Aquestes dades passen directament als investigadors, que les analitzen i les integren amb les obtingudes als laboratoris. Precisament, un altre dels aspectes innovadors del centre és que disposa de tres laboratoris on es faran proves als pacients. Són espais totalment aïllats acústicament, sensorialment i electromagnèticament, per tal de poder estudiar sense interferències com certs estímuls sonors o sensorials afecten les persones que tenen migranya.Els laboratoris són al costat de les sales de consulta, la qual cosa facilita el flux de treball i la comunicació entre investigadors i clínics, i garanteix també el flux dels pacients entre la consulta i la recerca.

A més, amb l’objectiu que els pacients es puguin adaptar a la vida diària, el centre disposa d’un espai on es pot estudiar el cervell dels pacients mentre duen a terme tasques quotidianes. Els pacients amb migranya tenen una malaltia crònica, i, gràcies a aquest nou espai, rebran pautes perquè aprenguin tant a adaptar-se a la malaltia com a conviure-hi millor.

La Dra. Patricia Pozo-Rosich remarca que la migranya és molt més greu i incapacitant que un mal de cap. «Durant un atac de migranya, el pacient s’ha de quedar a casa, amb la llum apagada i sense soroll. És molt important donar visibilitat a aquesta malaltia de caràcter hereditari i amb un impacte molt negatiu en l’edat més productiva de la vida. El cor dona anys de vida, però el cervell dona qualitat de vida. I ara iniciem el repte d’aconseguir-ho, amb iniciatives, projectes, energia i esforços com aquest.» 

Comparteix aquest contingut