L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron identifica un nou tipus cel·lular com a principal diana i reservori en teixits de persones infectades pel VIH

dilluns, 21 octubre, 2019

Les cèl·lules residents de memòria (TRM) són un dels majors reservoris del VIH, ja que són les cèl·lules més abundants en els teixits perifèrics

Un estudi liderat per les Dres. Meritxell Genescà i María José Buzón, investigadores principals del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert que les cèl·lules residents de memòria (TRM per les seves sigles en anglès) poden ser un dels majors reservoris del VIH, ja que són les cèl·lules més abundants en els teixits perifèrics, com per exemple la pell o el tracte gastrointestinal, així com també estan presents en el teixit adipós, els teixits limfàtics o fins i tot els òrgans. Les TRM juguen un doble paper: per una banda, són la principal diana pel virus del VIH i, per l’altra, representen un reservori viral en teixits com el cèrvix. L’estudi, on hi col·labora també l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital del Mar, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, es publica a la revista Nature Communications.

Un dels principals obstacles per a l’erradicació del virus del VIH són els reservoris que emmagatzemen el virus en un estat de latència, o amb baixos nivells de replicació, mentre els pacients estan en tractament antiretroviral. Aquests reservoris es poden establir en diferents cèl·lules i teixits per tot el cos. Les característiques dels reservoris i dels virus que emergeixen quan s’interromp el tractament suggereixen que els reservoris s’estableixen en diferents teixits pocs dies després d’infectar-se, incloent-hi les mucoses per on es transmet el virus.

Un cop aprofundim en l’estudi del reservori, sabem que les cèl·lules de llarga vida poden ser bones candidates a albergar el virus de forma latent per la seva capacitat de proliferació homeostàtica, és a dir, que de forma fisiològica van proliferant per si mateixes per mantenir la memòria de la resposta immunitària. És aquí on prenen importància les cèl·lules residents de memòria. Les TRM es localitzen en teixits perifèrics, com per exemple el tracte genital femení i, al tenir poca capacitat migratòria, no les podem trobar en sang. Aquestes cèl·lules estan preparades per respondre de forma molt ràpida en teixits exposats a patògens i es caracteritzen per una llarga longevitat i per una capacitat d’autorenovació, fet que les fa excel·lents candidates per a ser reservori.

L’objectiu de l’estudi ha estat comprovar si les TRM podien ser un reservori del VIH, el que les convertiria en un dels majors reservoris del virus, ja que són les cèl·lules més abundants en teixits. En general els estudis es duen a terme preferentment en sang perquè és la mostra més accessible, però “en el torrent sanguini només trobem un 2% dels limfòcits T CD4+ que són la principal diana del virus del VIH. Per tant, el gran volum de T CD4+  està en els teixits i és allà on hem de buscar els reservoris”, comenta la Dra. Meritxell Genescà. “D’altra banda també volíem aprofundir en l’estudi del teixit cervical com a possible reservori, ja que els primers teixits que s’infecten serien molt rellevants de cara a l’establiment del reservori, i les dones estan poc representades en aquests tipus d’estudis”, afegeix la Dra. Genescà.

Emprant explants cervicals infectats ex vivo, el grup d’investigació va arribar a la conclusió que les cèl·lules residents de memòria representen una diana preferencial pel virus. Van comparar també teixit cervical de dones sanes amb el de dones en tractament amb antiretrovirals. I és que, tot i el tractament antiretroviral, que aconsegueix la supressió viral en sang, en els teixits encara es poden detectar alteracions; de fet, els nivells d’activació de les TRM en dones VIH+ són diferents respecte a les dones sanes. D’altra banda, també van mesurar la quantitat de virus detectable tant per DNA com per RNA. Així, van arribar a la conclusió que “en els teixits de la mucosa cervical hi ha un nivell significativament més alt de virus romanent que en la sang i que la majoria de les cèl·lules que contenen aquest virus són les TRM”, afirma la Dra. Buzón.

Els primers signants d’aquest article són els estudiants predoctorals Jon Cantero i Judith Grau que destaquen el fet que una de les característiques de les TRM és l’expressió del marcador CD69.  “S’obre una via per a una millor identificació dels reservoris del VIH en els teixits i és a través del marcador CD69, que es comporta de manera diferent en sang que en teixits”, declaren. En sang, CD69 significa un estat d’activació cel·lular i, per aquest motiu, fins ara no s’estudiava ja que en els reservoris el que es busca són cèl·lules en estat de repòs. En canvi, en teixits, CD69 esdevé un marcador de residència, és a dir, de què les cèl·lules romanen en teixits. “Així doncs, noves teràpies dirigides a l’eliminació del virus que persisteix en aquests pacients han de tenir en compte aquest tipus cel·lular, present en tots els teixits” conclou la Dra. Genescà.

A l’estudi, hi col·labora de forma molt destacada el servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on les pacients es visiten de forma rutinària pel control de patologia cervical. Dins d’aquest servei, cal remarcar la participació de la Dra. Cristina Centeno, qui ha contribuït de forma activa en el reclutament de les participants. I, per descomptat,  cal agrair la participació voluntària de les pacients.

Aquest estudi ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat-Institut de Salut Carlos III, del  Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Dexeus Salut de la Dona, qui l’any passat va atorgar una beca a la Dra. Genescà en l’àrea de Recerca Bàsica en Obstetrícia i Ginecologia.

Comparteix aquest contingut