L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d'Hebron participa en un estudi sobre l'impacte de la Covid-19 en el tractament i la investigació del càncer

dimarts, 21 setembre, 2021

L'estudi OnCovid, que ha analitzat fins aquest moment les dades de més de 2.700 pacients amb Covid-19 i càncer entre el gener de 2020 i el febrer de 2021, confirma que la pandèmia ha impactat en la mortalitat dels i les pacients oncològics: a la segona onada augmenta la capacitat de fer proves diagnòstiques i la supervivència respecte la primera onada. Un segon treball constata que el 2021, la investigació s'incrementa i no només recupera les xifres prepandèmia, sinó que fins i tot les supera. 

La irrupció de la Covid-19 a principis de 2020 ha suposat un gran impacte a tots els nivells, i ha acaparat un gran protagonisme que encara manté en l'actualitat, bregant a tot el món amb les diferents onades i variants de virus. La investigació i el tractament del càncer no ha estat una excepció en aquest context. Però fins a quin punt la pandèmia ha afectat l'oncologia? Per poder respondre aquesta pregunta s'han dut a terme diferents estudis i en aquesta edició del congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) s'han dedicat diverses sessions a tractar aquesta qüestió. El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, ha participat en alguns d'aquests treballs i també presenta les seves pròpies dades.

 

Efectes de la Covid-19 en els pacients oncològics

La pandèmia de la Covid-19 ha suposat canvis importants en les dinàmiques de tot el món. La necessitat d'intentar frenar-ne la propagació va motivar que calgués de prendre mesures destinades a reduir la interacció social. Un focus van ser els centres hospitalaris, tant perquè es van convertir en possibles vectors de transmissió, ja que s’hi congregava l'atenció als pacients més greus de Covid-19, com pels riscos que altres pacients podien patir havent de compartir-hi aquests espais.

Per poder avaluar amb precisió quin va ser veritablement l'impacte de la Covid-19 en aquests pacients oncològics es va posar en marxa l'estudi OnCovid, que ha analitzat fins aquest moment les dades de més de 2.700 pacients amb Covid-19 i càncer entre el gener de 2020 i el febrer de 2021. el Dr. David J. Pinató, de l'Imperial College London del Regne Unit, ha estat qui s'ha encarregat de dirigir aquest estudi en el qual han pres part fins a 35 centres europeus, entre els quals el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Els resultats obtinguts han servit per desenvolupar diferents articles per entendre l'impacte de la pandèmia en els pacients oncològics.

El Dr. Juan Aguilar Company, internista especialista en Infectologia del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i director del VHIO, han participat de manera activa en un d'aquests articles, en concret el que volia comparar la millora dels resultats d'aquests pacients entre la primera i la segona onada. «La principal conclusió que hem extret d'aquest treball observacional ha estat la constatació que la mortalitat ha baixat en la segona onada respecte de a la primera. Així, en la primera onada la taxa de mortalitat al cap de 14 dies va arribar a ser del 25,6% en els pacients oncològics, mentre que en la segona es va reduir fins al 16,2%», explica el Dr. Aguilar, que assenyala que altres dades interessants han estat la constatació que en la primera onada hi havia més probabilitats que els pacients tinguessin més de 65 anys i fins a dues comorbiditats o més.

Com a possibles explicacions per a aquesta reducció de la mortalitat en els pacients oncològics s'apunta entre altres l'augment de la capacitat de fer proves diagnòstiques, la millora dels recursos sanitaris i els canvis dinàmics en la transmissió comunitària al llarg del temps. «Aquestes troballes avalen els esforços encaminats a continuar planificant una atenció oncològica resilient en el context d'una pandèmia no resolta», conclou el Dr. Aguilar.

Un altre treball que s'ha presentat durant el congrés de l’ESMO i que es basa en les dades obtingudes per l'estudi OnCovid ha servit per demostrar que les seqüeles d'aquesta malaltia afecten fins al 15% dels pacients amb càncer i influeixen negativament en la supervivència i la progressió de la malaltia oncològica. Entre les seqüeles més comunes hi havia els símptomes respiratoris (49,6%), la fatiga (41%) i la disfunció cognitiva (43%). El perfil mitjà d'aquests pacients amb Covid-19 persistent era el d'un home, major de 65 anys, amb més d'una comorbiditat. 

«L'anàlisi de supervivència va revelar que les seqüeles de la Covid-19 es van associar amb un risc de mort més alt, i això va demostrar que els pacients amb càncer són una població vulnerable a la Covid-19. L'empitjorament de l'estat del pacient, la progressió de la malaltia o la disfunció d'òrgans van motivar la interrupció de fins al 15,8% dels tractaments o hi va haver la necessitat de rebre ajustos», apunta el Dr. Josep Tabernero, un dels autors del treball.

 

La necessitat d'adaptar-se per continuar els assajos clínics

L'impacte de la pandèmia de la Covid-19 no només es va notar en l'activitat assistencial, la investigació també va haver d'afrontar diferents reptes per intentar continuar. El principal va ser com adaptar un model basat en les visites presencials per poder fer front a les mesures que exigien reduir el contacte social. Per avaluar fins a quin punt totes aquestes qüestions van poder afectar l'arribada de nous estudis, així com el desenvolupament dels assaigs clínics, la Unitat d'Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) - CaixaResearch, que dirigeix ​​la Dra. Elena Garralda, on es realitzen els assajos de Fase I del VHIO, ha fet una comparativa de les xifres dels anys 2019, 2020 i 2021, i els resultats s'han presentat en forma de pòster dins el congrés de l’ESMO. 

«Volíem veure si la pandèmia, sobretot en els mesos del confinament més estricte, havia tingut algun tipus de repercussió en la nostra activitat investigadora. Abans de tota aquesta crisi, els assajos clínics es basaven en models molt presencials, per això va caldre adaptar-se a l'ús d'entorns virtuals. Vam voler veure fins a quin punt això havia tingut un impacte, fonamentalment en l'arribada i posada en marxa de nous estudis al centre», comenta la Dra. Sílvia Pérez-Pujol, responsable de la Unitat d'Start-Up del VHIO i una de les autores del pòster juntament amb la Dra. Julia Lostes, oncòloga que forma part de l'equip de la Dra. Garralda. 

En el seu treball, les investigadores del VHIO van analitzar l'activitat de la institució pel que fa a la posada en marxa dels assajos de fase I entre el gener del 2019 i el juliol del 2021. Per a això van tenir en compte tant les noves propostes d'estudis com les visites de preselecció i les visites d'inici d'assajos realitzades. Així es va poder constatar que efectivament es va produir una reducció del 9,6% en el nombre de noves propostes d'assajos clínics el 2020 respecte del 2019, i es va passar de 146 a 132, tot i que tant el nombre de visites de preselecció com de visites d'inici va ser superior el 2020 en comparació amb el 2019. «L'activitat el 2021 s'ha incrementat; no només ha recuperat xifres prepandèmia sinó que fins i tot les superat, i així només a la primera meitat de l'any ja s'han assolit els 123 assajos de fase I que han arribat com a noves propostes al VHIO», recalca la Dra. Sílvia Pérez-Pujol. 

D'aquesta manera es conclou en aquest treball que tot i el descens de nous estudis durant el 2020, a causa sobretot de la situació d'incertesa dels primers compassos de la pandèmia que van obligar cessar gairebé tota l'activitat, implementant un nou model s'ha aconseguit mantenir i fins i tot augmentar la investigació en els assajos. «Tot això ens anima a continuar implementant nous models que permetin seguir incrementant el nombre d'assajos i s'ha vist que les visites en diferit són una alternativa eficient a les presencials i que la digitalització ha vingut per quedar-se al camp dels assajos clínics», conclou.

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Josep
Tabernero Caturla
Cap de Servei
Oncologia Mèdica
Dra. Cristina
Saura Manich
Cap d'Unitat
Oncologia Mèdica
Investigador Clínic
Grup de càncer de mama i melanoma
Dra. Enriqueta
Felip
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Grup de tumors toràcics i càncer de cap i coll
Dr. Joan
Carles Galcerán
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dr. César
Serrano García
Metge/ssa
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dra. Teresa
Macarulla Mercadé
Cap d'Unitat
Oncologia Mèdica
Sr. Lluís
Peña Garcia
Administració
Oncologia Mèdica
Notícies i activitats
Descobreix més