L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron participa en una comissió europea per millorar el coneixement sobre les malalties del fetge

María Buti
dijous, 2 desembre, 2021

La comissió EASL-Lancet, en què ha participat la Dra. María Buti, ha analitzat possibles millores per a la prevenció i la detecció precoç d'aquestes patologies.

La Dra. María Buti, catedràtica de Medicina, cap clínica d'Hepatologia i Medicina Interna a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de Malalties Hepàtiques del Vall d'Hebron Recerca, participa avui en una comissió sobre la situació de les malalties del fetge a Europa, impulsada per la revista The Lancet i l'Associació Europea per a l'Estudi del Fetge (EASL). Aquestes malalties, fins ara estigmatitzades per la seva associació amb l'alcoholisme, cada cop afecten més persones a causa de l'obesitat i la diabetis. L’informe de la comissió es publica avui també a la revista The Lancet.

La salut futura de les persones a Europa està relacionada amb un canvi fonamental en la manera de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties hepàtiques, segons ha conclòs un grup d'experts format per professionals de la salut de diverses disciplines mèdiques, infermers i pacients, després una anàlisi de tres anys.

La Comissió sobre Fetge EASL-Lancet ha informat avui en una trobada a Brussel·les de les seves conclusions i ha advertit que les polítiques sanitàries i els sistemes de salut fragmentats d'Europa han de ser més integrats, coordinats i eficaços per permetre una detecció més primerenca de la malaltia i controlar els factors de risc comuns de les malalties hepàtiques, com ara l'alcohol i l'obesitat. "Hem d'aprofitar l'oportunitat creada per la pandèmia de COVID-19 per superar la fragmentació i la variabilitat de les polítiques de prevenció de la salut i la investigació a tot Europa", assegura la Dra. María Buti.

La prioritat de la comissió ha estat detectar les barreres per millorar la salut del fetge de les persones a Europa i identificar les solucions necessàries per aconseguir-ho. Per fer-ho, s'ha realitzat una descripció de la situació actual i una crida a l'acció amb recomanacions per a la detecció primerenca de les malalties hepàtiques i per millorar les polítiques alimentàries.

En aquesta comissió hi han participat un total de 27 comissionats de diferents països europeus entre els quals hi ha, a més, professionals de l'Hospital Clínic i de la Clínica Universitària de Navarra.

Incidència creixent de les malalties del fetge: cap a un diagnòstic precoç

A Europa, les malalties hepàtiques cròniques tenen un impacte substancial en els individus joves i de mitjana edat entre els 40 i els 50 anys. Això contrasta amb la mortalitat per malalties relacionades amb el tabaquisme i amb l'obesitat, com el càncer de pulmó o la diabetis de tipus 2, les morts de les quals solen produir-se entre els 60 i els 70 anys. En conseqüència, les dades de l'OMS mostren que les malalties hepàtiques constitueixen una de les deu primeres causes de mort al món i, a Europa, són la segona causa d'anys de vida laboral perduts, només darrere de les malalties cardiovasculars.

Actualment, a Europa i Espanya, la malaltia hepàtica més freqüent és l'esteatohepatitis no alcohòlica, o fetge gras no alcohòlic, que s'associa a l'obesitat i la diabetis de tipus 2 i s'estima que afecta un 30% de la població. La previsió és que els propers anys aquesta incidència augmenti a causa de l'epidèmia d'obesitat. La malaltia del fetge gras no alcohòlic exemplifica la necessitat d'un treball conjunt entre especialistes mèdics com hepatòlegs, endocrinòlegs, cardiòlegs, proveïdors d'atenció primària i grups de pacients, així com l'acció de salut pública a la prevenció de malalties no transmissibles.

Les malalties hepàtiques en estadis prematurs són asimptomàtiques i, per tant, la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis avançats, quan tenen un pitjor pronòstic, tant en la supervivència com en la qualitat de vida. És per això que, tal com proposen els experts, la pràctica clínica ha de canviar el seu enfocament de les malalties hepàtiques: en lloc de centrar-se en el tractament de les complicacions en fase terminal, s'ha d'orientar cap a la prevenció, la cerca proactiva de casos amb la identificació primerenca de la fibrosi hepàtica progressiva, el diagnòstic i el tractament primerencs.

Comparteix aquest contingut
 
Notícies i activitats
Descobreix més