Vall d'Hebron lidera el projecte europeu MyHealth, per millorar l'accés a la sanitat dels immigrants

Vall d’Hebron-PROSICS Barcelona, el Val d’Hebron Institut de Recerca i el Programa de Psiquiatria Transcultural, Servei de Psiquiatria, coordinen aquest projecte, que se centrarà en dones i menors immigrants no acompanyats. MyHealth vol donar resposta a la falta d’accés a la salut dels immigrants més vulnerables. Hi col·laboren 11 socis de 7 països europeus i el finança la Comissió Europea. 

19/07/2017

El Vall d’Hebron-PROSICS Barcelona, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Programa de Psiquiatria Transcultural, Servei de Psiquiatria Vall d’Hebron, coordinen el nou projecte europeu MyHealth (Models to Engage Vulnerable Migrants and Refugees in their Health, through Community Empowerment and Learning Alliance), que vol donar resposta a la falta d’accés a la salut de la població immigrant vulnerable arribada a Europa. Aquesta iniciativa busca optimitzar i millorar l’atenció sanitària a aquest col·lectiu. Per fer-ho, es desenvoluparan i implementaran models basats en el coneixement i l’experiència d’una xarxa multidisciplinària europea, formada per 11 socis de 7 països de la Unió Europea.

El projecte es va posar en marxa el passat mes d’abril i acabarà el mes de març de l’any 2020. Compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros finançats per la Comissió Europea dins el Programa de Salut de l’agència europea CHAFEA (Consumers, Health, Agriculture and Food Executive Agency). La seva tasca se centrarà en dones i menors immigrants no acompanyats arribats recentment a Europa (fa menys de 5 anys). Bàsicament s’analitzaran tres tipus de patologies. Els trastorns mentals (associats al fet migratori, com ara els trastorns afectius i d’ansietat o el trastorn per estrès posttraumàtic), malalties infeccioses a vegades més freqüents en alguns col·lectius per la situació sanitària precària en els països d’origen o per la ruta migratòria (com ara la tuberculosi) i patologies cròniques no transmissibles.

 

El pacient immigrant al centre del projecte 

El projecte MyHealth té com a missió millorar l’accés a la salut a la població immigrant acabada d’arribar a Europa. Com explica la seva coordinadora, Núria Serre, metgessa responsable de la línia de recerca en Salut i Immigració dins del  Programa de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut de Barcelona, “es vol donar resposta a la falta d’accés a la salut als immigrants més vulnerables”. Per aquest motiu, s’ha definit “un projecte europeu de salut global per a la millora de l’atenció en salut per aquest col·lectiu”. I per fer-ho s’intentarà implicar la comunitat immigrant en tot el procés, potenciant el seu apoderament i comptant amb la seva opinió dins els consells assessors del projecte. Els coordinadors del projecte destaquen que l’immigrant i la comunitat estan en el centre del projecte.

El primer pas de MyHealth serà crear un mapa dels actors clau en salut i immigració dins dels 7 països del consorci, així com de les eines tecnològiques existents per donar cobertura a aquesta població i les iniciatives i projectes que ja existeixen. Després s’analitzaran les necessitats percebudes pels nouvinguts i les persones que hi treballen.

En tercer lloc, es dissenyaran eines i estratègies per tractar els problemes detectats, centrades a l’atenció primària com a primera porta d’accés d’aquestes persones a la salut. Aquestes iniciatives tindran com a objectiu apoderar-los tant a ells com als professionals sanitaris i treballadors socials, tenint en compte la realitat de les seves comunitats. Per analitzar el seu funcionament i certificar que són aplicables al conjunt de la UE, es farà una prova pilot a 3 hospitals de referència europeus d’Alemanya, la República Txeca i Catalunya.

Per últim, gràcies a MyHealth es crearà un mapa interactiu amb la informació recollida, una eina que facilitarà l’accés dels immigrants als recursos existents al seu lloc d’arribada i la seva gestió als professionals sanitaris. Gràcies a tot plegat, l’equip i la coordinadora del projecte confien que “l’accés a la salut, una malaltia no tipificada entre els immigrants vulnerables a Europa, veurà la llum” i, a la vegada, “es desfaran malentesos i se’ls deixarà de veure com una amenaça”. En aquest sentit, “millorar la seva salut té un efecte directe sobre la salut de la comunitat”.

 

Set països implicats 

El projecte compta amb la implicació d’onze entitats de set països de la Unió Europea. A Catalunya, des d’on es coordina, hi participen el Campus Vall d’Hebron, a través del VHIR, els serveis de Malalties Infeccioses i Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a través del Programa de Psiquiatria Transcultural, i del Vall d’Hebron PROSICS Barcelona. També hi col·laboren 3 centres del Regne Unit i Irlanda, el Migrants’s Resource Center, l’European Institute of Women’s Health i la Universitat de Greenwich i dos alemanys, la Charite-Universitaetsmedizin Berlin i el Florencia Young Und Maria Luisa di Como Gbr. També Syn Eirmos NGO of Social Solidarity Astiki Etairia de Grècia, la Fakultni Nemocnice U Sv. Anny V Brne, de la República Txeca, i, a Itàlia, l’Agenzia Sanitaria e Sociale Regionale de la regió de l’Emilia-Romagna. L’empresa catalana Asserta Global Healthcare Solutions és el soci tecnològic del projecte.

 

La immigració a Europa 

Segons dades de les Nacions Unides, l’any 2015 hi havia al món 65,3 milions de persones desplaçades. D’aquests, més de 21 milions havien marxat del seu país i 3,2 milions més eren demandants d’asil. El mateix any, el nombre de peticions d’asil a la Unió Europea es va doblar respecte el 1992. Un 23% d’aquestes peticions van ser de menors d’edat no acompanyats. La meitat dels arribats a les fronteres europees procedien de Síria. L’any 2016, segons dades de l’Idescat, el 13,6% de la població catalana era d’origen immigrant.

 

L’atenció als immigrants a Vall d’Hebron 

El 3 d’octubre de l’any 1983 es va crear la Unitat de Malalties Tropicals a l’antic Centre Diagnòstic de les Drassanes, actualment inclosa en el Programa de Salut Internacional de l’ICS (PROSICS). El perfil dels seus usuaris ha anat canviant en aquestes més de tres dècades de funcionament. En els seus inicis eren persones de nacionalitat espanyola retornades de països tropicals amb patologies importades. Ara la unitat està especialitzada en patologia tropical, salut internacional, salut pública i comunitària, a l’atenció a l’immigrant i al viatger internacional. A la vegada, està implicada en projectes i xarxes de recerca i de millora de la qualitat assistencial a escala nacional i internacional i els seus professionals participen com a docents en diferents cursos i postgraus.

D’altra banda, el Servei de Psiquiatria Vall d’Hebron va posar en marxa l’any 2001 el Programa de Psiquiatria Transcultural, que s’ha convertit en una referència a l’atenció als trastorns mentals de persones culturalment diferents. Des dels seus inicis, s’ha caracteritzat pel seu compromís amb una assistència culturalment competent amb una clara vocació comunitària, per  una intensa activitat docent i la seva prolífica recerca a l’estudi de les variables socials i culturals dels trastorns mentals.

Compartir:

Suscríbete a nuestros boletines y forma parte de la vida del Campus

Selecciona el boletín que quieres recibir:

La aceptación de estas condiciones, supone que da el consentimiento al tratamiento de sus datos personales para la prestación de los servicios que solicita a través de este portal y, si procede, para hacer las gestiones necesarias con las administraciones o entidades públicas que intervengan en la tramitación, y su posterior incorporación en el mencionado fichero automatizado. Podéis ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición dirigiéndoos por escrito a web@vallhebron.cat, indicando claramente al asunto "Ejercicio de derecho LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalidad: Gestionar el contacto del usuario.
Legitimación: Aceptación expresa de la política de privacidad.
Derechos: Acceso, rectificación, supresión y portabilidad de los datos, limitación y oposición a su tratamiento. 
Procedencia: El propio interesado.