El Dr. Joan Comella debat sobre el poder de la ciència a l’MWeekTalk celebrada a Vall d’Hebron

El Mobile World Congress torna a Barcelona el 26 de febrer. En el marc d’aquest important esdeveniment, se celebra la Mobile Week Barcelona entre el 15 i el 24 d’aquest mes, un espai per reflexionar sobre què implica la transformació digital que està vivint la societat. Aquest espai s’articula a través de diàlegs (MWeekTalks) que s’han dut a terme en diferents centres de Barcelona que destaquen per la seva aposta per la tecnologia.

Aquest matí, Vall d’Hebron ha acollit dos MWeekTalks. Un d’aquests diàlegs ha tractat sobre “El poder de la ciència i els límits de la vida” i ha comptat amb la participació, entre altres experts, del Dr. Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El Dr. Comella ha assenyalat que “no tota la informació sobre salut és coneixement, en el sentit que no tota aquesta informació és rigorosa i prové de fonts fiables”. En aquest sentit, la informació pseudocientífica que corre, per exemple, per les xarxes socials “és un problema”. El Dr. Comella també ha afirmat que “part de la solució passaria per educar els nens des de ben petits” perquè aprenguin a filtrar la informació fiable de la no fiable.

Un dels temes més interessants d’aquest diàleg ha estat el de l’augment de l’esperança de vida.  Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, ha explicat que “aquest factor fa que, en els últims anys de vida, s’acumulin moltes patologies que poden restar molta qualitat de vida”. Sobre aquest tema, el Dr. Comella ha volgut remarcar que cal “posar el pacient en el centre del sistema sanitari i de l’atenció. Un pacient amb càncer de pròstata, per exemple, ja no vol només eliminar la malaltia, sinó que també vol evitar la incontinència urinària o la disfunció erèctil que pot comportar el tractament, és a dir, vol tenir una bona qualitat de vida”.

Sobre els perills de les noves tecnologies, com el mètode CRISPR, que permet editar l’ADN, Ángel Raya, investigador Icrea del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ha demanat que ha de ser “la societat, no només els científics, qui decideixi què podem fer i què no podem fer, quins són els límits que ens hem de marcar, ja que, per exemple, hi ha països on els pares poden decidir el sexe del seu futur fill i en altres llocs, com Espanya, això no es pot fer”.

Pel que fa al segon dels diàlegs que ha acollit Vall d’Hebron, sobre “L’impacte de les tecnologies digitals en medicina”, els experts han posat en comú les possibilitats que ofereixen la telemedicina o la cirurgia robòtica. Per exemple, Alícia Casals, del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC, ha explicat “que gràcies a la cirurgia robòtica es podran realitzar intervencions a distància”. A més, l’Internet de les Coses podria tenir un rol molt important per vetllar per la salut, ja que es podrien col·locar sensors en les persones grans per ajudar a prevenir caigudes.