Deu anys dels Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron, els laboratoris hospitalaris més grans de l’Estat que s’han consolidat gràcies un model transversal integrat

Amb més de 22 milions de determinacions l’any i 3.500 proves diferents a la cartera de serveis, els Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron celebren un desè aniversari en el qual han consolidat el seu model com els laboratoris hospitalaris més grans de l’Estat i el sud d’Europa. Els Laboratoris Clínics, que donen servei a més de 7.000 pacients al dia, no només processen les mostres dels i les pacients ingressats a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, del seu Servei d’Urgències i de les consultes externes, sinó que atenen, des del 2014, les peticions dels centres d’Atenció Primària de la ciutat de Barcelona, amb una població d’1.600.000 habitants. Els Laboratoris Clínics estan formats pels serveis i unitats d’Anatomia Patològica, Bioquímica Clínica, Genètica, Genètica Clínica, Hematologia de Laboratori, Immunologia, Immunologia Clínica i Microbiologia i s’estructuren al voltant d’un gran laboratori central (Core) altament automatitzat, amb una àrea comuna de recepció de mostres i plataformes transversals per optimitzar els recursos tecnològics i els coneixements. “En el Core es processa un 80% de l’activitat, el gruix de les determinacions necessàries per al cribratge, diagnòstic i seguiment de les malalties més comunes”, exposa el Dr. Tomàs Pumarola, director dels Laboratoris Clínics. “El nostre model de coneixe-ment confia en l’expertesa dels diferents serveis i unitats que l’integren, de manera que de les 3.500 proves de diferent tipus del catàleg, només un 30% es realitzen al Core i la resta depenen de cada servei i unitat, el qual dona la magnitud de la nostre expertesa i terciaris-me, ja que som un centre de referència en casos d’alta complexitat”, afegeix el Dr. Tomàs Pumarola.

En els Laboratoris Clínics hi treballen prop de 500 professionals altament qualificats, entre els quals destaquen els tècnics de laboratori. Combinen les eines clàssiques i d’última generació en Medicina de Laboratori desenvolupant, a més de l’assistència, una important tasca en recerca i docència. Ocupen una superfície total de 8.780 m² distribuïts en tres edificis adjacents i estan dotats de la més avançada tecnologia de robotització i sistemes d’informació. Al Laboratori Core s’ha implementat tecnologia d’automatització capdavantera, que permet una millor seguretat i traçabilitat de les mostres durant tot el procés, un processament més ràpid i un increment de la capacitat fins a més de 55.000 resultats diaris. “L’automatització ens permet assumir el gran volum de mostres i mantenir la qualitat i l’expertesa que implica el terciarisme”, exposa la Dra. Roser Ferrer, cap del Servei de Bioquímica Clínica. “Els Laboratoris Clínics fomenten la generació de coneixements i la permeabilitat entre unitats i serveis. El Laboratori Core, la pre i postanalítica, el Core de Molecular, la Unitat de Sistemes d’Informació, la Unitat de Qualitat, la comunicació amb l’Atenció Primària i l’hospital, les Proves al costat del pacient i l’àrea administrativa i de suport donen suport a tot l’hospital”, explica la Dra. Roser Ferrer. El futur dels Laboratoris Clínics ve marcat per l’automatització i transversalització dels equips i les noves eines d’IA per millorar el diagnòstic i la prevenció de les malalties.

Un model d’expertesa transversal i integrat

El Servei d’Anatomia Patològica estudia totes les mostres tissulars i cel·lulars que comporten un diagnòstic i un tractament específic. Analitza més de 60.000 biòpsies i 40.000 citologies i ha estat pioner en el projecte DigiPatICS de l’ICS, la xarxa digitalitzada d’Anatomia Patològica més gran d’Europa. Compta amb més d’1.000.000 de preparacions digitalitzades i amb diversos algorismes d’IA enfocats al diagnòstic. És referent en Medicina de Precisió i determinació de biomarcadors de l’Estat i fa més de 35.000 proves moleculars a l’any. La digitalització de les preparacions histològiques ha suposat un canvi radical en les biòpsies. “La Patologia Digital ens permet intercanviar casos i opinions de manera remota amb altres centres de l’ICS i començar a aplicar IA en la nostra pràctica assistencial”, afirma el Dr. Vicente Peg, cap d’Anatomia Patològica. “Les noves tecnologies, ser referents en seqüenciació de tumors sòlids i la introducció de la biòpsia líquida ens ajuden a garantir un diagnòstic i una medicina de precisió”.

El Servei de Bioquímica Clínica analitza milions de proves anuals per prevenir, diagnosticar, tractar i fer seguiment de diferents malalties. Engloba 18 processos on es desenvolupen un 70% de les proves de catàleg del servei en matèries que lideren com fàrmacs, lípids, reproducció assistida, metabolopaties, patologia hepàtica, líquids biològics extravasculars, biomarcadors d’Alzheimer i preeclàmpsia. Pacients oncològics, trasplantats o amb malalties minoritàries, entre d’altres, es beneficien de la seva tasca diària. En l’àmbit tecnològic encapçala la plataforma transversal de cromatografia per al monitoratge de fàrmacs, hormones i altres biomarcadors.

El Servei de Genètica Clínica i Molecular està format per la consulta de Genètica Clínica, la consulta d’Assessorament Genètic i el Laboratori de Genètica i és fonamental en el diagnòstic de les malalties rares: l’exactitud i la fiabilitat de les seves anàlisis és el resultat del treball tècnic d’un equip altament qualificat. El Laboratori de Genètica fa més de 9.000 proves anuals, algunes d’alta complexitat, com són els array de CGH, per detectar anomalies cromosòmiques d’alta resolució; els panells de NGS Next Generation Sequencing (NGS), que permeten determinar molts gens a la vegada associats a una única malaltia, i l’estudi d’exoma. El Laboratori de Genètica participa en el Programa d’Identificació Genètica de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme de la Generalitat des de 2016, i és un dels dos laboratoris de referència per al protocol de cribratge prenatal d’anomalies congènites a Catalunya, realitzant la determinació d’aneuploïdies fetals amb DNA fetal lliure circulant en sang materna.

Els Laboratoris d’Hematologia formen part del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia, una unió clínic-diagnòstica clau. Estan integrats al Core, que detecta en fins al 30% dels seus estudis patologies hematològiques en principi no detectades. Són referents en oncohematologia, citologia, citometria, genètica i biologia molecular hematològica, eritropatologia, hemostàsia i hemofília.

Els professionals del Servei d’Immunologia tenen un rol doble, com a professionals del laboratori i com a personal clínic. Vall d’Hebron és laboratori de referència per a altres centres de l’ICS en les proves complexes del sistema immunitari. També dissenya i millora proves i protocols per actualitzar els mètodes de diagnòstic i disposa d’una consulta externa d’immunologia clínica que dona suport a pacients afectats d’immunodeficiències de l’adult o de patologia immunològica complexa. “L’actualització contínua del nostre catàleg de proves avançades, dirigides als problemes de salut en què Vall d’Hebron és centre de referència, ens situa a l’avantguarda i facilita un diagnòstic i seguiment de gran precisió. Les immunodeficiències primàries i secundàries, les malalties immunomediades, les glomerulopaties complexes, el trasplantament d’òrgan sòlid i el monitoratge de la immunoteràpia són, entre d’altres, els nostres àmbits prioritaris”, comenta el Dr. Manuel Hernández, cap de Servei d’Immunologia.

El Servei de Microbiologia és un dels més avançats de l’Estat. Engloba les àrees de Bacteriologia i Micologia, Virologia, Biologia Molecular, Serologia, Salut Internacional i Parasitologia i la Unitat de Suport i Innovació. Compta amb un laboratori satèl·lit al Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron, amb un model assistencial únic a l’Estat per a la patologia importada i ITS. Desenvolupa una tasca fonamental de vigilància microbiològica i ambiental. Destaquen programes de vigilància com el programa SIVIC (Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya) i els programes multicèntrics de vigilància de bacte-ris causants d’infeccions immunoprevenibles. També és referent pel desenvolupament del codi sèpsia, pels programes de prevenció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària, la lluita enfront de la resistència als antimicrobians, la infecció osteoarticular, el cribratge poblacional de malalties de transmissió sexual, la detecció de genotips d’alt risc del virus del papil·loma humà, l’hepatitis i la SIDA, la tuberculosi i la patologia importada entre d’altres. “Hem experimentat una profunda transformació gràcies a la incorporació de noves tecnologies en el camp de l’espectrometria de masses, la seqüenciació genòmica, la robòtica, la digitalització d’imatges i la IA”, comenta la Dra. Nieves Larrosa, cap del servei de Microbiologia.