“Contes que curen” apropa la lectura a l'hospital infantil per millorar el benestar emocional dels pacients, famílies i professionals

Coincidint amb l’equinoci de primavera, que deixa enrere els mesos més foscos i freds, fa un grapat d’anys, el 1991, Suècia va decidir celebrar el Dia de la Narració Oral. Aquesta festa va enganxar petits i grans, i ara es celebra a tot arreu, també aquí, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on els contes serveixen per sortir de les habitacions i viatjar a l’altra punta del món. L’equip de “Contes que curen”, darrere el qual estan la Laura Asensio i Gisela Llimona, ha organitzat una marató de contes a l’Hospital de Dia d’Oncologia Pediàtrica. Durant les hores de visites i tractaments han enllaçat un conte amb un altre, històries de pirates, animalons que parlen, nens, nenes, dracs i fades que han transportat infants, pares, mares i cuidadors fora de la seva rutina.

Les paraules conte i curar comparteixen d’una manera metafòrica un propòsit similar. Si bé els contes no guareixen malalties, contribueixen a millorar el benestar emocional. “Amb les nostres històries, mirem d’alleugerir l’espera, rebaixar l’ansietat i obrir una escletxa de llum en situacions difícils”, explica Laura Asensio. Precisament, aquest any, el Dia de la Narració oral gira al voltant del concepte “llum a la foscor”, adient pels temps que corren.

“Contes que curen” va néixer l’octubre de 2024, després que Gisela Llimona visqués unes setmanes a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron acompanyant la seva filla durant el tractament d’una sèpsia. En aquest temps, va copsar que, si bé els infants hospitalitzats reben la visita de pallassos, mags o voluntaris per fer més amena l’estada, entre visites mèdiques, cures d’infermeria, medicació i proves diagnòstiques hi ha moltes estones per omplir. “Els contes són una magnífica alternativa a les pantalles: en gaudeixen tant els infants com els acompanyants i, a través de les històries, es crea una connexió molt especial”, apunta. La Laura Asensio havia fer de pallassa voluntària i juntes van endegar aquest projecte que, per ara, porta la lectura als pacients pediàtrics i els seus cuidadors, per crear refugis emocionals i reforçar vincles.

Fa una setmana, en una habitació compartida de les plantes d’hospitalització pediàtrica, en acabar d’explicar el conte del Pirata Malapata, la Laura Asensio va preguntar: “quina és la cosa més important per vosaltres?”. I es va fer la màgia quan el pacient més gran, de 14 anys, va respondre “passar temps amb la família”. Aleshores, l’altre pacient, un nen de 9 anys, també va apostar per la família; la seva mare per la salut, i el pare va recordar l’àvia. La tieta del noi adolescent va acabar compartint històries de casa i va emocionar tota l’habitació quan va dir que “a mi em falten el pare, la mare i un germà. I el meu cor està fet de trossets. A la família la portes al cor”.

Des de l’inici, el projecte es va plantejar no només per als pacients, sinó també per als cuidadors i el personal sanitari. Els contes abracen mares, pares i familiars, sovint immersos en una rutina d’incertesa i cansament. Incorporar-los a la història, fer-los personatges o simplement regalar-los una pausa converteix la narració en una eina relacional de gran valor.

En aquest context, la lectura esdevé molt més que un entreteniment. Té un paper emocional, social i fins i tot terapèutic, ajuda a identificar i expressar emocions, facilita la connexió amb els altres i ofereix un espai simbòlic des d’on entendre el que passa. Escoltar una història permet, encara que sigui durant una estoneta, sortir de la pròpia situació i mirar-la des d’una altra perspectiva.

Com la Matilda de Roald Dahl, aquestes dues narradores recorren els hospitals amb la seva biblioteca ambulant —una cadira de rodes transformada en llibreria— portant històries a Vall d’Hebron, Sant Pau, Sant Joan de Déu o Can Ruti. Allà on van, obren petites escletxes de llum.