Vall d’Hebron organitza l’assistència per àrees de coneixement per oferir la millor atenció als pacients abans, durant i després de l’ingrés

Transformar la manera de treballar per oferir als pacients la millor atenció i experiència abans, durant i després de l’ingrés. Això és el que està fent l’Hospital Universitari Vall d’Hebron des de fa cinc anys a través del desplegament d’un model que organitza l’assistència per àrees de coneixement i intensitat de cures infermeres. Cada àrea agrupa professionals de diferents serveis i unitats vinculats a un mateix problema de salut.

Així, Vall d’Hebron s’estructura en 35 àrees de coneixement (29 d’específiques i 6 de transversals), definides a partir de les especialitats mèdiques existents, el recorregut assistencial que fa un pacient quan té un problema de salut i els dispositius que hi intervenen. Aquesta organització permet millorar el procés d’atenció al pacient, ja que totes les decisions i actuacions clíniques es prenen de manera consensuada per equips multidisciplinaris experts que interactuen al voltant de la persona i la seva malaltia.

Per compartir les claus d’aquest model de gestió després de cinc anys de recorregut, Vall d’Hebron ha organitzat una Jornada que ha reunit més de 300 professionals i gestors d'hospitals de diferents punts de l'Estat, i ha comptat amb el suport d’Astrazeneca, Novartis i Sandoz.

Durant la Jornada, l’equip directiu de l’Hospital ha explicat els aspectes distintius del model, l’oportunitat que va suposar la pandèmia per començar a implementar-lo, les dificultats inherents a un canvi d’aquestes característiques i els requisits previs necessaris per abordar-lo en un hospital de més de 1.000 llits i 10.000 professionals.

També s’han presentat les experiències i els resultats d’algunes àrees de coneixement concretes: l'àrea d’atenció postquirúrgica, l'àrea del pacient fràgil traumàtic, l'àrea de trasplantament d'òrgan sòlid i les àrees pediàtriques. Com sigui que el desplegament de les diferents àrees s’ha anat fent de manera gradual i no totes es van posar en funcionament alhora, la comparativa d’alguns indicadors clínics registrats s’ha fet entre períodes diferents.

Bons resultats en salut dels pacients postoperats

L’Àrea de Coneixement d’Atenció Postquirúrgica de l’Hospital General és una de les que millor exemplifica la interdisciplinarietat del model Vall d’Hebron pel gran volum d’especialitats i col·lectius professionals que aglutina, i de les que més bons resultats en salut ha obtingut.

En aquesta Àrea s’integren una unitat de preingrés i quatre unitats d’hospitalització, on ingressen els pacients intervinguts pels serveis de Cirurgia General i Aparell Digestiu, Cirurgia Hepatobiliopancreàtica, Cirurgia Toràcica, Cirurgia Vascular, Urologia i Otorrinolaringologia. Dues figures clau s’afegeixen a l’equip: l’administratiu assistencial, que controla la gestió de llits i el flux de pacients, i el metge hospitalista, en aquest cas de Medicina Interna, que té una visió integral del pacient i afavoreix una detecció precoç de possibles complicacions. Treball Social, Fisioteràpia i Teràpia Ocupacional, i Atenció Ambulatòria i Territori, entre d’altres, completen l’engranatge d’aquesta Àrea.

Aquí, com en la resta de plantes d’hospitalització convencional, els pacients es classifiquen segons la complexitat i la intensitat de cures que necessiten. Aquesta distribució dels pacients en tres nivells d’hospitalització (aguda, intensificada i intermèdia) ha donat lloc a una millora significativa del temps infermera-pacient, aspecte crucial per garantir la seguretat del pacient i millorar la qualitat de l’atenció.

Quant als resultats en salut, la comparativa de les dades registrades en aquesta Àrea entre 2025 i 2018, quan encara no s’havia implementat el nou model assistencial, mostra una clara millora en l’estada mitjana, que passa de 8,2 a 6,5 dies -sense incrementar els reingressos urgents abans de 30 dies-, i en la mortalitat durant l'ingrés, que passa de l'1,5 % al 0,7 %. Un altre indicador que millora en aquest període és la infecció intrahospitalària, que passa del 3,9 % al 2,7 %.

Atenció integral al pacient fràgil traumàtic

L’Àrea de Coneixement del Pacient Fràgil Traumàtic compta amb un equip interdisciplinari integrat per metges i metgesses de diferents especialitats —traumatòlegs, anestesistes, internistes, rehabilitadors i geriatres—, així com infermeres, tècnics en cures auxiliars d’infermeria, fisioterapeutes, zeladors, farmacèutics, treballadores socials i personal administratiu.

Tots aquests professionals treballen de manera coordinada per oferir una resposta integral i holística a les necessitats dels pacients atesos en aquesta Àrea, habitualment d’edat avançada, amb múltiples comorbiditats i elevada complexitat, que requereixen una atenció proactiva i global, més enllà de la lesió aguda.

L’abordatge interdisciplinari i l’aplicació de protocols específics ha permès, per exemple, millorar els resultats assistencials dels pacients amb fractura de fèmur proximal. Així, l’any 2025 s’ha aconseguit intervenir un 73 % del total de pacients majors de 65 anys abans de 48 hores (437 d’un total de 598) i, alhora, disminuir les complicacions postoperatòries, com el deliri o la mortalitat.

Coneixement i pràctica clínica avançada en pacients trasplantats

L’Àrea de Coneixement de Trasplantament d’Òrgan Sòlid d’Adults compta amb una unitat d'hospitalització, on ingressen els pacients trasplantats de ronyó, pulmó i fetge. L'Àrea està integrada per equips multidisciplinaris de professionals de les especialitats de Cirurgia Toràcica, Cirurgia General, Hepatologia, Nefrologia, Pneumologia i Urologia, així com infermeres, tècnics en cures auxiliars d'infermeria, zeladors, treballadores socials, nutricionistes, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i altres professionals i dispositius implicats, com ara Atenció Ambulatòria i Territori.

En aquesta Àrea, a diferència dels models tradicionals, tots els pacients trasplantats de qualsevol d’aquest tres òrgans ingressen en una mateixa planta i s'agrupen en funció de la intensitat de cures infermeres que necessiten. Això permet una optimització dels recursos i una alta especialització en l’atenció d'aquests pacients que, tot i rebre òrgans diferents, tenen característiques i necessitats comunes.

Aquest canvi ha representat una millora significativa en l’atenció al pacient des del moment en què rep la trucada el dia del trasplantament i ingressa sense necessitat de passar per urgències, fins a la reducció dels dies d’estada al centre i l’abordatge integral que rep perquè la seva recuperació, benestar i qualitat de vida siguin el més satisfactòries possible.

Aquí la figura de la infermera de pràctica avançada, en aquest cas de trasplantament renal, aporta valor, expertesa i continuïtat assistencial al pacient, ja que l’acompanya des de la seva entrada en llista d'espera fins al seu seguiment com a pacient crònic complex, un cop trasplantat.

Pel que fa als resultats en salut, la comparativa de les dades registrades en aquesta Àrea entre 2025 i 2022 mostra una millora en l’estada mitjana, que passa de 14 a 12,7 dies -mantenint estable el percentatge de reingressos urgents abans de 30 dies-, i en la mortalitat durant l'ingrés, que disminueix de l'1,4 % al 0,4 %. Altres indicadors que mostren una tendència de millora significativa són el percentatge d'episodis amb dolor no prou controlat, que passen del 49 % al 26 %, i els episodis amb úlceres per pressió, que passen del 2,6 % al 0,8 %.

Acompanyament als adolescents amb patologies cròniques

L’Hospital Infantil s’organitza en 6 àrees de coneixement pròpies: Nounats, Atenció Postquirúrgica, Especialitats Pediàtriques, Oncohematologia, Sistema Renal i Trasplantament d’Òrgan Sòlid, a més de  les àrees transversals compartides amb l’atenció als pacients adults: Crítics, Diagnòstic per la Imatge, Urgències, Laboratoris Clínics, Tractament i Quirúrgica.

Dos programes transversals multidisciplinaris vinculats a aquestes àrees exemplifiquen l’experiència del model Vall d’Hebron en l’àmbit pediàtric en coordinació amb l’àmbit d’adults. D’una banda, el Som-hi!, el Programa de Transició de l’Adolescència a l’Edat Adulta que empodera els adolescents a assumir la responsabilitat de les seves patologies cròniques i garanteix la continuïtat assistencial durant el canvi d’uns dispositius centrats en l’infant i la família a uns altres orientats a l’adult. L’objectiu és la millora del pronòstic, de l’adherència al tractament i a les visites, i del benestar biopsicosocial d’aquests pacients.

D’altra banda, la consulta oncològica creada per tractar de forma específica i integral els tumors propis d’adolescents i joves adults, que presenten un diagnòstic, un abordatge i un pronòstic diferent als adults o als infants. Aquesta consulta suma l’experiència i el coneixement dels serveis d’Oncologia Pediàtrica i Oncologia Mèdica per atendre pacients amb tumors sòlids (principalment sarcomes i tumors cerebrals) dels 15 als 25 anys, però també casos d’adults amb tumors pediàtrics. Gràcies al suport d’Afanoc, també disposa d’una psicooncòloga, una neuropsicòloga i un treballador social sanitari. Completen l’equip infermeres de pràctica avançada d’Oncologia Mèdica i Pediàtrica, i professionals d’Oncologia Radioteràpica i d’especialitats quirúrgiques pediàtriques i d'adults. Es tracta d’un model d’atenció que ja existia a altres països europeus, però que és pioner a l'Estat.

Models organitzatius diversos

La Jornada també ha comptat amb la participació de Carmen Martínez de Pancorbo, directora gerent de l’Hospital 12 de Octubre; Adrià Comella, director gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; María Luz Marqués, directora gerent de l’Hospital Universitario de Cruces; i Mercedes Villegas, directora d’infermeria de l’Hospital Universitario Virgen de las Nieves, que han ofert la visió d’altres models organitzatius.