Vall d'Hebron posa el càncer d'ovari al radar per garantir un diagnòstic a temps i una cirurgia amb èxit

Per cada càncer d’ovari es diagnostiquen prop de deu tumors de mama. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), aquest any 3.767 dones rebran un diagnòstic de càncer d’ovari i 38.318 de càncer de mama a l’Estat. Aquestes dades, però, es capgiren quan es posa el focus en la supervivència. El càncer d’ovari és relativament poc freqüent però molt més agressiu. De tots els tumors ginecològics és el que provoca més morts entre les dones, perquè en tres de cada quatre casos, la malaltia es detecta tard.

La mort ara fa un any de l’actriu Verònica Echegui als 42 anys, guanyadora d’un premi Goya, va posar la mirada sobre una malaltia que sol passar desapercebuda fins que està en fases avançades. "Els símptomes són molt inespecífics, com inflor abdominal, dolor pelvià o ganes freqüents d'orinar, i moltes dones arriben a la consulta quan la malaltia ja s'ha estès per l'abdomen", assenyala el Dr. el Dr. José Luis Sánchez, ginecòleg de la Unitat de Ginecologia Oncològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). "El principal problema és que no disposem de cap programa de cribratge eficaç ni d'una prova que permeti detectar-lo precoçment", explica. Tot i que la supervivència global se situa al voltant del 50%, el Dr. José Luis Sánchez destaca que quan el tumor es detecta en fases inicials, supera el 90%. “És important aprendre a detectar els símptomes i que els professionals de la salut el tinguin en el radar”, apunta. 

La cirurgia és el pilar del tractament del càncer d’ovari i ha de ser realitzada per un equip de cirurgians especialitzats en ginecologia oncològica després de la valoració d’un comitè multidisciplinari especialitzat. L'objectiu és aconseguir una citorreducció completa, és a dir, eliminar tot el tumor visible abans de complementar el tractament amb quimioteràpia i, en alguns casos, amb teràpies dirigides. "Aconseguir que no quedi malaltia residual es correlaciona directament amb una millor supervivència”, apunta el Dr. José Luis Sánchez.

Aquestes operacions són altament complexes i sovint requereixen reseccions de diferents òrgans afectats per la malaltia. Per aquest motiu, és important que les pacients siguin tractades en centres amb equips altament especialitzats. Vall d'Hebron és un dels centres de referència en càncer ginecològic de l'Estat. El Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el primer i únic centre de l'Estat acreditat com a centre d’excel·lència en recuperació intensificada en tres procediments quirúrgics ginecològics, dos dels quals relacionats amb càncer d’ovari, la cirurgia de carcinomatosi associada al càncer d’ovari avançat i la cirurgia ginecològica , que tracta càncer d’ovari inicial. Aquestes acreditacions, atorgades pel Grup Espanyol de Rehabilitació Multimodal (GERM), se sumen a la certificació internacional ERAS (Enhanced Recovery After Surgery) que ja tenia l’hospital, i consoliden Vall d’Hebron com a referent nacional i internacional en l’aplicació de protocols avançats per millorar la recuperació de les pacients després d’una intervenció quirúrgica.

"La primera cirurgia és determinant i pot marcar el pronòstic de la pacient. Per això és tan important derivar-les des del primer moment a centres amb experiència", remarca el Dr. José Luis Sánchez. “Moltes dones arriban a la consulta quan la malaltia está avançada i ha invait altres zones de l’abdomen”, matisa. No totes les pacients, però, poden ser operades d'entrada. L'edat, l'estat general, les malalties associades o l'extensió del tumor obliguen a individualitzar cada cas. Quan una cirurgia inicial no permet eliminar tota la malaltia, primer s'administra quimioteràpia i després es planteja la intervenció.

La medicina personalitzada obre noves oportunitats
A més de la cirurgia, el tractament del càncer d'ovari ha experimentat un canvi important en els darrers anys gràcies a la medicina personalitzada. Aproximadament la meitat de les pacients presenten alteracions en els mecanismes de reparació de l'ADN i poden beneficiar-se dels inhibidors de PARP, uns fàrmacs que dificulten que les cèl·lules tumorals reparin el seu ADN i en retarden la recaiguda. "Hem vist que aquests tractaments poden reduir aproximadament un 40% el risc de recaiguda en les pacients que se'n poden beneficiar", explica el Dr. José Luis Sánchez.
L'anàlisi molecular del tumor permet identificar quines dones són candidates a aquestes teràpies dirigides, un exemple de com el tractament és cada vegada més personalitzat.

La detecció precoç continua sent el gran repte
L'edat és el principal factor de risc del càncer d'ovari, amb una incidència màxima entre els 50 i els 75 anys. Però casos com el de Verònica Echegui, Sara Carbonero o Kate Middelton han posat el focus en els casos en gent jove. Al voltant del 20% dels casos tenen un origen hereditari i s'associen principalment a mutacions dels gens BRCA1 i BRCA2, quan és així hi ha tècniques de vigilància. També hi influeixen alguns factors hormonals i reproductius, mentre que l'ús d'anticonceptius orals s'ha associat a una reducció del risc.

Malgrat els avenços terapèutics, la detecció precoç continua sent el gran repte. Ara per ara, no existeix cap prova eficaç per cribrar la població general i només les dones amb alt risc genètic segueixen programes específics de vigilància. Per aquest motiu, les societats científiques i les associacions de pacients reclamen continuar impulsant la recerca per desenvolupar nous mètodes de diagnòstic precoç i tractaments més eficaços que permetin millorar encara més la supervivència de les dones amb aquesta malaltia.