Vall d’Hebron commemora una dècada de recorregut en l’atenció a les víctimes d’incidents de seguretat relacionats amb l’assistència sanitària

El divendres 21 de novembre, l’Hospital Universitari Vall d'Hebron ha organitzat la 1a Jornada de Comunicació Oberta d’Incidents de Seguretat del Pacient. L'objectiu d’aquesta trobada ha estat crear un espai de debat i d’aprenentatge col·lectiu per promoure una actitud positiva envers les polítiques de seguretat i organitzatives, que no només busquen evitar els incidents de seguretat i minimitzar-ne la repercussió, sinó també oferir suport i acompanyament a les primeres, segones i terceres víctimes.

Durant la Jornada s’ha fet un repàs de l'evolució de l'abordatge de la comunicació d'esdeveniments adversos i la seva repercussió en pacients, professionals i organització; s’ha presentat el model interdisciplinari que du a terme la Subcomissió de primeres, segones i terceres víctimes de Vall d’Hebron; i s’han donat a conèixer experiències de comunicació oberta en altres hospitals de Catalunya.

La Dra. Soledad Romea, directora de Qualitat, Processos i Innovació, ha donat la benvinguda als assistents explicant que la Jornada ha estat una iniciativa de la Subcomissió de primeres, segones i terceres víctimes per commemorar els deu anys de recorregut de Vall d’Hebron en l’atenció a les víctimes d’incidents de seguretat i els sis anys del protocol de comunicació oberta. “Aquest recorregut ens convida a mirar enrere amb rigor, reconèixer el treball fet, posar en valor l’abordatge multidisciplinari, compartir experiències i projectar un futur basat en la transparència, la responsabilitat i l’aprenentatge” ha reflexionat.

La Dra. Romea també ha recordat que Vall d’Hebron promou una cultura de seguretat no punitiva i centrada en l’aprenentatge. Per això, els incidents notificats es gestionen activament en sessions multidisciplinàries i amb mesures per mitigar l’impacte en pacients, professionals i institució. “Millorem estàndards, procediments i processos amb equips multidisciplinaris, estandarditzem la pràctica clínica basada en l’evidència i gestionem desviacions per evitar deterioraments. En aquest context, la comunicació oberta és essencial”, ha exposat.

Model de seguretat del pacient basat en la comunicació oberta

La primera taula rodona del dia s’ha centrat en la història de la implementació de la comunicació oberta a Vall d’Hebron. Moderada per Sara Guila Fidel, psicòloga clínica, ha comptat amb la participació de la Dra. Roser Anglès, directora assistencial d’hospitals de l’Institut Català de la Salut; el Dr. Jordi Giralt, facultatiu del Servei d’Oncologia Radioteràpica; Inés Bravo, cap de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals; i Chelo Álvarez, infermera adjunta de la Direcció d'Infermeria.

Els ponents han recordat que Vall d’Hebron va ser pioner en crear un nou model de seguretat del pacient basat en la comunicació oberta. I tot i que els inicis no van ser fàcils, l’objectiu estava clar. S’havia d’innovar cap a una nova cultura de seguretat del pacient basada en la transparència, la proactivitat, la confiança i l’empatia amb el pacient, el suport als professionals implicats, la reparació del dany i l’aprenentatge organitzatiu.

Amb aquesta mirada, l’any 2016 es crea la Subcomissió de segones víctimes en el marc de la Comissió de Seguretat del Pacient, que ha anat evolucionant amb els anys cap a la Subcomissió de primeres, segones i terceres víctimes que es constitueix el 2023. L’objectiu d’aquesta Subcomissió interdisciplinària és donar suport psicoemocional als professionals implicats és un esdeveniment advers, definir circuits i protocols d’actuació, i promoure activitats formatives.

“Hem perdut la por a informar d’un esdeveniment advers al pacient i la seva família i hem passat a establir-hi una relació de confiança. Això ens ha permès millorar  el procés assistencial i l’experiència del pacient i el seu entorn. El sistema és increïble però no infal·lible, per això és tan important donar-li robustesa i acompanyar les víctimes d’un esdeveniment advers en un clima de confiança allunyat de qualsevol connotació punitiva”, ha reflexionat el Dr. Giralt.

En aquest context, la formació i la informació són fonamentals perquè tots els professionals coneguin que hi ha mecanismes d’ajut i suport. Aquí la figura dels referents de seguretat de l’Hospital hi juga un paper fonamental, també per introduir pacients i familiars en aquest aprenentatge.

Tot seguit, els assistents han participat en una dinàmica de sensibilització a càrrec de Júlia Salvador, supervisora d’infermeria de la Unitat de Seguretat del Pacient. El visionat d’un incident de seguretat simulat ha permès parlar de la comunicació al pacient i la família, del suport als professionals implicats en l’incident, o de la gestió de la reputació i la imatge pública de la institució.

Comunicació clara, sincera, concreta i presencial

La segona taula rodona del dia ha aprofundit en l’abordatge interdisciplinari de la comunicació oberta que es promou des de la Subcomissió de primeres, segones i terceres víctimes de Vall d’Hebron. Moderada per Chelo Álvarez, infermera adjunta de la Direcció d'Infermeria, ha comptat amb la participació del Dr. Jordi Giralt, facultatiu del Servei d’Oncologia Radioteràpica; Marta Aguayo, cap de la Unitat de Procediments d’Atenció Ciutadana; el Dr. Alfons Ayora, facultatiu adjunt a la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals; Sara Guila Fidel, psicòloga clínica del Servei de Psiquiatria; Xavier Castellà, cap de la Unitat d'Assumptes Jurídics; Jose Andrés Rodríguez, cap de Premsa; i Júlia Salvador, supervisora d’infermeria de la Unitat de Seguretat del Pacient.

Aquest abordatge interdisciplinari es basa en el model de comunicació ASSIST. Es tracta d’un model de comunicació clara, sincera, concreta i presencial que s’estructura en sis fases: el reconeixement, les disculpes, el relat, la informació, el suport i les solucions, i el full de ruta. En aquest engranatge cadascú hi té un paper clau.

L’equip assistencial és l’encarregat de comunicar a la primera víctima –el pacient i el seu entorn– aquell esdeveniment advers que li ha provocat un dany. Aquesta comunicació s’ha de fer al més aviat possible, en un lloc tranquil, amb escolta activa i comunicació clara d’acord amb el model ASSIST. També l’equip d’atenció ciutadana ofereix suport emocional, informatiu i pràctic al pacient i la família.

L’equip de prevenció de riscos laborals se centra en la segona víctima, ja que té cura del treballador i, si és el cas, s’encarrega de tramitar la incapacitat temporal a través de la mútua d’empresa. També intervé l’equip de suport psicològic, que ajuda el professional a superar aquest tràngol i a trobar mecanismes perquè no es torni a produir. Aquesta valoració psicològica garanteix la confidencialitat i la no culpabilització del professional, i es planteja com una oportunitat d’aprenentatge.

L’equip legal ofereix assistència jurídica i d’altres tipus al professional i a la institució sobre possibles danys produïts a la ciutadania que poden generar una reclamació administrativa, patrimonial o davant del col·legi professional, una inspecció sanitària, un petició del síndic de greuges o un procediment judicial, entre d’altres.

L’equip de comunicació té la tasca de protegir i mantenir la reputació del centre i dels professionals que hi treballen davant d’un incident de seguretat que tingui ressò als mitjans de comunicació. La gestió de la tercera víctima segueix els mateixos valors de les primeres i segones víctimes.

Finalment, l’equip de seguretat del pacient vetlla pel desplegament del protocol de comunicació oberta a l’Hospital, i impulsa la formació en seguretat del pacient i en comunicació oberta d’esdeveniments adversos a tots els professionals i comandaments assistencials de les diferents àrees de coneixement.

Per tancar la Jornada, a la darrera taula rodona del dia, moderada pel Dr. Cristopher Mazo, coordinador de la Unitat de Seguretat de Pacients, la responsable de Qualitat de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Angélica Pocino, ha compartit amb els assistents l’experiència de gestió d’esdeveniments adversos i el desplegament de la comunicació oberta en aquest centre.