Vall d’Hebron ha tractat més de 2.500 pacients amb pneumònia per COVID-19 durant la pandèmia

Els símptomes de la pneumònia solen ser febre alta, tos, amb expectoració o sense, i molts cops dolor al tòrax, que pot augmentar amb els moviments respiratoris. En la persona prèviament sana constitueix una malaltia de gravetat lleu o moderada, susceptible fins i tot de tractament domiciliari o ambulatori, però en pacients amb patologia prèvia és generalment greu. El criteri de fer un tractament hospitalari o ambulatori depèn de l’estimació de les circumstàncies de risc que es puguin presentar.

En l’actual context de pandèmia, Vall d’Hebron ha tractat durant aquest any més de 2.500 pacients amb pneumònia per COVID-19. Hem de tenir en compte, a més, que en els casos més greus, si el pacient requereix suport ventilatori ha de ser ingressat a l’UCI. “La nostra tasca”, explica el Dr. Jaume Joan Ferrer, cap del Servei de Pneumologia, “quant a la hospitalització convencional se centra en el suport respiratori no invasiu. Tenim pacients que es troben en una unitat de semiintensius - que durant aquesta pandèmia gestionem des del Servei de Pneumologia – on fem el maneig del suport respiratori per aquells pacients que no tenen prou amb el tractament d’oxigen convencional”. El Dr. Jaume Joan Ferrer explica que, a banda de l’important problema de la insuficiència respiratòria dels pacients amb pneumònia per COVID-19, “ens hem trobat que amb la malaltia del COVID-19 a més es donen altres problemes, com de coagulació, digestius, neurològics o renals, entre d’altres”.

Quan els pacients desenvolupen insuficiència respiratòria, han de ser derivats a l’UCI. Allà ens trobem principalment amb dos grans grups de pacients amb pneumònia, la deguda als virus de la grip o la COVID-19, i la bacteriana, causada principalment per pneumococ. Les bacterianes van lligades a un quadre de xoc sèptic, per la qual cosa l’abordatge sol ser més complex. En aquests casos el tractament antibiòtic és un pilar, a banda del tractament de suport respiratori i circulatori. “En el cas de les virals”, explica el Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva del Hospital Universitari Vall d’Hebron, “gairebé tot el tractament que reben els pacients és de suport i monitorització. Si s’agreuja la pneumònia, pot fer falta intubar al pacient i, en els casos més greus, es pot arribar a requerir l’ús de l’ECMO (Oxigenació amb membrana extracorpòria)”.

Malgrat les dificultats derivades de l’actual situació de pandèmia, els professionals segueixen fent front a aquesta infecció del teixit pulmonar tant freqüent (350.000 casos/any a Espanya),  que continua sent una causa significativa de mortalitat en la població general. En aquest sentit, cal destacar que des del Servei de Pneumologia de Vall d’Hebron tenen oberta una consulta on controlen els pacients que ja han passat per l’Hospital amb pneumònia per COVID-19 per poder avaluar les seqüeles. La més freqüent és un tipus de pneumònia residual que s’anomena pneumònia organitzada.