El Servei Psiquiatria de Vall d’Hebron compleix 25 anys, en els quals reinventa l’atenció a la salut mental i es consolida com a referent

En 25 anys, l’atenció a la salut mental a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha fet un salt de segle literal. Abans de l’any 2000, no disposava de Servei de Psiquiatria i a hores d'ara porta més de 100.000 urgències ateses, més de 400.000 consultes ambulatòries i ha arribat a hospitalitzar més de 19.000 persones . F25 anys, els casos que requerien una atenció psiquiàtrica urgent es dirigien a l’IMPU, (Institut Municipal de Psiquiatria d’Urgències). Aquest centre situat al carrer Germans Desvalls, entre la frontera d’Horta i Nou Barris, tenia capacitat per ingressar 90 pacients aguts. Vall d’Hebron tampoc comptava amb consultes externes ni residents en aquesta especialitat. I els pocs psiquiatres que hi treballaven visitaven pacients en el marc de la interconsulta hospitalària. En el cas de l’Hospital Infantil, atenien alguns casos d’ingrés amb trastorn de conducta alimentària que eren hospitalitzats barrejats amb altres patologies. Però l’any 2000 el panorama canvia. Es reorganitzen els serveis de salut mental municipal. Les urgències s’han d’atendre en un hospital i es crea el Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron.  

El tancament de l’IMPU i la consolidació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a referent de psiquiatria al districte Nord és part d’un canvi estructural. Es passa d’un model municipal comunitari amb urgències, a un model combinat on grans hospitals assumeixen el tractament de la salut mental, amb especialització, hospitalització i coordinació. Per crear el Servei de Psiquiatria, Vall d’Hebron fitxa al Dr. Miquel Casas, amb trajectòria a l’Hospital de Sant Pau. L’acompanyen tres joves que havien fet la residència amb ell: el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, provinent de Sant Pau; el Dr. Paco Collazos, del Gregorio Marañon, i Carlos Roncero, del Pere Mata. L’equip es completa amb un grup de professionals multidisciplinari amb infermeres, psicòlegs i Treball Social, en el qual està l’actual supervisora del Servei de Psiquiatria, Merche Rodríguez, i que cada any té quatre facultatius, dues infermeres i tres psicòlegs fent la residència. Es genera a l’any 2025 una Unitat Integrada de Psiquiatria d’Adults conjuntament amb l’Hospital de Sant Rafael de les Germanes Hospitalàries, aliança que s’ha intensificat al llarg d’aquests 25 anys.  

El Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, que va agafar el relleu com a cap de Psiquiatria el 2016, explica amb sentit de l’humor que “a Vall d’Hebron els espais es transformen, com l’energia”. Les consultes es van crear a l’Antiga Escola d’Infermeria i a l’Hospital de San Rafael es van obrir 24 llits d’hospitalització que amb els anys s’han ampliat fins als 52 actuals. 

 L’any 2005 s’habiliten dos boxes per urgències psiquiàtriques i per ingressos d’aguts, que requereixen una estància curta, es faciliten vuit llits d’una ala de la planta de Malalties Infeccioses. “Aleshores, alguns trastorns mentals es relacionaven amb infeccions”, apunta el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga. El 2023, Vall d’Hebron posa en marxa de la planta d’hospitalització de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència amb vuit llits, que permet atendre a Barcelona tots els infants i joves que necessiten ingrés per un trastorn mental. En un moment en què la salut mental interpel·la amb força la societat, aquets dispositiu ofereix atenció especialitzada a infants i adolescents les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. “Garantim una atenció de qualitat en un entorn segur i pensat per acompanyar emocionalment els pacients”, explica Merche Rodríguez, supervisora d’infermeria del Servei de Psiquiatria. L’espai incorpora recursos innovadors com una zona de distensió emocional amb realitat virtual immersiva per treballar la regulació emocional, i l’Espai Blau, una sala de contenció zero per afavorir la calma en situacions d’angoixa i evitar la contenció física. L’equip compta a més amb un servei d’hospitalització a domicili perquè els pacients puguin ser atesos en el seu entorn.  

La depressió i ansietat, els trastorns més freqüents

Tot i que la depressió i l’ansietat segueixen sent el gruix de les patologies que s’atenen a Vall d’Hebron, el diagnòstic, l’abordatge i sobretot la percepció que la societat té sobre la salut mental ha canviat de cap a cap. En 25 anys, la salut mental ha viscut una transformació profunda en la manera d’identificar, tractar i entendre els trastorns. Les classificacions internacionals que fan servir els professionals s’han actualitzat amb criteris més precisos i han permès detectar problemes a edats més joves, en un context de major sensibilització social. “Grans esportistes com Ricky Rubio, Andrés Iniesta o Simone Biles, i comunicadors com Andreu Buenafuente han trencat tabús sobre salut mental, visibilitzant la depressió, l’ansietat o el burnout, i normalitzant l’ajuda professional, mostrant així que la salut mental és tan important com la salut física i animant a altres persones a parlar-ne”, destaca Merche Rodríguez.  

El debat públic ha contribuït a reduir l’estigma. Les campanyes de conscienciació i l’ampliació dels recursos han inclòs la salut mental en el centre de l’agenda sanitària. La telemedicina i les aplicacions de seguiment faciliten l’accés a l’atenció i els avenços en neurociència aprofundeixen en la comprensió dels circuits cerebrals implicats. Un estudi recent publicat la revista ‘Nature’, en el qual ha participat el grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Cibersam, assenyala que 14 trastorns comparteixen variants genètiques de risc i obre la porta a repensar la classificació dels trastorns. Hi ha un parentesc genètic entre autisme i trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH); entre esquizofrènia i trastorn bipolar, o entre ansietat, depressió i estres posttraumàtic.  

La pràctica clínica també ha evolucionat. Han aparegut antidepressius i antipsicòtics amb menys efectes adversos, s’han consolidat les teràpies psicològiques basades en l’evidència i ha pres força un model d’atenció multidisciplinari que combina medicació, psicoteràpia i suport comunitari. “Avui tenim teràpies per tractar una depressió en una o dues setmanes; mantenim a ratlla l’esquizofrènia amb dues injeccions l’any, i tenim eines d’intel·ligència artificial que permeten identificar patrons de risc d’Alzheimer o depressió a partir de la veu en una entrevista de 3 minuts”, apunta el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga.

Un equip multidisciplinari de 130 persones

Dels quatre psiquiatres que van arrencar el servei l’any 2001 s’ha passat a un equip multidisciplinari de 130 professionals amb un grup de recerca que funciona des de 2005, suma més de 500 publicacions científiques i és el quart grup més prolífic del Cibersam, la xarxa col·laborativa estatal, creada per l’Institut Carles III, que agrupa líders en psiquiatria i neurociències per investigar trastorns de salut mental. De la trajectòria del servei, el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga destaca que han estat pioners en abordar la patologia dual, que integra les addiccions i els trastorns mentals, o en desplegar el programa de psiquiatria transcultural. “Els nostres inicis coincideixen amb l’arribada d’una onada migratòria important, provinent sobretot d’Àfrica i Amèrica Llatina, i això ens va obligar a entendre que, tot i compartir la mateixa, els trastorns mentals s’expressen de manera diferent”, explica. En funció de l’origen sociocultural, els símptomes poden ser diferents, en les persones d’origen marroquí que pateixen depressió, el cansament extrem substitueix la tristesa i les xarxes de tràfic poden utilitzar rituals simbòlics per reforçar el control psicològic sobre les dones. “Si no entens aquest marc cultural, no pots fer un bon diagnòstic ni acompanyar”, diu. En aquest període, la infermeria també s’ha especialitzat. “El servei disposa d’infermeria d’interconsulta en salut mental, professionals formats en aquest àmbit, infermeres de recerca del VHIR, docència universitària i inici de projectes de doctorat”, assenyala Merche Rodríguez.

El Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga també assenyala que molts trastorns mentals funcionen com moltes malalties autoimmunes en les quals influeix l’aspecte inflamatori i es tracten amb immunomoduladors. I destaca els programes de prevenció que tenen en marxa, en suïcidi, per exemple. Tot i que hi ha factors genètics que poden predisposar a patir un trastorn mental, l’ambient que acompanya la persona, una agressió sexual, el bullying o l’abús de tòxics deixa una ferida al cervell que pot elevar el risc de tenir una pitjor salut mental. “Estem veient que tota la franja d’adolescència és on està havent-hi més impacte i nosaltres saben que més del 70% dels trastorns mental s'originen durant la infantesa i adolescència per això és tan important que posem l’accent per fer una bona prevenció en termes de salut”, comparteix.

Més diagnòstics d’autisme i TDAH 
Sobre si es diagnostica més o la salut mental és pitjor, el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga explica que tenim més coneixement i recursos. “Hi ha casos de TDAH que ara diagnostiquem a l’edat adulta, que estaven, però han passat inadvertits”, diu. “Però si parlem d’infants, hi ha factors com la prematuritat, que ha crescut un 10%, o l’augment de l’edat en la qual es tenen fills que incideixen el risc de tenir autisme o TDAH”, afegeix.  

Així mateix, l’apertura del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de drogodependències Vall d’Hebron el 2006 va acabar amb els casos de contagi d’hepatitis C entre la població drogodependent.  

Tot plegat ha consolidat una manera d’entendre la salut mental més complexa i més precisa, que ja no es limita a posar nom als símptomes, sinó que integra biologia, experiències vitals i entorn social. Un enfocament que ha transformat la pràctica clínica i que explica com, en només 25 anys, la psiquiatria ha passat de ser un servei absent a convertir-se en una de les columnes assistencials de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.