VHIO presenta a ASCO nous avenços que consoliden la medicina de precisió en càncer de pròstata metastàtic

El Grup de Càncer de Pròstata del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha participat en dos dels estudis que es presenten avui al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) i que aporten nous avenços en medicina de precisió per a pacients amb càncer de pròstata metastàtic, reforçant la importància de la caracterització molecular dels tumors per personalitzar el tractament.

Els resultats dels estudis TALAPRO-3 i ZZFIRST mostren que la combinació de l’inhibidor d’andrògens enzalutamida i l’inhibidor de PARP talazoparib pot millorar la resposta antitumoral en determinats subgrups de pacients amb càncer de pròstata avançat.

La incidència anual del càncer de pròstata el 2022 va ser d’1,47 milions de nous casos a escala mundial, segons dades de GLOBOCAN, i les projeccions indiquen que aquesta xifra es duplicarà fins a arribar aproximadament als 2,9 milions de casos l’any 2040. Tot i que la majoria dels casos es detecten com a tumors localitzats, un 10% ja presenten metàstasis a distància en el moment del diagnòstic, i aquests casos representen més del 50% de la mortalitat associada a aquesta malaltia. “Malgrat que els pacients amb malaltia metastàtica responen inicialment al tractament hormonal, el tumor acaba adaptant-se i tornant a créixer. Per això, és fonamental investigar els mecanismes biològics que permeten al tumor desenvolupar resistència al tractament hormonal i identificar noves estratègies terapèutiques capaces de retardar o evitar aquest procés”, explica el Dr. Joaquin Mateo, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer de Pròstata del VHIO.

Assaig clínic acadèmic que investiga l’evolució del tumor al llarg del temps

El Dr. Joaquin Mateo ha presentat avui els resultats de l’assaig clínic acadèmic de fase 2 ZZFIRST, que avalua l’eficàcia de la combinació d’enzalutamida i talazoparib en càncer de pròstata metastàtic hormonosensible. L’assaig incloïa també l’estudi de les adaptacions del tumor per fer-se resistent a la teràpia hormonal, el que es coneix com a resistència a la castració.

L’assaig clínic va incloure 54 pacients: 37 van ser tractats amb enzalutamida i talazoparib i 17 amb enzalutamida sola. Els pacients tractats amb la combinació experimental van assolir una supervivència lliure de progressió radiogràfica, és a dir, el temps que passa des de l’inici del tractament fins que la progressió del tumor es detecta en proves d’imatge, de 45,3 mesos, enfront dels 31,1 mesos dels pacients tractats amb enzalutamida en monoteràpia. A més, el temps fins a la progressió del PSA, biomarcador del càncer de pròstata en sang, i fins al desenvolupament de resistència a la castració també va ser més prolongat en els pacients tractats amb la nova combinació.

En aquest assaig acadèmic, l’equip investigador va analitzar els canvis adaptatius del tumor mitjançant biòpsies tumorals obtingudes a l’inici de l’estudi i durant el tractament. “Observant els canvis en les cèl·lules tumorals durant les primeres setmanes de tractament, podem preveure com el tumor intentarà fer-se resistent al fàrmac i dissenyar estratègies terapèutiques més precises”, explica el Dr. Joaquin Mateo. “En concret, la combinació amb inhibidors de PARP està indicada per a pacients que presenten determinats perfils de mutacions en els gens de reparació de l’ADN”.

L’assaig ZZFIRST, liderat pel Dr. Joaquin Mateo i promogut per MedSir, ha comptat amb finançament extern de Pfizer, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i el Departament de Defensa (DoD) dels Estats Units.

Nova opció de tractament en pacients amb càncer de pròstata metastàtic amb alteracions en els gens de reparació de l’ADN

El Dr. Joaquin Mateo del VHIO, ha participat en l’assaig clínic fase 3 TALAPRO-3, els resultats del qual presenta avui a l’ASCO el Dr. Neeraj Agarwal, del Huntsman Cancer Institute (HCI) de la Universitat d’Utah (EUA), i que es publiquen simultàniament a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM).

L’assaig clínic TALAPRO-3 avalua l’eficàcia de la mateixa combinació de fàrmacs, enzalutamida i talazoparib, en pacients amb càncer de pròstata metastàtic sensible a la teràpia hormonal i que presenten alteracions en gens de reparació per recombinació homòloga (HRR). Aquestes alteracions es troben entre el 20 i el 25% dels càncers de pròstata metastàtics i s’associen a una malaltia més agressiva i amb pitjor pronòstic.

La funció d’aquests gens és reparar els danys en l’ADN de les cèl·lules. Quan no funcionen correctament, les cèl·lules tumorals perden aquesta capacitat de reparació i es desestabilitzen. Aquesta vulnerabilitat es pot aprofitar terapèuticament amb fàrmacs com els inhibidors de PARP, que bloquegen altres vies de reparació i indueixen la mort de les cèl·lules tumorals. És el que es coneix com a letalitat sintètica.

En l’assaig hi van participar 599 pacients: la meitat van rebre enzalutamida i talazoparib, i l’altra meitat enzalutamida més placebo. En els pacients tractats amb la combinació experimental es va reduir en un 52% el risc de progressió de la malaltia o mort. La mediana de supervivència lliure de progressió radiogràfica no es va assolir en el braç experimental, enfront dels 45,8 mesos del braç control. També es va observar una millora en la supervivència global, tot i que encara no és estadísticament significativa. Els efectes adversos de la combinació experimental van ser manejables.

“En conclusió”, explica el Dr. Joaquin Mateo, “aquests resultats donen suport a l’ús de talazoparib més enzalutamida com una potencial opció terapèutica per a pacients amb càncer de pròstata metastàtic hormonosensible amb alteracions en els gens HRR. A més, posen de manifest la importància d’identificar els pacients els tumors dels quals presenten aquest tipus de mutacions; per això, és molt important dotar els nostres sistemes assistencials d’accés als tests genòmics per a tots els pacients amb càncer de pròstata metastàtic”.

Noves oportunitats terapèutiques gràcies al desenvolupament de la medicina personalitzada

L’evolució de la recerca clínica amb inhibidors de PARP ha transformat l’abordatge del càncer de pròstata metastàtic i ha consolidat la medicina de precisió com a estratègia terapèutica per a aquests pacients.

“Assaigs pioners com TOPARP van demostrar per primera vegada, l’any 2015, que els tumors amb alteracions en gens de reparació de l’ADN podien respondre de manera eficaç a aquest tipus de tractaments dirigits. Posteriorment, estudis com PROfound o TALAPRO han confirmat el benefici clínic d’incorporar inhibidors de PARP a la teràpia hormonal en diferents fases de la malaltia, ampliant les opcions terapèutiques i obrint la porta a tractaments cada vegada més personalitzats segons les característiques moleculars de cada tumor. Molts d’aquests avenços han estat possibles gràcies al paper dels assaigs acadèmics impulsats per investigadors, que permeten explorar nous mecanismes biològics i desenvolupar estratègies innovadores centrades en necessitats clíniques encara no cobertes”, conclou el Dr. Mateo.