Teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal

Com explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, “treballs previs mostren que la teràpia assistida amb gossos pot ser útil per millorar alguns dels símptomes de l’autisme, l’esquizofrènia o la depressió. Per això vam decidir incorporar aquesta teràpia per a la síndrome alcohòlica fetal”. A més, segons el Dr. Ramos-Quiroga, qui també co-lidera el Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), “posarem en marxa el primer assaig clínic que es fa al món per tal d’avaluar l’eficàcia d’aquesta teràpia en la síndrome alcohòlica fetal”.

Per la seva banda, la Dra. Marta Segú, directora executiva de la Fundació Probitas, explica que la seva entitat porta anys col·laborant en projectes innovadors en diversos hospitals de Catalunya i era coneixedora d’altres experiències de teràpia assistida amb gossos per l’abordatge de nens amb autisme o altres patologies de salut mental. “Quan se’ns va proposar implicar-nos en la inclusió d’aquesta teràpia innovadora pels nens afectats per la síndrome alcohòlic fetal vàrem veure la importància de posar en marxa aquest projecte pilot per ajudar a aquests menors i, a través de l’estudi, constatar la seva validesa pel tractament complementari d’aquesta síndrome”, explica.

La Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal de Vall d’Hebron, explica que “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en les estructures del cervell o en el funcionament neuronal. Ara, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, disposem d’una eina més en aquesta patologia, que se suma al tractament farmacològic i la teràpia psicològica”.

Els nens i adolescents que presenten aquesta patologia tenen moltes dificultats per adaptar-se a la vida quotidiana. “Els danys en el cervell provoquen que tinguin dificultats en el control emocional o el pensament abstracte, ingenuïtat i incapacitat per entendre les normes socials o els dobles sentits, o dèficits en les habilitats de la vida diària i socials —comenta la Dra. Nuria Gómez—. Per exemple, pateixen atacs de ràbia, fan conductes de risc o poden marxar amb qualsevol desconegut pel carrer”. Es tracta de problemes que també arrosseguen durant la vida adulta.

Una connexió ràpida i molt emocional entre pacients i gossos

La Dra. Nuria Gómez és l’encarregada de decidir quins pacients són més adients per a aquesta teràpia. Juntament amb Raquel Vidal, psicòloga clínica del programa, escullen quins són els objectius a treballar amb cada nen, com les habilitats socials, l’autoestima, la lògica, la impulsivitat o la psicomotricitat.

Durant les sessions amb els gossos, està present una tècnica de CTAC, que supervisa la relació entre els gossos i els nens. A més, també estan presents la Dra. Núria Gómez i la psicòloga Raquel Vidal, que avaluen la conducta del pacient i si s’estan complint els objectius de la teràpia. Per exemple, treballar la impulsivitat i l’ansietat són dos objectius habituals. D’aquesta manera, la tècnica especialista en gossos prepara exercicis com que el nen llenci una pilota al gos, fet que l’obliga a esperar i a comptar fins a tres, o que el nen abraci al gos, senti el seu cor i inspiri i espiri profundament, per reduir l’ansietat. També es pot treballar la lògica, com quan al nen se li presenten quatre recipients diferents (una copa, una tassa, un bol amb forats a la base i un bol sense forats) perquè esculli el més adequat per donar aigua al gos. “Així es treballen els objectius en concret, i també es millora l’autoestima i la seguretat del pacient, que veu com és capaç de dur a terme els exercicis”, assenyala Raquel Vidal.

“Els pacients estan encantats —afegeix la Dra. Nuria Gómez—. Són nens i adolescents que connecten molt ràpidament amb els animals. La relació amb els gossos no és tan complicada com la que mantenen amb els adults, no està mediada pel llenguatge o les normes dels adults. Les regles són més senzilles i, a més, la relació presenta un elevat contingut emocional, fet que ajuda a establir la connexió”. De totes maneres, la Dra. Nuria Gómez remarca que “es tracta d’una teràpia, no només de jugar amb un gos, i per això cal treballar amb els animals en un context terapèutic i amb experts”, afegeix.

Primera fase: sessions individuals

Actualment, les sessions amb els gossos (la Laica, que és una golden retriever; el Buba i la Menta, dos labradors; i la Bamba, una cavalier King Charles) són individuals, amb un únic pacient en cada sessió i dos gossos. “Així, els nens i els gossos es coneixen mútuament”, explica Raquel Vidal. Les sessions tenen una duració aproximada de 30 minuts. Quan el nen o l’adolescent entra a la consulta, hi ha dos gossos en cada sessió, que l’esperen asseguts en dues cadires per iniciar la teràpia.

Segona fase: sessions en grup

En una fase posterior, s’iniciaran les sessions grupals, on hi participaran dos gossos i diversos pacients. Aquest tipus de teràpia està molt enfocada a “treballar les habilitats socials entre els pacients —comenta la Dra. Nuria Gómez—. Un dels problemes més importants en aquests nens i adolescents és el dèficit en la cognició social, és a dir, presenten problemes per entendre les normes socials habituals”. Concretament, pel que fa a la cognició social, un dels símptomes més característics dels pacients amb síndrome alcohòlica fetal és la ingenuïtat. “Tenen una ‘teoria de la ment’ deficitària, és a dir, els hi costa molt saber què pensen i senten les altres persones. No entenen les bromes o els dobles sentits —afegeix la Dra. Nuria Gómez—. Gràcies a la presència dels gossos, esperem que els pacients estiguin més predisposats a la interacció i aprenguin a distingir i entendre les emocions de la resta de les persones”.

Més de 300 pacients amb SAF a Vall d’Hebron en tres anys

Com explica la Dra. Nuria Gómez, la síndrome alcohòlica fetal “afecta els nens, però també a les seves famílies, que han d’adaptar-se a les necessitats dels seus fills”. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa un seguiment multidisciplinari d’aquests casos, amb la col·laboració del Servei de Psiquiatria, l’Àrea de Genètica i els serveis de Neurologia, Radiologia i Neurofisiologia. Els serveis d’Oftalmologia i d’Endocrinologia també participen valorant possibles complicacions. A Vall d’Hebron ja s’han tractat més de 300 nens i adolescents amb aquesta patologia en els últims tres anys.

Teràpia assistida amb gossos en autisme i paràlisi cerebral 

D’altra banda, Vall d’Hebron també incorporarà la teràpia assistida amb gossos en el tractament de l’autisme i la paràlisi cerebral. Com explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, “són dues patologies en les quals pot ser molt útil el treball amb animals. Els gossos són ‘facilitadors’ de la feina dels psiquiatres i els psicòlegs, ja que ajuden al fet que els pacients expressin i entenguin millor les seves emocions i, en el cas concret de la paràlisi cerebral, els motiven a moure’s”.