Els tractaments dirigits de durada limitada per a la leucèmia limfocítica crònica poden ser tan eficaços com les teràpies contínues

Els resultats de l’assaig clínic de fase 3 CLL17 demostren que els tractaments dirigits de durada limitada per a la leucèmia limfocítica crònica poden ser tan eficaços com les teràpies contínues, que es mantenen de manera indefinida en el temps. Concretament, l’estudi va comparar dues combinacions de durada fixa basades en venetoclax amb el tractament continu amb ibrutinib. L’estudi demostra que el tractament de durada fixa no és inferior al tractament continu.

El Dr. Francesc Bosch, cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, en representació del Grup Espanyol de LLC (GELLC), ha participat en aquest assaig internacional, els resultats del qual s’han publicat a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM).

La leucèmia limfocítica crònica (LLC) és un càncer de la sang que afecta els limfòcits B, un tipus de glòbul blanc. Es caracteritza per una evolució lenta i és més freqüent en persones d’edat avançada. En molts casos, els pacients no presenten símptomes en el moment del diagnòstic i no requereixen tractament immediat, sinó seguiment. Tot i això, existeixen tractaments que permeten controlar la malaltia mantenint una bona qualitat de vida.

Tractament continu versus tractament de durada fixa

El tractament de la LLC ha evolucionat cap a l’ús de teràpies dirigides, gràcies a un millor coneixement de les característiques biològiques de la malaltia. Inicialment, aquestes teràpies s’administraven com a tractaments continus, mantinguts fins a la progressió de la malaltia.

Posteriorment, en observar-se que les combinacions de fàrmacs aconseguien respostes més profundes, es va introduir el concepte de tractament dirigit de durada fixa, tant en pacients amb malaltia en recaiguda o refractària com en primera línia. "Aquests tractaments ofereixen avantatges com períodes lliures de teràpia i una possible reducció de la toxicitat a llarg termini, tot i que existia el dubte de si podien ser tan eficaços com els tractaments continus", explica el Dr. Bosch.

Com que les teràpies dirigides es van aprovar comparant-les amb la quimioteràpia, no es disposava d’evidència directa que comparés ambdues estratègies. En aquest context, aquest estudi avalua de manera prospectiva l’eficàcia del tractament continu amb ibrutinib enfront de règims de durada fixa basats en venetoclax en pacients amb leucèmia limfocítica crònica no tractats prèviament.

El tractament de durada fixa no és inferior al tractament continu en termes de supervivència lliure de progressió

A l’assaig van participar 909 pacients amb leucèmia limfocítica crònica que van rebre o bé un tractament de durada limitada (venetoclax–obinutuzumab o venetoclax–ibrutinib) o bé un tractament continu (ibrutinib). Després d’un seguiment mitjà de gairebé tres anys, els resultats van mostrar que els tres tractaments van controlar la malaltia de manera similar.

Als tres anys, aproximadament el 80 % dels pacients continuava sense progressió de la malaltia en els tres grups, fet que demostra que els tractaments de durada fixa van ser tan eficaços com el tractament continu.

Una dada especialment rellevant és que, un cop finalitzat el tractament, una proporció molt més elevada de pacients tractats amb venetoclax no presentava malaltia detectable a la sang: més del 70 % amb venetoclax–obinutuzumab i gairebé el 50 % amb venetoclax–ibrutinib, enfront de cap pacient en el grup tractat amb ibrutinib continu. Això indica respostes més profundes amb els tractaments de durada limitada.

Els resultats mostren que és possible tractar la malaltia de manera eficaç sense necessitat d’una teràpia indefinida, oferint als pacients opcions igualment eficaces i amb períodes lliures de tractament.

“En conjunt”, afirma el Dr. Bosch, “aquest treball aporta una evidència sòlida que dona suport a un canvi de paradigma en el tractament inicial de la leucèmia limfocítica crònica, en consolidar els tractaments de durada fixa com una alternativa eficaç, segura i més flexible per a la majoria dels pacients. El seguiment a llarg termini permetrà confirmar la durabilitat de les respostes i definir millor quins pacients es beneficien més de cada opció terapèutica”.