Acollim l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”

L’exposició "Pompeu Fabra. Una llengua completa" és una mostra itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística, amb disseny expositiu de BPdisseny, disseny gràfic d’Anna Jordà i guió de Josep Penya amb l’assessorament de Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra, que es va celebrar el 2018. En ella, vuit blocs expositius presenten de manera planera i amena les dimensions científiques i socials de l’obra de Fabra i els elements principals de la seva biografia. La mostra es podrà visitar al vestíbul de l’Hospital General Vall d’Hebron del dia 6 de maig fins al dia 24 de maig. 

L’exposició inclou vuit plafons dedicats a presentar l’aportació de Fabra a la llengua catalana, l’impuls que va suposar el seu treball i el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya. Els diversos apartats de la mostra, com ara “El Mestre que mai no deixa d’aprendre”, “La reforma fabriana”, “Una llengua de futur”, etc., són una oportunitat de conèixer la figura de Fabra i el seu pensament i compromís amb el país. L’exposició està realitzant un recorregut itinerant pels centres assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Cal destacar que Pompeu Fabra va contribuir directament a l’elaboració i publicació, l’any 1936, del Diccionari de medicinaCorachan. Amb motiu de la celebració de l’any Pompeu Fabra, l’any passat es va dur a terme la digitalització de l’obra gràcies a la col·laboració del Departament de Salut i l’Arxiu Nacional de Catalunya. El Diccionari de Medicina va ser una obra pionera en l’àmbit de les ciències de la salut i de la medicina en català. L’Associació de Metges de Llengua Catalana el va encarregar al doctor Manuel Corachan Cuyàs qui va coordinar un equip de 77 científics i 8 experts en l’àmbit de les lletres, motiu pel qual també és conegut com a «Diccionari Corachan». Va ser presentat íntegrament el juliol de 1936 amb pròleg de Pompeu Fabra, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Amb la seva publicació aquesta institució esperava contribuir a la millora del Diccionari General de la Llengua, publicat el 1932, i a l’elaboració del Diccionari bàsic de la llengua que tenia en preparació l’Institut d’Estudis Catalans.