L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Celebrem la Nit Europea de la Recerca amb vuit xerrades

La Nit de la Recerca Vall d'Hebron
dilluns, 23 novembre, 2020

La Nit de la Recerca és un esdeveniment de divulgació, amb el principal objectiu d’apropar la ciència, la recerca, la tecnologia i la innovació de manera planera i divertida al públic.

Per tercer any consecutiu, se celebra a Catalunya la Nit Europea de la Recerca (Researchers’ Night), que tindrà lloc el 27 i 28 de novembre. Més de cinquanta entitats científiques participaran en aquest esdeveniment de divulgació, amb el principal objectiu d’apropar la ciència, la recerca, la tecnologia i la innovació de manera planera i divertida al públic, a través de xerrades, tallers, jocs, experiments i moltes altres activitats. Els investigadors de Vall d’Hebron han decidit sumar-se a aquesta iniciativa.

Cada any, la Nit Europea de la Recerca se celebra l’últim divendres de setembre. Aquesta edició, però, a causa de la pandèmia, s’ha ajornat dos mesos. Pel mateix motiu, la majoria d’activitats han estat adaptades a format online per tal d’arribar a tothom de la forma més segura i còmoda possible. No obstant això, les activitats presencials organitzades es realitzaran seguint les mesures de seguretat establertes contra la COVID-19.

Les activitats que ofereix el programa s’organitzen des de diferents localitzacions de totes les províncies. Els investigadors de Vall d’Hebron col·laboraran fent microxerrades amb el mateix objectiu d’apropar la ciència a tothom, que es publicaran al canal de YouTube de la Nit Europea de la Recerca. En el següent llistat trobareu les xerrades que faran els professionals de Vall d’Hebron.

Autoimmunitat després d’infeccions per patògens

Aquesta xerrada, realitzada pel Dr. Francesc Miró, investigador del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR, explicarà què passa quan el sistema immunitari de defensa ataca components propis que són reconeguts com a forasters i com es genera l’autoimmunitat.

Investigació clínica en un escenari de pandèmia COVID-19. Lliçons apreses

El Dr. Adrián Sánchez, investigador principal del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, realitzarà una xerrada en què explicarà com es gestiona la recerca en un període de pandèmia com el de la COVID-19 i com la coordinació, la rapidesa i la preparació són fonamentals.

Variabilitat genòmica del SARS-CoV-2

Aquesta xerrada la realitzarà el Dr. Josep Quer, investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR i del CIBER de Malalties Hepàtiques (CIBEREHD), membre de la Societat Espanyola de Virologia (SEV) i coordinador del màster Translational Biomedical Research de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En ella, s’explicarà l’estratègia de “no cremar la casa”, que permet al SARS-CoV-2 mantenir la seva altíssima especificitat per a unir-se al receptor ACE-2 humà, i transmetre’s amb alta eficiència, al mateix temps que controla la seva capacitat per infectar, tot plegat afavorint la seva persistència i transmissió.

Avenços que representen petits passos importants per al desenvolupament de noves maneres de tractar la malaltia de Parkinson

La Dra. Ariadna Laguna, investigadora principal del grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR i amb una beca Junior Leader La Caixa, realitzarà aquesta xerrada sobre la malaltia de Parkinson, que és el segon trastorn neurodegeneratiu més freqüent i que afecta el sistema nerviós de forma crònica i invalidant. S’explicarà quins han estat els avenços més importants i esperançadors que s’han obtingut en els últims deu anys per entendre per què moren les neurones al cervell, en especial aquells relacionats amb la proteïna sinucleïna i el pigment neuromelanina, i també com els microbis del budell es comuniquen amb el cervell per a influenciar el curs d’una malaltia com el Parkinson. Aquests avenços representen petits passos, però importants per al desenvolupament de noves maneres de tractar aquesta gran malaltia.

Desemmascarant les malalties reumàtiques a la infància a través de la tecnologia de seqüenciació de cèl·lula única

La Dra. Mireia López, facultativa especialista de Reumatologia a la Unitat de Reumatologia Pediàtrica del Vall d’Hebron, farà una introducció sobre les malalties reumàtiques que afecten la població i, en especial, de aquelles que afecten els infants. A través del funcionament de les cèl·lules del sistema immune, pilar en el desenvolupament d’aquestes malalties, ens endinsarem en les seves incògnites i aprendrem com la tecnologia actual ens pot ajudar a desxifrar algunes d’elles. El genoma d’aquestes cèl·lules, el seu manual d’instruccions, es pot estudiar de forma individual amb la tècnica de seqüenciació de cèl·lula única, permetent una major caracterització de les mateixes i ajudant-nos a entendre el seu paper en l’artritis idiopàtica juvenil.

Descobrint els assajos clínics

La project manager del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR, la Dra. Lada Murcia, realitzarà una xerrada d’iniciació al funcionament dels assajos clínics per comprendre millor el món que ens envolta. A més, presentarà el projecte europeu EU-PEARL i comentarà el seu paper en la millora dels assajos clínics.

Construint ponts entre malalties: la relació i implicació del gen GBA en la salut

En aquesta xerrada, realitzada per la Dra. Maria Camprodon, internista de la Unitat de Malalties Minoritàries de Vall d’Hebron, es parlarà del gen GBA, causant de la malaltia de Gaucher, i la seva relació amb la malaltia de Parkinson. A més, també es parlarà sobre línies de recerca que s’estan desenvolupament al Vall d’Hebron.

Cervell adaptatiu a la migranya

Finalment, el Dr. Edoardo Caronna, neuròleg del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, i la Dra. Patricia Pozo-Rosich, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, especialista del Servei de Neurologia del Vall d’Hebron i responsable del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron, realitzaran una xerrada sobre la migranya. Aquesta malaltia ens permet comprendre millor les funcions adaptatives del cervell, específicament com es comunica i com s’adapta al canvi a través del processament d’estímuls interns i externs. Aquestes habilitats són fonamentals per tal de garantir un adequat rendiment cognitiu, optimitzar la nostra supervivència i millorar la salut. A més, la comprensió de com es comuniquen els circuits cognitius i sensorials ens permetrà també comprendre com el cervell s’adapta a l’entorn.

Comparteix aquest contingut