L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

El Dr. Ricard Ferrer, cap de la comissió d'experts en cures intensives creada pel CatSalut

ricard ferrer
dimarts, 24 març, 2020

El cap del Servei de Medicina Intensiva de Vall d’Hebron lidera una comissió assessora formada per una desena d’experts de diferents centres catalans.

El Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva de Vall d’Hebron, estarà al capdavant d’una comissió assessora formada per una desena d’experts en l’atenció a pacients que necessiten cures intensives i que, entre d’altres, s’encarregarà d’establir uns criteris d’atenció homogenis per atendre aquest tipus de pacients en el context del coronavirus. El Servei Català de la Salut (CatSalut) va anunciar ahir la creació d’aquesta comissió, en una roda de premsa en la qual van participar el director del CatSalut, Adrià Comella; la directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, Xènia Acebes; i el Dr. Ricard Ferrer.

La comissió, formada per una desena d’experts de diferents hospitals catalans, desplegarà les estratègies que cal seguir en les pròximes setmanes ja que, segons coincideix el criteri clínic dels seus membres, “el millor és tenir una visió conjunta dels recursos i veure Catalunya com una sola UCI”, va exposar Xènia Acebes. Aquesta comissió està liderada pel Dr. Ricard Ferrer, que articularà les decisions a prendre juntament amb altres nou experts: el Dr. Joan Ramon Masclans, el Dr. Rafael Máñez, el Dr. Josep Trenado, la Dra. Arantxa Mas, el Dr. Josep Maria Nicolás, la Dra. Maria Bodí, la Dra. Pilar Saura, el Dr. Jorge Morales, i la Dra. Pilar Martí.

El Dr. Ricard Ferrer s’ha mostrat agraït per poder posar el seu coneixement i el de la resta d’experts a disposició del país i del sistema sanitari. “La comissió assessora ens ajudarà a treballar junts com una sola UCI, perquè compta amb experts que simbolitzen el coneixement del país en aquest àmbit”, ha dit Ricard Ferrer.

El Dr. Ricard Ferrer és cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron des de 2016 i cap del Grup de Recerca Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Especialista en Medicina Intensiva des de 1998, ha completat diversos programes de formació directiva a IESE i ESADE i compta amb més de 50 publicacions indexades en l’àmbit del pacient crític. És expert en sèpsia i infeccions greus i president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC).

Treballar per augmentar la capacitat de les cures intensives

El sistema català de salut preveu duplicar la capacitat d’espais per a cures intensives per atendre els pacients més greus afectats per coronavirus a finals d’aquesta setmana, segons va explicar el director del CatSalut, Adrià Comella. “Durant les properes tres o quatre setmanes el sistema arribarà a la seva màxima tensió, però estem treballant per augmentar la capacitat del sistema i poder respondre”, va dir Comella. Segons va afegir, explotant al màxim els plans de contingència de cada centre, es podria arribar a triplicar el nombre de llits per a pacients crítics a partir de la setmana vinent. Comella també va avançar que aproximadament un 15% de la màxima capacitat instal·lada es reservarà per seguir atenent aquelles necessitats urgents diferents del coronavirus, com ara infarts, ictus o politraumatismes.

La lluita contra el virus implica mobilitzar espais, materials i sobretot professionals, i en la suma de tot plegat es treballa i es treballarà sense descans, va advertir Comella:  “L’equilibri entre aquests tres elements és el que genera aquesta tensió i intentarem, durant tot el procés, adaptar tots els recursos a les necessitats que hi hagi”.

Comella va agrair el treball en equip amb què s’està treballant al conjunt del sistema sanitari i la màxima entesa amb el sector privat de salut. El director del CatSalut va posar en valor el paper que tindran els professionals de l’atenció primària en el seguiment al domicili, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en els trasllats de pacients i entre centres, i de les diferents regions sanitàries de Catalunya en la coordinació amb el territori i els municipis.

Comparteix aquest contingut