L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

El Govern impulsa el nou edifici de recerca de Vall d'Hebron

divendres, 17 gener, 2020

L’edifici tindrà una superfície de 16.757 m2 dedicats a la recerca i albergarà la darrera tecnologia en l’àmbit de les teràpies avançades, en particular en teràpia gènica i es preveu la instal·lació d’un ciclotró per desenvolupar medicina nuclear

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés han anunciat aquest matí l’inici de les obres per a la construcció del nou edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Acompanyats del Dr. Albert Salazar, gerent de Vall d’Hebron, el Dr. Joan X. Comella, director del VHIR i la Sra. Montse Giménez, gerent del VHIR, han visitat les instal·lacions actuals dels laboratoris de recerca de Vall d’Hebron, on hi treballen més de 1.000 investigadors i l’espai on s’ubicarà el nou edifici, una construcció en desús que anys enrere va albergar la bugaderia de l’Hospital.

El finançament de la construcció del nou edifici es completa mitjançant la concessió d’un préstec de 17,3 milions d’euros, de la Generalitat al Vall d’Hebron Institut de Recerca que, juntament amb els seus fons propis, els fons FEDER i aportacions d’altres donants privats, faran possible assolir els 31,5 M€ que costa la construcció del nou edifici de recerca i els 3,3 milions addicionals per a la dotació de l’equipament i la tecnologia més punters. A més a més, durant els propers 4 anys, 2M€ de la transferència corrent de la Generalitat es destinaran a l’edifici segons ha acordat el patronat del VHIR.

El VHIR es va crear l’any 1994 i en aquests anys ha assolit el lideratge en la recerca biomèdica esdevenint l’institut de recerca més important de Catalunya i un dels més destacats de l’Estat en termes de producció científica, assaigs clínics, patents, etc. No obstant això, les instal·lacions no estan a l’alçada del talent i l’excel·lència dels investigadors que necessiten fonamentalment, més espai i també poder treballar junts, ja que ara mateix estan disgregats en cinc edificis diferents en un Campus de 8.000 m2.

Aposta pel l’economia de la vida, pel talent i per la recerca

El vicepresident Pere Aragonès ha subratllat que a Catalunya “tenim el talent per fer una aposta decidida per l’economia de la vida, tenim centres capdavanters, tenim voluntat de cooperació i coordinació i el que ens cal és començar a invertir-hi recursos i contribuir a trobar el finançament necessari per fer-ho posible”.  “Això és el que hem fet”, ha dit Aragonès, “amb el nou edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca, un projecte que fa temps que espera els recursos per poder ser una realitat”. “Aquesta aposta estratègica per la recerca mèdica” ha posat en valor “ens vincula amb el que considerem que és el projecte econòmic de la Catalunya del futur: l'economia de la vida. Aquest país ha de ser competitiu en talent per generar valor i riquesa i poder-la redistribuir per donar oportunitats a tothom”, ha afegit.

Per la seva banda, la consellera de Salut ha assegurat que “avui fem un pas més en aquesta direcció d’aposta ferma i decidida per la recerca. Avui desencallem el futur edifici de recerca de la Vall d’Hebron, el VHIR, que ja té un pressupost assignat i que els propers anys serà una realitat”. La titular de Salut ha ressaltat que aquest nou edifici servirà per construir la medicina del present i del futur, perquè “la recerca és clau en el nostre sistema sanitari”. Sense recerca, ha dit Vergés, no hi hauria casos com el de l’Audrey Mash -que es va estar en aturada cardíaca severa durant sis hores per una hipotèrmia severa i que va ser reanimada gràcies a l’esforç dels professionals dels bombers, el SEM i la Vall d’Hebron-, o el de l’Iria, la nena de deu anys que és la primera pacient pediàtrica amb triple trasplantat de cor, fetge i ronyó a l’Estat.

Com serà el nou edifici?

El Dr. Joan X. Comella, director del VHIR, ha  remarcat que “el nou edifici és una aposta estratègica del VHIR ja que aquest alt nivell d’excel·lència dels investigadors requereix un edifici que estigui a l’alçada”. I és que, fins ara, aquesta recerca d’excel·lència es veu frenada per les limitacions d’espai i és per això que el 2017 es va convocar un concurs arquitectònic internacional per dissenyar el nou centre de recerca de Vall d’Hebron. Els guanyadors van ser BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach que han dissenyat un edifici singular, que esdevindrà una referència arquitectònica a Barcelona, amb identitat pròpia i representatiu dels valors de la innovació i l’excel·lència.  Està previst que les obres s’iniciïn al setembre de 2020 i finalitzin el mes de març de 2023.

L’edifici tindrà una superfície total de 16.757 m2, distribuïts de la següent manera:

•             Planta -1: Suport científic i tècnic 435 m2

•             Planta 0: Recepció, Administració, Sala d’Actes 2.894 m2

•             Plantes 1 i 2 : Recerca 4.586 m2

•             Pendents d’assignació: 3.843 m2

Part de la cartera de serveis cientifíc-tècnics del VHIR, formada per la Unitat de Cirurgia Experimental (UCE), Unitat de Suport a la Investigació Clínica (USIC), Unitat d’Alta Tecnologia (UAT), Biobanc (BBC), Unitat d’Estadística i Bioinformàtica (UEB) Acadèmic Research Organization (ARO) es traslladaran al nou edifici de recerca.

A més a més, segons ha avançat Comella, “albergarà la darrera tecnologia en l’àmbit de les teràpies avançades, en particular en teràpia gènica”. “També es preveu comptar amb un nou ciclotró que permetrà el desenvolupament de noves eines de diagnòstic i de tractament basades en radioisòtops, una àrea de màxima expansió a nivell internacional i de la que el Campus Vall d’Hebron ja és un referent en aquests moments”, ha valorat.

Les noves instal·lacions permetran als investigadors seguir fent una recerca capdavantera i disruptiva, seguir innovant i garantint la millora de la qualitat de vida de les persones. El fet de passar de diverses ubicacions a un gran espai permetrà compartir coneixement i experiències, impulsar sinèrgies entre diferents grups, augmentar en transversalitat i sentir-nos encara més cohesionats i preparats per donar més servei a la societat.

Amb aquesta nova seu podrem retenir el nostre talent alhora que atraure nou talent, nacional i internacional, i promoure la col·laboració empresarial mitjançant un HUB d’innovació que faciliti la creació d’aliances públic-privades, nous projectes disruptius, living lab, etc.  La intenció és que els investigadors donin el pas de transferir el seu coneixement amb la creació d’empreses, atraure nous inversors i a aquelles companyies biotecnològiques o farmacèutiques que vulguin impulsar una part de la seva activitat de manera conjunta amb els nostres grups de recerca.

D’altra banda, el nou edifici multifuncional i amb espais polivalents fomentarà la divulgació, la docència i la participació ciutadana. Disposarà d’espais nous per explicar històries humanes de progrés científic.

El director del VHIR ha conclòs que “el futur de la medicina personalitzada està més a prop amb el nou edifici de recerca de Vall d’Hebron que connectarà recerca i societat per millorar la vida de les persones”.

Les xifres de l’excel·lència del VHIR

Actualment el VHIR està format per 59 grups de recerca que investiguen centenars de patologies des del Parkinson, la diabetis o l’ictus a les malalties minoritàries. Aquests grups es distribueixen en 8 àrees de recerca: oncologia; biologia vascular i metabolisme; neurociències; malalties infeccioses; malalties digestives i hepàtiques i infermeria; malalties immunomediades i teràpies innovadores; cirurgia; i obstetrícia, pediatria i genètica.

L’any 2019, la producció científica del VHIR va superar les 1.150 publicacions indexades en revistes científiques. Més de la meitat en revistes del primer quartil i el 24% del primer decil, és a dir, en les millors revistes científiques del món. Pel que respecta als assaigs clínics, el Campus Vall d’Hebron és un dels centres més actius a Europa amb 1.319 assaigs clínics actius dels quals 310 es van engegar el 2019. El volum de negoci en aquest sentit ronda els 20 M€.

D’altra banda, el VHIR s’ha consolidat ja a escala internacional liderant grans projectes europeus com per exemple EU-PEARL (EU Patient-cEntric clinicAl tRial pLatforms), una aliança estratègica públic-privada única que definirà el futur dels assaigs clínics a Europa. També forma part de les aliançes més potents en recerca com IRISCAT (formada per instituts de recerca i innovació en salut vinculats a l'Institut Català de la Salut), EATRIS (Infraestructura Europea per la Medicina Translacional  i l’EUHA (Aliança d’Hospitals Universitaris Europeus).

Comparteix aquest contingut