L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Tres projectes de recerca de Vall d'Hebron rebran finançament del Departament de Salut

dimarts, 7 abril, 2020

S’espera que alguns dels projectes seleccionats puguin arribar als pacients abans de finalitzar l’any i nodreixin l’assistència clínica de noves eines per combatre el SARS-CoV-2, a mesura que es vagi obtenint evidència científica.

 

Aquesta tarda la consellera de Salut, Alba Vergés ha donat a conèixer els projectes que rebran finançament de la convocatòria d’urgència impulsada pel Departament de Salut mitjançant la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS) amb la col·laboració d'AQuAS i Biocat i adreçada als centres de l’aliança  IRISCAT (Instituts de Recerca i Innovació en Salut de Catalunya). Vall d'Hebron compta amb tres projectes que seran finançats. Dos del VHIR que están liderats per les doctores María José Buzón i Meritxell Genescà, i pels doctors Josep Quer i Andrés Antón, respectivament; i un projecte del VHIO liderat pel Dr. Joan Seoane.

En total el DGRIS finançarà amb 4 milions d’euros un total de 19 projectes de recerca i innovació per a la prevenció i tractament de la malaltia Covid-19. Els projectes que rebran finançament inclouen teràpies contra la Covid-19 (noves teràpies, teràpies d’anticossos i plasma, assaigs clínics amb noves combinacions i usos de medicaments ja comercialitzats, i assaigs clínics amb fàrmacs en investigació per a altres indicacions); vacunes i tractaments preventius; estudis genètics i estudis predictius (identificació de factors de virulència i biomarcadors de pronòstic, i projectes per estudiar la resposta immune poblacional i predicció de complicacions).

S’espera que alguns dels projectes seleccionats puguin arribar als pacients abans de finalitzar l’any i nodreixin l’assistència clínica de noves eines per combatre el SARS-CoV-2, a mesura que es vagi obtenint evidència científica.

 

VHIR - Identificació de fàrmacs de reposició que inhibeixen l'entrada de SARS-CoV-2 en explants de teixit pulmonar humà

 

El projecte que lideren les doctores María José Buzón, responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR i Meritxell Genescà, investigadora principal del mateix grup, avaluarà diferents fàrmacs amb potencial per bloquejar les principals vies d'entrada del SARS-CoV-2 en un model d'explant pulmonar humà (teixit viu en cultiu).

Existeixen diversos compostos naturals i fàrmacs utilitzats per altres malalties que podrien tenir un efecte bloquejant l'entrada del SARS-CoV-2 a les cèl·lules epitelials alveolars tipus II, que són la principal diana del virus al teixit pulmonar. Malgrat tot, molts d'aquests resultats s'han generat en models poc rellevants sense tenir en compte la complexitat del teixit pulmonar amb diferents tipus cel·lulars que poden expressar les molècules rellevants per la infecció i la interacció entre aquestes cèl·lules. El projecte avaluarà l'efecte que tenen aquests compostos i fàrmacs evitant l'entrada viral del SARS-CoV-2 i altres betacoronavirus en models de teixit pulmonar humà per tal d’obtenir resultats més fisiòlogics i fàcilment traslladables a la clínica.


VHIR - Seqüenciació del genoma complert de SARS-CoV-2 en pacients greus i lleus de Covid-19 per identificar factors de pronòstic i virulència


El projecte liderat pel Dr. Josep Quer, investigador principal i responsable de recerca en virus de l'hepatitis C, en el grup de recerca en Malalties Hepàtiques del VHIR ja s'ha convertit en una realitat en aconseguir seqüenciar el genoma del SARS-CoV-2 en dos pacients de Vall d'Hebron mitjançant tècniques de seqüenciació massiva d'última generació. La intenció es continuar realitzant la seqüenciació del genoma del SARS-CoV-2 complet per obtenir informació rellevant sobre les característiques del virus, la seva evolució natural i els seus punts febles.

L'estudi té quatre objectius principals:

El primer, llegir el genoma del SARS-CoV-2 complet, mitjançant la tecnologia de seqüenciació d'última generació. Aquest procediment es podrà adaptar a altres situacions d'emergència per a altres possibles agents infecciosos en un futur.

El segon, estudiar la diversitat genètica dels virus aïllats de pacients amb Covid-19 lleu i greu per identificar els factors vírics associats a la virulència del virus.

El tercer, identificar diferències entre genomes virals aïllats de les vies respiratòries superiors i inferiors, que podria determinar la diversitat viral dins de l'hoste i la capacitat de transmissió del virus.

I el quart, identificar regions altament conservades en el genoma del virus (que són les que s'han d'intentar atacar) per a la recerca de medicaments antivírics d'acció directa i el disseny de vacunes.


VHIO - Reposicionament de l'anticòs terapèutic anti-LIF com a activador del sistema immunitari dels pacients amb Covid-19


El Dr. Joan Seoane, Cap del Laboratori d'Expressió Gènica i Càncer del VHIO, co-director del programa de Recerca Pre-clínica i Translacional del VHIO i professor ICREA lidera un projecte de reposicionament d'un anticòs contra el càncer com a potencial tractament de la Covid-19. El reposicionament consisteix a buscar noves aplicacions terapèutiques per a un tractament ja existent, en aquest cas, un anticòs terapèutic anti-LIF, inicialment dissenyat per al tractament contra el càncer, com a activador del sistema immune dels pacients amb Covid-19.

LIF és una molècula immunosupressora que té un paper crucial en la implantació de l'embrió en l'úter matern, ja que protegeix l'embrió del sistema immune de la mare. En estudis previs s'ha demostrat que LIF es troba en nivells molt alts en alguns tumors, impedint que el sistema immunitari del pacient els destrueixi. També s'ha trobat que LIF s'indueix per alguns virus associats a tumors, i fins i tot en altres tipus d'infeccions.

El projecte identificarà si el SARS-CoV-2 és un dels virus que utilitza LIF per evitar que el sistema immunitari dels malalts el reconegui. Si és així, es podria atacar LIF amb un fàrmac antiviral bloquejant, de manera que el sistema immunitari del pacient podria detectar el virus i atacar-lo, impedint la infecció.

L'equip del Dr. Seoane ha desenvolupat en estudis anteriors un anticòs que ataca LIF en tumors (MSC1) i ja es troba en fase d'assaig clínic. Així, si es confirma que el SARS-CoV-2 utilitza LIF, es provarà si MSC1 també és eficaç contra la Covid-19.

 

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Andrés
Antón Pagarolas
Dr. Tomàs
Pumarola Suñé
Cap de Servei
Microbiologia