Una investigació de Vall d’Hebron apunta que el sistema immunitari mitjançant un atac citotòxic dels limfòcits T causaria la malaltia de Parkinson

Tot i que hi ha diverses hipòtesis sobre què causa la malaltia de Parkinson, la seva etiologia és desconeguda, fet que ha impossibilitat el desenvolupament d’un tractament que aturi la progressió del Parkinson. Ara un estudi publicat a la prestigiosa revista Brain. A Journal of Neurology, per investigadors del grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha permès esclarir com s’inicia la malaltia i el paper que té el sistema immunitari adaptatiu en la mort neuronal.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat caracteritzar la infiltració de limfòcits T, tant CD4 com CD8, a la substància negra per poder aportar llum en el seu rol potencial en la pèrdua de les neurones dopaminèrgiques d’aquest regió del cervell que és la que s’afecta principalment en la malaltia de Parkinson. Els resultats obtinguts en l’estudi suggereixen que l’atac citotòxic dels limfòcits T CD8 precedeixen l’agregació de l’α-sinucleina, i que produeixen la mort neuronal de les neurones dopaminèrgiques, tant en la fase presimptomàtica inicial de la malaltia com en la cronificació d’aquesta. “Vam iniciar l’estudi amb teixit postmortem cerebral de casos amb malaltia de Parkinson i vam veure que la densitat dels limfòcits T CD8 en el parènquima cerebral correlacionava amb el nivell de mort neuronal. Posteriorment vam analitzar la infiltració de limfòcits en casos de pacients amb cossos de Lewy incidentals, que són considerats fases inicials premotores de la malaltia”, explica el Dr. Jordi Bové, investigador principal del grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Es van separar els casos amb cossos de Lewy incidentals (iLBD) en dos grups: un que incloïa els casos amb cossos de Lewy a la substància negra, entre altres regions, i un altre que bàsicament només els tenia en el bulb olfactori. “Aquesta és una aproximació innovadora perquè normalment els casos d’iLBD es tracten com un sol grup, però precisament això ens va permetre descobrir que la infiltració i els contactes neuronals no només precedien a la mort neuronal, sinó que també succeïen abans de poder observar cap tipus d’agregat”, comenta. “És precisament en aquesta fase tan inicial on veiem la major infiltració de limfòcits T CD8 i que a més tenen un potencial citotòxic més gran. Per tant, tot apunta a que l’origen de la malaltia és degut a aquesta infiltració. Ara, el següent pas és entendre per què infiltren”, conclou el Dr. Bové.

Aquest estudi pot esdevenir un primer pas per determinar definitivament la causa de la malaltia de Parkinson i per establir noves dianes terapèutiques per aturar o fins i tot prevenir la malaltia. Alhora, tenint en compte que aquest estudi també demostra que la mort neuronal apareix concomitantment a l’acumulació i agregació d’α-sinucleina, caldrà estudiar quina és la relació d’aquest proteïna i la resposta immunitària, per entendre els mecanismes etiopatogènics de la malaltia de Parkinson i probablement de totes les sinucleïnopaties. Aquesta recerca ha estat finançada per les següents institucions: Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Ciencia e Innovación), el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut) i la Fundación Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno.

Sobre la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson és la segona forma més freqüent de malaltia neurodegenerativa i els seus símptomes motors més evidents són rigidesa, tremolor en repòs i lentitud de moviment. Aquests símptomes es poden explicar, en part, per la pèrdua de les neurones dopaminèrgiques, que contenen el pigment neuromelanina, localitzades a l’anomenada substància negra, tot i que altres regions del cervell també es veuen afectades. 

Una altra de les característiques d’aquesta malaltia és la presència en els cervells dels pacients de cossos i neurites de Lewy, que són uns agregats que contenen entre altres components la proteïna α-sinucleïna. La presència de cossos de Lewy en les diferents regions del cervell ha permès descriure diferents estadis d’evolució de la malaltia, essent el bulb olfactori una de les primeres regions del cervell en ser afectades. En aquest sentit, una proporció important de malalts de Parkinson presenten una pèrdua d’olfacte abans de que es posin de manifest les alteracions motores.

Altres símptomes no motors, com alteracions del son REM, configuren la fase premotora de la malaltia i es poden posar de manifest anys abans de que es vegi afectada la substància negra i es diagnostiqui la malaltia. L’existència de teixit postmortem cerebral d’individus que no han presentat la simptomatologia motora en vida però que contenen en diferents regions cossos de Lewy, permeten estudiar la fase premotora de la malaltia.