L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron coordinarà tres projectes europeus Horizon 2020

divendres, 27 setembre, 2019

Horizon 2020 és el programa marc de la Unió Europea per desenvolupar projectes de recerca i innovació en diferents camps, com el de la salut, el medi ambient o l’alimentació.

Vall d’Hebron coordinarà tres projectes del prestigiós programa Horizon 2020 de la Unió Europea, que té com a objectiu promoure la innovació en diferents camps, com el de la salut, el medi ambient o l’alimentació. Els coordinadors dels projectes tenen la responsabilitat de liderar i gestionar els equips col·laboradors d’altres centres. Per tant, els coordinadors, escollits per la Comissió Europea, són els millors experts de la Unió Europea en els seus respectius camps.

A més, Vall d’Hebron també participarà com a col·laborador en sis projectes més en els camps, entre altres, de les malalties infeccioses, les malalties cardiovasculars, salut maternoinfantil o la medicina regenerativa. Es tracta de cinc projectes en els quals participa el VHIR i un projecte en el qual participa el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia.

Els tres projectes que coordinarà Vall d’Hebron són els següents.

Projecte RECOGNISED en diabetis tipus 2

El Dr. Rafael Simó, cap del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), coordinarà un projecte per millorar la detecció primerenca de demència en pacients amb diabetis tipus 2. La diabetis tipus 2 és cada vegada més prevalent a causa dels inadequats hàbits alimentaris de bona part de la població. Recentment, els experts han descobert que les persones que tenen diabetis tipus 2 presenten més risc de patir demència. El Dr. Rafael Simó avaluarà si l’estudi dels canvis en la retina (que és un teixit connectat amb el cervell) pot servir per detectar de forma primerenca canvis en el cervell relacionats amb la demència.

Projecte DocTIS en malalties inflamatòries immunomediades

Les malalties inflamatòries immunomediades estan causades per una reacció anòmala del sistema immunitari, que ataca l’organisme. Exemples d’aquestes malalties són l’artritis reumatoide, la psoriasi, l’artritis psoriàsica o el lupus. Actualment, hi ha diferents teràpies per a les diverses patologies. El Projecte DocTIS, coordinat per la Dra. Sara Marsal, directora científica del Grup de Recerca en Reumatologia del VHIR, té com a objectiu trobar combinacions de teràpies que siguin eficaces i segures. Mitjançant les mostres d’un dels majors biobancs del món especialitzats en aquestes patologies, es generaran noves dades moleculars gràcies a les tecnologies avançades d’alt rendiment, com la seqüenciació de l’ARN. D’aquesta manera, s’espera identificar quines combinacions de teràpies són adequades per a determinats grups de pacients. A més, per a aquest projecte es dissenyarà un estudi tipus basket, un nou tipus d’assaig clínic que incorpora informació de marcadors moleculars.

DISCOvERIE, connexió cervell intestí en el context de la síndrome de l’intestí irritable

El tercer dels projectes que coordinarà el VHIR està coordinat pel Dr. Javier Santos, investigador principal del Grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva, i el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, investigador principal del grup Psiquiatria, Salut Mental i Adiccions. Està centrat en la síndrome de l’intestí irritable, una malaltia que afecta més de 60 milions de persones a Europa i que pot causar elevats nivells d’ansietat i depressió. El projecte, anomenat DISCOvERIE, parteix de la hipòtesi que les comorbiditats de la síndrome de l’intestí irritable, és a dir, l’ansietat i la depressió, la fatiga crònica i la fibromiàlgia representen una entitat clínica diferenciada, derivada de la comunicació distorsionada entre el cervell i l’intestí. I que presenten un origen fisiopatològic únic, específic, però no definit, que difereix de la síndrome de l’intestí irritable. Per tant, l’objectiu és la identificació, validació i comprensió d’aquests mecanismes per estratificar els pacients en fenotips clínics diferents. Així, s’espera millorar la gestió de la malaltia, augmentar la qualitat de vida i reduir els costos socioeconòmics que genera.

Comparteix aquest contingut